El municipi ha impulsat històricament un abordatge integral de les violències de gènere basat en la sensibilització, la prevenció, l’atenció i la reparació, amb una xarxa de recursos especialitzats consolidada (com el Protocol Comunitari de Prevenció i Abordatge de Violències Sexuals en l’espai públic a Vilanova i la Geltrú (2020), els serveis de Punt Lila nocturns o la campanya “Espais Segurs”, iniciada el 2021).

Tot i això, persisteixen diversos reptes: la infradetecció de casos, especialment en formes subtils o normalitzades; la baixa percepció social d’algunes violències; les barreres d’accés als recursos (administratives, culturals, econòmiques o emocionals); i una corresponsabilitat comunitària encara limitada en la prevenció i l’acompanyament.

Aquest context evidencia la necessitat de reforçar la sensibilització, millorar l’accessibilitat als serveis i potenciar la coordinació institucional, així com fomentar una implicació activa de la comunitat, perquè els enfocaments exclusivament institucionals es mostren insuficients si no es combinen amb estratègies de proximitat i participació ciutadana.
Una diagnosi prèvia del projecte “Vilanova lliure de violències” mostrà un increment de l’atenció de casos al SIAD (de 212 dones ateses el 2020 a 502 el 2022) i de les actuacions vinculades directament a violències masclistes (1.955 actuacions l’any 2021 i 1.661 l’any 2022). També hi va haver un augment de casos en els Punts Lila nocturns, que passaren de 13 serveis el 2021 a 31 serveis el 2022.

En aquest marc neix la “Xarxa Violeta”, amb l’objectiu de crear una estructura comunitària que promogui la prevenció, la sensibilització i la detecció precoç des d’una perspectiva territorial. El projecte busca reforçar els recursos existents i fomentar una cultura de tolerància zero envers les violències, generant entorns segurs i de suport mutu. A més, incorpora una perspectiva feminista interseccional i es construeix de manera flexible i participativa, integrant el retorn continu d’entitats i persones implicades per garantir-ne l’eficàcia i la inclusió.

La població objectiu és el conjunt de la ciutadania de Vilanova i la Geltrú i, en especial: dones i persones LGBTI (concretament les que han patit o estan patint situacions de violència), persones de l’entorn comunitari (familiars, amics, veïnat, companys de feina) que puguin requerir orientació bàsica per acompanyar o donar suport a persones en situació de violència. També a les entitats, equipaments i establiments adherits a la xarxa que reben formació, assessorament, acompanyament tècnic… i serveis especialitzats en violències masclistes, perquè la xarxa permet una detecció precoç de situacions de violència.

Està vinculada a les actuacions de l’Oficina Espai d’Equitat i als serveis SIAD i SAI LGTBI, així com a la resta de programes que es desenvolupen a l’ajuntament en materia d’igualtat. Per exemple: al Protocol Comunitari de Prevenció i Abordatge de Violències Sexuals en l’espai públic a Vilanova i la Geltrú (2020), als Punts Lila nocturns, a la campanya “Festes Lliures i Segures” i a la campanya “Espais Segurs”, iniciada el 2021 i ampliada a comerços el 2023.

La implementació del projecte consta de 4 fases: diagnosi, disseny i implementació. A continuació s’especifiquen els detalls de cada fase.


La fase de diagnosi va seguir tres eixos. Per una banda, es va fer una diagnosi sobre la situació amb relació a les violències masclistes al municipi de Vilanova i la Geltrú, que va mostrar un augment en l’atenció de violències masclistes al SIAD entre el 2020 i el 2022. També van augmentar el nombre d’actuacions per part dels Punt Lila nocturns. A partir d’aquesta diagnosi, es va determinar que era oportú crear una xarxa violeta al municipi per abordar de forma comunitària les violències i generar més espais segurs.


Per altra banda, es va fer un estudi sobre les xarxes violeta i el seu funcionament i objectius, analitzant exemples d’altres territoris per estudiar-ne les potencialitats i debilitats. A partir d’aquest estudi, s’inicia el darrer eix, que va consistir en la identificació dels actors clau. Entre els actors clau que van identificar-se, hi havia: regidories municipals i equip de l’administració local, serveis i equipaments municipals, gremis i associacions econòmiques, entitats del tercer sector i altres agents econòmics i socials. En definitiva, qualsevol entitat o local amb una funció econòmica i social al municipi que fos susceptible d’unir-se a la Xarxa.


La segona fase va consistir en el disseny del projecte. Alhora, aquesta fase va constar de 4 actuacions principals: la definició de l’estratègia de captació dels actors clau, prèviament identificats; la definició d’una persona de referència del projecte; la definició del funcionament d’adhesió a la xarxa i la definició del pla de comunicació. Pel que fa al funcionament d’adhesió, van establir-se els següents mecanismes: a) omplir el formulari d’adhesió, b) rebre una sessió formativa en prevenció i primer abordatge de violències masclistes i LGTBI-fòbiques, c) col·locar l’adhesiu a l’entrada de l’establiment i d) seguir el protocol establert per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. El pla de comunicació, per la seva banda, s’enfocava en 3 eixos: la difusió per la captació d’establiments, la difusió inicial del projecte entre la ciutadania i la difusió permanent de la xarxa.


