El projecte s’inscriu en el context d’una ciutat com Terrassa, marcada històricament pels processos migratoris i per una gran diversitat social i cultural. Ha experimentat en els darrers anys un fort creixement demogràfic i presenta una elevada pluralitat d’orígens amb persones procedents de desenes de països, fet que enriqueix la ciutat, però que també planteja reptes importants en termes de convivència, inclusió i cohesió social. Terrassa ja havia impulsat iniciatives per treballar la memòria migratòria i promoure la integració i el diàleg intercultural. Malgrat aquestes iniciatives, la situació prèvia evidenciava la necessitat d’anar més enllà dels formats tradicionals i generar espais on la ciutadania tingués un paper actiu en la construcció del relat col·lectiu. En aquest context, neix el projecte, amb la voluntat de donar resposta a la manca de participació directa de la població en l’àmbit museístic i de posar en valor les experiències migratòries com a element clau per entendre la ciutat actual.

Població: Ciutadania de Terrassa en general, amb especial protagonisme de persones migrades i participants del Laboratori Ciutadà


Territori: Ciutat de Terrassa (àmbit municipal)

Neix arran del Pla Estratègic del Museu de Terrassa (2023)

El projecte s’emmarca en el desplegament del Pla Estratègic del Museu de Terrassa (2023), que planteja la necessitat d’avançar cap a un model de museu més participatiu, inclusiu i centrat en la ciutadania. A partir d’aquí es defineix el primer Laboratori Ciutadà, dedicat a la temàtica de les migracions a la ciutat.

En ael disseny del projecte es conceptualitza i es defineixen els seus objectius, metodologia i calendari. El projecte és impulsat pel Museu de Terrassa amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa, especialment del Servei de Ciutadania i Migracions, que col·labora en la definició del marc temàtic i en la vinculació amb el territori. També es preveu la col·laboració d’altres agents com l’Arxiu Municipal de Terrassa (AMAT), que aporta materials documentals i fotografies històriques.

Es fa una crida oberta a la ciutadania per participar en el Laboratori Ciutadà través de diferents canals, com l’enviament de correus electrònics, trucades telefòniques i contactes directes amb persones i entitats del territori vinculades a l’àmbit de les migracions. A partir d’aquesta convocatòria es constitueix un equip motor format per persones amb experiències migratòries diverses.

Aquesta és la fase central del projecte. Mitjançant sessions de treball, dinàmiques col·laboratives, enquestes i espais de debat, l’equip motor comparteix vivències, reflexions i relats personals.
El procés de mediació, liderat per l’equip tècnic del museu, és clau per recollir, ordenar i transformar aquests continguts en materials expositius. Es combinen testimonis en primera persona amb dades objectives i fonts documentals (com les aportacions de l’AMAT). Aquesta fase requereix flexibilitat en els tempos i una adaptació constant als ritmes i disponibilitats de les persones participants.

Amb el material recollit es desenvolupa l’exposició “Migracions a Terrassa: la construcció de la ciutat”.
L’exposició s’estructura en diversos nivells:
- Dades estadístiques i context històric de les migracions a la ciutat
- Testimonis i relats personals de les persones participants en format audiovisual
- Materials visuals i documentals (fotografies de l’AMAT, audiovisuals, etc.)
- Espais de participació per al públic visitant


El projecte culmina amb la inauguració de l’exposició el 18 de desembre de 2025, coincidint amb el Dia Internacional de la Persona Migrant, fet que reforça el seu sentit social i comunitari. A nivell espacial, l’exposició es presenta en un espai del Museu de Terrassa i està concebuda com una proposta accessible, participativa i amb voluntat de generar identificació i reflexió col·lectiva. L’exposició es manté oberta fins al 19 d’abril de 2026. Durant aquest període s’hi desenvolupen activitats complementàries com visites guiades i tallers familiars gratuïts, sovint amb la participació de les persones del grup motor, afavorint el retorn i el reconeixement de la seva implicació.

Un cop finalitzat el període expositiu, es duu a terme una fase d’avaluació del projecte. Aquesta inclou, d’una banda, una avaluació interna amb les persones participants, especialment amb l’equip motor, a través d’enquestes de satisfacció i espais de retorn, on es recullen valoracions molt positives sobre el procés i el resultat final. D’altra banda, es realitza el recompte de persones visitants de l’exposició, com a indicador quantitatiu de l’abast del projecte i del seu impacte públic arribant a un total de 6.124 assistents. Finalment, s’elabora una memòria del projecte interna que recull tot el procés desenvolupat i permet identificar tant els aspectes de millora (com la planificació, la implicació d’entitats o la gestió dels tempos) com les línies de continuïtat. En aquesta memòria es defineixen també possibles següents passos, com la consolidació dels laboratoris ciutadans, la generació de noves edicions o la creació d’espais de retorn i trobada amb les persones participants.

