L'any 2008 es tanca la unitat d'escolarització compartida (UEC) a Platja d'Aro, que ja portava funcionant 8 cursos; un projecte preventiu orientat a afavorir el treball socioeducatiu amb adolescents amb dificultats i les seves famílies, etc. Varis dels i les joves que en aquell moment formaven part de la unitat, joves conflictius i amb problemàtiques socials, defugen els instituts i es concentren en zones de la ciutat, generant malestars entre la població (especialment en relació a certs tipus de consum i violència). Això es tradueix en intervenció policial i en alarma social, i es fa palesa la necessitat d'aprofundir en el treball en xarxa de tots els agents implicats en l'atenció als joves. Des de Serveis Socials i Joventut es recorre a l'ajuda del Servei de Prevenció i Mediació Comunitària del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, un servei que ofereix un equip de mediadors/es per treballar conjuntament amb professionals locals en relació a una problemàtica particular. Es demana ajuda al servei perquè es vol evitar tornar a l'estat anterior, en el qual la unitat d'escolarització compartida era sinònim de ghetto.

A partir d'aquí es crea la comissió de prevenció per la delinqüència juvenil, en la qual hi participen les escoles, l'EAP, instituts, SS, la policia local, Mossos d'Esquadra, etc. Aquesta comissió es posa a treballar de forma conjunta al voltant de la problemàtica ja mencionada, però obre el ventall a abordar qüestions de convivència, civisme, ciutadania, seguretat, etc. als carrer de Platja d'Aro. S'obre una dinàmica de treball interdisciplinari i coordinat que va servir per generar noves propostes i un treball en xarxa que optimitzà tots els serveis de què disposava el municipi. El coneixement exhaustiu dels diferents serveis i l'anàlisi de les necessitats de cadascun serví per proposar i dissenyar nous projectes basats en aquest treball en xarxa; un conjunt de propostes que es traslladen a l'Ajuntament, que procedeix a desenvolupar-les en projectes concrets. Quan s'inicià el treball en xarxa entre els diferents recursos del municipi, l'índex de delinqüència juvenil disminuí fins i tot per sota de quan es tenia només la UEC. Aquesta dada confirmà que el treball en xarxa produeix uns indicadors millors que la feina d'un sol projecte.

La comissió va creixent en quant a membres i línies de treball i acaba canviant el seu nom a Comissió per a la Promoció de la Convivència (CPC). L'any 2014, en reunions de la comissió es detecta una millora en la convivència i la reducció de les problemàtiques amb què s'havia treballat, especialment degut a que la policia quasi ja no rep trucades. A partir d'aquest indicador la comissió reflexiona sobre la seva tasca i sobre el model de treball en xarxa i la filosofia de treball que amb els anys han anat desenvolupant. És en aquest punt que es considera pertinent impulsar una recerca en la qual un agent extern realitzi un anàlisi sistematitzat sobre el model relacional-vincular de convivència de Platja d'Aro. Actualment participen a la comissió els següents serveis: Serveis Socials, Dinamització Comunitària, institut municipal, les tres escoles municipals, la llar d'infants, el PFI ( programa de formació i inserció), l'EAP ( Equip d'atenció Psicopedagògica), Joventut, Esports, Infància ( Casals i Casa lila), Mossos d'Esquadra, Policia Local, Promoció econòmica, SIE ( suport educatiu de Càrites) i Justícia Juvenil, Cultura i Ensenyament i Biblioteca.

Professionals i usuaris del municipi, principalment, però també professionals d'altres municipis i serveis, que es poden nodrir de les bones pràctiques del model relacional-vincular de treball socioeducatiu de Castell-Platja d'Aro.

Aquest projecte s'emmarca en la comissió per a la promoció de la convivència que respon a un treball transversal interàrees i entre diferents Institucions. Té un paper autònom amb pressupost propi dins l'Ajuntament amb l'objectiu de desenvolupar projectes comuns.

El model es basa en els següents eixos que s'han anat desenvolupant al llarg del procés de coordinació entre els diferents agents i serveis municipals: la intervenció centrada en la persona (els casos particulars, les seves circumstàncies i raons, i el seu context); les professionals com a eina d'intervenció (la professional com a eina relacional); la generació de projectes i contextos nutritius tant per a usuaris i participants del programa com per professionals; l'acompanyament des del vincle (confiança, proximitat); un model sistèmic i de treball en xarxa com a base de l'activitat dels diferents agents i serveis, i la participació social i l'acció comunitària com a prioritats.