La fase d’implementació va consistir en l’adhesió efectiva dels diferents establiments a la xarxa, la formació als responsables dels establiments i equipaments adherits i la posterior tasca dels responsables en el compliment del protocol establert per l’Ajuntament. El protocol d’actuació, estableix que: “en cas que una persona acudeixi a l’establiment i demani informació, assessorament o ajuda per un cas de violència masclista o LGTBI-fòbica, l’establiment facilitarà a la persona la informació concreta dels serveis que li poden donar suport. Intentarà generar un espai de confiança i intimitat a la persona que pateix violència i no sap on acudir”.


Per últim, la fase de seguiment es fa a càrrec dels professionals del SIAD i SAI LGTBI, que s’encarreguen de la recollida de dades. Els professionals dels establiments i equipaments municipals adherits a la xarxa, són els responsables de fer un retorn de les experiències i identificació de casos.

48.864,72

Aquest és el cost total del projecte.

Per al desenvolupament de la pràctica, s'han utilitzat els recursos humans següents:
- Professionals de l’Oficina Espai d’Equitat, SIAD i SAI LGTBI
- Una persona referent específica de la Xarxa Violeta
- Suport dels agents cívics municipals en la captació de comerços
- Professionals dels equipaments municipals i persones referents dels establiments adherits, que participen en la difusió, la formació i la primera orientació cap als recursos especialitzats.
- Formadors

Altres recursos que s'han utilitzat per desenvolupar la pràctica són:
- Materials de difusió actualitzats
- Distintius per als establiments adherits
- Formulari d’adhesió
- Càpsula formativa en línia
- Mapa municipal/Google Maps amb els espais adherits

Els principals resultats entre nombre de 2024 i desembre de 2025, han estat:
- 77 adhesions, 12 de les quals són equipaments municipals i 45 són establiments privats. Actualment, hi ha un total de 94 adhesions a La Xarxa.
- La participació de 81 persones la formació en línia.
- La sessió de formació bàsica dirigida a les persones referents dels establiments adherits, que els proporciona eines pràctiques per detectar possibles indicadors de violència i oferir una primera orientació adequada.
- La consolidació d’una xarxa territorial d’espais segurs, integrada per equipaments públics i establiments privats adherits al projecte, identificats i reconeguts per la ciutadania com a punts d’informació i sensibilització davant les violències masclistes.

Es fa una difusió prou intensa de manera periòdica a través dels canals i xarxes socials municipals. A més, s’ha dut a terme una roda de premsa i una campanya inicial de llançament, es mantenen comunicacions específiques a comerços i accions reforçades en dates assenyalades, especialment al voltant del 25N. També es preveu reforçar la difusió amb una parada fixa als mercats municipals.

www.vilanova.cat/directori/llistat_per_tema?id_tema=3707

Els principals impactes de la pràctica han estat:
- Un enfortiment de l’enfocament comunitari en la prevenció i l’abordatge de les violències masclistes al municipi.
- El canvi progressiu en la percepció dels espais quotidians, que passen a ser concebuts no únicament com a llocs d’activitat econòmica o social, sinó també com a entorns compromesos amb la prevenció i la protecció davant les violències masclistes.
- Una millora de l’accés a la informació sobre recursos especialitzats, incrementant la proximitat i visibilitat d’aquests serveis per part de la ciutadania.
- El reforç de la corresponsabilitat ciutadana, en implicar activament el teixit comercial, associatiu i institucional en el coneixement de possibles situacions de violència, oferint la informació adequada.
- Una major coordinació interdepartamental i amb el teixit associatiu, enfortint el treball en xarxa i la transversalitat de les polítiques públiques en matèria d’igualtat i erradicació de les violències masclistes.

Tot i no disposar encara d’una avaluació formal, s’observa una bona acceptació del projecte i un augment de les adhesions.

L’enfocament comunitari i transversal; la implicació municipal; la combinació de sensibilització, formació i derivació; la seva replicabilitat en altres municipis; i el fet que es tracta d’una actuació assumible en termes de recursos però amb capacitat d’arribar a molts espais quotidians.

La manca, en aquesta fase inicial, d’un sistema sistemàtic d’avaluació i de recollida d’indicadors que permeti relacionar amb més precisió l’activitat dels establiments adherits amb l’accés efectiu als serveis especialitzats.

Establir des de l’inici mecanismes de retorn per part dels comerços i equipaments adherits i reforçar la recollida d’indicadors d’impacte.

La proposta és transferible a altres municipis, especialment si es disposa d’una persona referent clara, coordinació transversal i una estratègia bàsica de formació, adhesió i seguiment. L’experiència mostra que no requereix una gran despesa econòmica, però sí dedicació sostinguda.