40030.32

Aquest projecte s’ha finançat a través de fons propis, subvencions de la Generalitat de Catalunya (Programa de Desenvolupament de Projectes Estratègics), la Diputació de Barcelona i el Pla Estratègic del museu. Es poden dividir en dues etapes: l’etapa d’inversió inicial el 2024 amb un total de 19.025 euros i l’etapa del projecte anual el 2025 amb un total de 40.030,32 euros.

Es van contractar a totes les persones tècniques per a la producció de l’exposició (dissenyador, muntatge), la Tècnica superior especialista en cultura i la directora del Museu de Terrassa. Alhora que els voluntaris del grup motor del Laboratori Ciutadà.

La instal·lació emprada pel desenvolupament d’aquest projecte va ser exclusivament el Museu de Terrassa.

El mecanisme de participació ha estat el Laboratori Ciutadà, un espai on un grup de persones amb experiències migratòries comparteixen vivències, reflexionen conjuntament i co-creen els continguts de l’exposició. Aquí entren les sessions de treball i debat, trobades del grup participant per construir el relat col·lectiu i definir els temes i enfocaments de l’exposició. Finalment, també es fa una recollida d’aportacions de la ciutadania per ampliar perspectives i incorporar noves veus al projecte, mitjançant enquestes obertes.

Posada en marxa del primer Laboratori Ciutadà del Museu de Terrassa, concebut com un espai de cocreació i participació cultural en el marc del Pla Estratègic del Museu (2023), amb l’objectiu d’avançar cap a un model de museu més obert, col·laboratiu i centrat en les persones.
El projecte culmina amb la creació de l’exposició “Migracions a Terrassa: la construcció de la ciutat”, que combina diferents nivells de contingut: dades sobre el fenomen migratori a la ciutat, testimonis de persones migrades, aportacions del públic i materials audiovisuals. L’exposició incorpora també un audiovisual amb relats en primera persona de les persones participants, disponible en línia a través de YouTube, i espais de participació on els visitants poden compartir reflexions i experiències.
Un element clau del projecte són els tallers participatius i les activitats de mediació adreçades al públic general (visites guiades, dinàmiques i espais de diàleg), que permeten ampliar la dimensió participativa de l’exposició més enllà de la visita individual i fomentar la reflexió col·lectiva sobre les migracions i la construcció de la ciutat.
Entre el 18 de desembre de 2025 i el 19 d’abril de 2026, l’exposició ha rebut un total de 6.124 assistents, incloent visitants generals i participants en activitats complementàries com tallers i visites guiades.
Finalment, el projecte consolida el primer Laboratori Ciutadà del Museu de Terrassa com una experiència de referència en participació cultural, generant un espai de treball col·laboratiu entre institucions, professionals i ciutadania. L’avaluació del procés destaca un alt grau de satisfacció de les persones participants, així com la necessitat de donar continuïtat a aquest tipus de projectes, reforçant la seva dimensió participativa i comunitària.

La difusió del projecte s’ha desenvolupat en diferents fases i a través de diversos canals. En una primera etapa, es va fer una acció de difusió activa per a la captació de participants del Laboratori Ciutadà, mitjançant l’enviament de correus electrònics i contactes telefònics directes amb persones i entitats del territori vinculades a l’àmbit de les migracions i la participació comunitària.

Un cop iniciat el projecte, la difusió s’ha articulat principalment a través de l’exposició “Migracions a Terrassa: la construcció de la ciutat”, oberta al públic al Museu de Terrassa, que ha actuat com a principal espai de divulgació dels continguts generats. L’exposició s’ha complementat amb activitats de mediació, com visites guiades i tallers participatius vinculats al projecte, que han permès aprofundir en els continguts i generar una experiència més directa i vivencial. Les persones participants del Laboratori Ciutadà han tingut un paper actiu en aquestes activitats, contribuint també a la transmissió dels relats i processos treballats.

La difusió s’ha reforçat a través dels canals habituals del Museu de Terrassa i de l’Ajuntament de Terrassa (agenda cultural, programació d’activitats i canals institucionals), així com mitjançant la col·laboració amb serveis municipals com el Servei de Ciutadania i Migracions i altres equipaments del territori.