Per dur a terme la tasca de validació del model, l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro va demanar al Grup de Recerca Innovació i Anàlisi Social (GIAS) de la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull1 que supervisés aquesta investigació. No se'ls va encarregar, doncs, que fessin l'estudi: concretament, l'Ajuntament va sol·licitar un acompanyament d'un organisme acadèmic extern en aquest procés d'anàlisi i de recerca. En aquest punt, i a petició de les tècniques de Serveis Socials i dinamització comunitària, l'Ajuntament allibera de les seves tasques a dues de les educadores de SS i tècniques de dinamització comunitària per formar part del projecte de recerca els següents dos anys. El projecte es divideix en tres fases:

En una primera fase (octubre del 2015 i juny del 2016), l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro i les professionals responsables de la investigació van acordar l'abast de la recerca i els resultats que n'esperaven. En aquesta primera fase el GIAS va acompanyar l'equip tècnic i els responsables polítics a definir conceptualment la pròpia pràctica professional i els programes, projectes i actuacions (polítiques, en definitiva) que l'Ajuntament porta a terme. En aquesta fase es desenvolupa el marc teòric i conceptual del projecte, així com el disseny de la metodologia a emprar.
La segona fase (març del 2016 a març del 2017) ha coincidit amb la realització del treball de camp, que ha consistit en la realització d'entrevistes, enquestes i grups de discussió tant amb usuaris de diferents programes com amb professionals, per tal de poder realitzar un abordatge complet i sòlid dels elements que componen els diferents programes i estructures municipals, que alhora articulen el model relacional – vincular. Els programes analitzats han estat els següents: Programa de benestar de gent gran, Aula d'adults, Programa d'acollida i convivència, Espais familiars, Treball socioeducatiu amb adolescents (recull de diferents projectes d'atenció a adolescents) i Comissió per a la Promoció de la Convivència.

Per acabar, la tercera fase (gener a desembre del 2017) ha consistit en l'anàlisi, sistematització i interpretació de les dades obtingudes per tal de poder obtenir conclusions a propòsit de la hipòtesi inicial plantejada, que en darrera instància serveix per poder validar o no l'efectivitat del model, els seus punts forts i els seus punts febles. Finalment, s'elabora un documental i una publicació en paper tipus llibre, que veuen la llum el dia 13 d'abril, quan es realitza la presentació en públic dels resultats.

19.359,14€

A part del personal (una jornada complerta de dos anys i una altre de 20 hores a la setmana durant tres anys) el pressupost concret és el següent:
- Transcripció entrevistes: 3.388'83 €
- Tractament entrevistes: 5.185'86 €
- Anàlisi de dades: 4.014'40€
- Redacció part de l'informe final: 6.770'05 €

És a dir, un total de 19.359,14€ sense contar sous.

Dues tècniques Serveis Socials (Cap de Dinamització comunitària i Educadora de Serveis Socials): una jornada complerta de dos anys i una altre de 20 hores a la setmana durant tres anys.

Els espais de diferents serveis municipals en els quals anar a recollir dades (entrevistes, enquestes, etc).

El projecte ha orbitat entorn de la Comissió per a la Promoció de la Convivència i les organitzacions que en formen part per tal de poder fonamentar la recerca. La coordinació ha estat liderada per les dues educadores socials, coneixedores de les entitats i el territori, que han gestionat els contactes amb qui havia de participar del projecte. Alhora, s'ha recuperat el contacte amb persones que van passar per serveis que s'han reconvertit o ja no existeixen, i la metodologia utilitzada ha estat participativa.

Aquesta recerca ja està finalitzada i serà publicada al mes d'abril per la Generalitat de Catalunya en format de llibre ( us en podrem enviar una còpia). Es realitzarà una Jornada de presentació on tindran molt protagonisme els ciutadans i on es divulgarà el model de treball a tota la població. També s'ha gravat un reportatge sota el mateix títol que il·lustra el model i com és viscut pels propis participants, professionals i polítics. Aquesta recerca ha provocat un efecte transformador dels serveis, ja que també ha posat de relleu els aspectes a millorar i això ens està impulsant a posar base, enfortir, expandir i aprofundir en el model de treball.

35 entrevistes a individus de diferents perfils: professionals dels serveis municipals, persones participants en els programes, persones voluntàries, càrrecs electes i persones que, per la seva trajectòria i mirada sobre el municipi, han estat considerats informants clau. 215 qüestionaris emplenats per participants als diferents programes municipals analitzats. Cinc grups de discussió (amb un total de 27 participants) en funció de les temàtiques rellevants (treball en xarxa, adolescència, implementació del model, relació entre serveis educatius i famílies i participació ciutadana).

Se'n deriva com a productes finals un projecte de recerca, un reportatge i dos llibres: el primer llibre reflecteix la recerca i el segon és un format de lectura fàcil per a la ciutadania (persones no tècniques o professionals) on s'explica el model de treball, traduït en 5 idiomes. Es generarà un codi QR per poder accedir al llibre gratuïtament. Els diferents projectes concrets sobre els quals es basa el model es poden trobar publicats al llibre, per prendre com a referents. Es preveu, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya poder publicar una guia metodològica per l'aplicació del model.

Facebook de 'Valor Humà':
https://www.facebook.com/valorhuma/

Bloc PSC Castell Platja d'Aro:
http://tramuntanapsc.blogspot.com.es/2015/07/avaluacio-i-millora-de-la-tasca.html

Butlletí Municipal:
http://ciutada.platjadaro.com/informacio/pdf/Butlleti15.pdf

Pel que fa a la presentació del 13 d'abril de 2018, s'engegarà una campanya de comunicació específica vers la ciutadania i vers professionals de l'àmbit social, polític i tècnic.

El reconeixement del model es el propi estudi que se'n fa. Per altra banda, s'ha realitzat una entrevista des del DIXIT de Girona i la Universitat de Girona demanant què suposa l'experiència de fer recerca des dels propis serveis. El personal del projecte participat en diverses Jornades arreu de Catalunya i també a Canadà i Lituània, en dos congressos.

Per mesurar els impactes és útil recuperar la hipòtesi inicial: "treballar amb un model relacional-vincular i amb fonaments propis de la pedagogia social comunitària ha millorat la qualitat de vida i el benestar de les persones que han participat en els projectes del municipi, ja que s'ha enfortit la salut comunitària de la població, la participació social i l'apoderament de les persones i de les comunitats i s'ha avançat en la construcció d'un model de ciutadania crític, actiu i compromès".

Les respostes dels usuaris i professionals recollides en entrevistes i en qüestionaris evidencien que l'aplicació d'aquest model de treball socioeducatiu té un impacte multidimensional i positiu en les condicions de vida de les persones: se senten més properes als recursos i professionals de l'Administració, confien més en el seu projecte de vida, creix el seu nivell de benestar subjectiu en sentir-se escoltats i la sensació de seguretat i confiança en l'entorn es fa més sòlida. I, des d'una perspectiva que transcendeix l'individu, s'incrementa significativament el capital social, la xarxa de relacions i la circulació social de les persones, i també els circuits d'inclusió que es dibuixen a partir d'aquí. És un fet que el treball socioeducatiu, que actua com a mecanisme de canvi en la vida de les persones, està produint canvis positius tant en individus com en grups. Alguns exemples dels impactes detectats són els següents:

Més d'un 80% de les participants consideren la participació en programes com una oportunitat de millora. El treball en xarxa té una valoració molt positiva en relació amb els efectes sobre la vida de les persones i els diferents protagonistes el consideren un model d'èxit. Es percep que el treball en xarxa ajuda a aconseguir els objectius de millora de la qualitat de la vida dels ciutadans i ciutadanes i ho fa, a més, de manera més ràpida i eficaç. Les persones que actualment participen en els programes valoren tots els ítems amb índexs de confiança molt alts. Cal destacar de manera especial la confiança en les professionals, la connexió emocional amb elles i la utilitat de la participació. Pel que fa a professionals, es detecta la sensació de confiança amb la resta d'agents que treballen en xarxa (des de responsables polítics a tècnics de serveis passant per la mateixa policia) i viceversa; i el sentiment de no estar soles en la seva tasca. Aquests ingredients s'acorden amb la qualitat humana del treball compartit a què fèiem referència i ens permeten afirmar que aquest model de treball no només reforça la protecció sobre els usuaris més vulnerables dels serveis, sinó que també té funció protectora sobre els agents socials i educatius. A nivell comunitari, les intervencions comunitàries a Castell-Platja d'Aro tenen com a efecte la creació de vincles socials i la reducció de l'aïllament social, així com la creació d'un nosaltres. L'apoderament comunitari que en resulta es concreta en la creació de recursos i estructures comunitàries com ara projectes, comissions, equips i metodologies amb una perspectiva i visió de la intervenció comunes.