Pàgina web de l’Ajuntament de Terrassa:

Pàgina web de l'Ajuntament-Migracions


Canal Youtube de l’Ajuntament de Terrassa:

Video Migracions a Terrassa: la construcció de la ciutat


Canal de Youtube del Museu de Terrassa:

Canal de YouTube del Museu de Terrassa


Xarxes socials: Instagram de @museuterrassa

La pràctica ha tingut un impacte positiu en termes de cohesió social, especialment en el marc del laboratori ciutadà, on s’han generat dinàmiques de trobada entre participants amb orígens culturals i trajectòries vitals diverses. Aquest espai ha afavorit el diàleg i el coneixement mutu, facilitant la interacció entre persones que habitualment no comparteixen contextos de relació.

L’impacte ha estat especialment visible en el cas de les persones directament implicades en el procés de l’exposició, que han participat de manera més continuada i intensa. Aquest procés ha contribuït a reforçar el vincle amb el projecte i amb el grup, i s’ha mantingut en el temps a través de canals de comunicació informals, com un grup de WhatsApp, que ha permès sostenir el contacte i el seguiment entre participants més enllà de les sessions del laboratori.

Interna

Ajuntament de Terrassa/Museu de Terrassa

El projecte ha assolit els objectius plantejats, ja que ha permès visibilitzar la diversitat i pluralitat de Terrassa a través dels testimonis recollits i els continguts de l’exposició. Al mateix temps, ha contribuït a explicar el paper de les migracions en la construcció i creixement de la ciutat mitjançant la combinació de dades i relats personals. Finalment, s’ha aconseguit situar la ciutadania com a protagonista del relat museístic, implicant-la directament en la creació dels continguts a través del Laboratori Ciutadà. De retruc, s’ha generat un grup de treball cohesionat i vinculat al territori, coneixent punts d’interès del municipi i afavorint l’arrelament al Terrassa.

L’element més innovador d’aquesta pràctica no és el resultat, sinó el procés. Incorpora la ciutadania en la creació del relat a través del Laboratori Ciutadà, fomentant la cocreació i la implicació directa. Crea un model museístic participatiu, allunyat del format tradicional i basat en experiències i testimonis reals. Alhora que aborda una temàtica clau com les migracions i la diversitat, amb impacte directe en la comprensió de la realitat local.

És important tenir en compte que es tracta d’un projecte participatiu dins d’un equipament cultural, fet que implica processos de coordinació complexos entre l’administració i la ciutadania. A més, la participació, tot i ser central, es limita a un grup concret voluntari, això pot donar peu a poc compromís o que es superposi amb la vida personal i altres responsabilitats dels i les usuàries del grup motor.

Com a propostes de millora de la pràctica, es planteja definir des de l’inici una estratègia clara de continuïtat que inclogui trobades puntuals, espais de retorn i possibles noves edicions o línies de treball derivades del laboratori. També és important clarificar els rols, els compromisos i el grau de dedicació dels diferents agents implicats.
A més, es proposa reforçar la transversalitat, establint més connexions amb altres àrees i agents del territori. Finalment, cal incorporar la documentació i l’avaluació com a parts estructurals del projecte, integrant-les al llarg de tot el procés i no només com a fase final.

El projecte ofereix un model transferible a altres museus o equipaments culturals que vulguin fomentar la participació ciutadana en la creació de continguts. La utilització de laboratoris ciutadans i metodologies de co-creació pot adaptar-se a diferents contextos locals, especialment en iniciatives vinculades a la memòria, la identitat i la cohesió social. Tot i això, la seva aplicació requereix recursos humans per a la dinamització i un context que afavoreix la implicació activa de la ciutadania. Cal remarcar la importància de disposar d’un equip motor actiu i compromès, el nucli clau que garanteix la continuïtat, el sentit i la viabilitat recau en les persones tècniques del museu i en l’equip de mediació. Són qui asseguren la coherència del procés, el seguiment en el temps i l’articulació entre objectius institucionals i les aportacions de les persones participants.
És una experiència reproduïble en altres museus o equipaments culturals amb voluntat de participació ciutadana i aprofita recursos municipals i coneixement local, sense necessitat de grans infraestructures. Atenent que la flexibilitat i la capacitat d’adaptació són essencials quan es treballa amb persones, processos participatius i relats personals. En conseqüència estem parlant de projectes que requereixen més temps i una planificació ampliada.