Els resultats de la recerca permeten constatar a les autores que, si bé s'articulen xarxes comunitàries i processos d'incorporació social, el salt cap a una ciutadania crítica, activa i compromesa és més difícil de validar. Un altre tema, però, és la segona part de la hipòtesi, conforme també s'enforteixen processos de participació social actius i d'apoderament de les persones i de les comunitats per a la construcció d'un model de ciutadania crític, actiu i compromès. Si bé s'articulen xarxes comunitàries i processos d'incorporació social, el salt cap aquest model és borrós. El model articula un pla de treball que va des de l'acompanyament individual fins al grupal-comunitari, amb projectes que promouen un enfortiment comunitari i un entorn acollidor. Però, en els programes analitzats, no podem assegurar que hi hagi un model clar i ben delimitat que vertebri aquests processos de treball des d'un punt de vista cívic i polític. No obstant això, actualment la Regidoria de Participació Ciutadana està treballant en aquesta línia i s'han fet processos de participació en altres àrees que no són objecte d'aquest estudi.

'Valor humà' es presenta com un bon exemple en dos sentits: en primer lloc, en l'articulació d'un model de treball que es fonamenta en l'acció coordinada de diferents agents del municipi entorn a la convivència i el treball comunitari; i en segon lloc, en el desenvolupament d'un projecte de recerca rigorós que permet avaluar l'acció que es realitza, els seus resultats, i sistematitzar-ho i recollir-ho en un projecte per tal que pugui circular i ser consultat. L'aposta de l'Ajuntament en aquest sentit és ferma, assumint el cost econòmic del projecte i la càrrega que suposa. És, doncs, un exemple de la utilitat i el sentit que té vincular la política i les institucions municipals amb centres universitaris; amb les oportunitats que genera i l'horitzó de possibilitats de millora de la pràctica que comporta.

Permet donar veu a professionals, polítics i ciutadans de Castell-Platja d'Aro.

És alhora una valoració global de la intervenció i dels programes realitzats.

És una recerca finançada per l'Ajuntament; una aposta per generar coneixement local sobre processos locals que permetin millorar els serveis i la convivència.

La recerca es genera de forma compartida entre professionals locals i la universitat; no és simplement un encàrrec.

Requereix un esforç molt gran tan per la Institució com per les professionals i requereix un compromís molt gran per a la seva continuïtat.

Requereix molta complicitat i compromís en el conjunt d'agents que participen del projecte.

La posterior implementació de millores en els diferents serveis. La majoria de Serveis estan disposats però es necessita d'una estructura ferma per poder-ho fer. En aquests moments estem treballant en això.

En la cloenda del mateix projecte de recerca es fa una proposta sobre l'aplicabilitat del projecte a partir d'un conjunt de bones pràctiques i recomanacions que faciliten la seva aplicabilitat en un context municipal diferent al de Platja d'Aro (menys recursos econòmics, estructures institucionals i organitzatives diferents, etc), recomanacions pensades per aplicar en el dia a dia de les professionals de la intervenció socioeducativa, més des del 'com' procedir, i no tant sobre 'què' fer. En el projecte es proposen varis nivells d'aplicabilitat: nivell individual, nivell d'equip, nivell de xarxa i nivell comunitari. En aquestes recomanacions es proposen iniciatives, formes de treballar i de comunicar-se, gestos i estratègies individuals, etc.; que permeten la seva adequació, encara que sigui parcial, a diferents municipis de diferents característiques. Es preveu, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya poder publicar una guia metodològica per l'aplicació del model.