El projecte sorgeix de la necessitat d’impulsar actuacions locals d’adaptació i mitigació del canvi climàtic, posant en relleu l’ombreig dels espais públics com una eina clau, efectiva i altament transferible. En aquest sentit, la iniciativa, promoguda pel Consell Comarcal, es concep també com un instrument de transformació pedagògica que vol valorar la importància d’adaptar els espais públics per garantir el benestar de la població, especialment dels col·lectius més vulnerables, com són els infants i la gent gran. Alhora, el projecte respon a la constatació de la pèrdua de vida als carrers durant els mesos d’estiu i en les hores de màxima calor, fet que evidencia la necessitat d’impulsar transformacions urbanístiques orientades a fer els espais públics més habitables i resilients. Finalment, la iniciativa es planteja també com una alternativa per fomentar un lleure infantil de qualitat, mitjançant la creació d’espais més confortables i adaptats, que contribueixin a millorar el benestar dels infants i a oferir opcions de joc i socialització més enllà de les pantalles.

Els ciutadans, especialment els infants, de la comarca del Gironès. L'actuació s'ha dut a terme en un total de 6 municipis (Llambilles, Sant Julià de Ramis, Llagostera, Sant Gregori, Fornells de la Selva i Bescanó)

La pràctica està relacionada amb la creació de Comunitats Locals d’Energia (CLE), iniciativa en col·laboració amb la Diputació de Girona, arran de la generació d’energia solar fotovoltaica. En aquest sentit, la pràctica pretén compartir l’energia generada mitjançant les instal·lacions amb el veïnat, destinant una part de la producció energètica a les famílies més vulnerables del municipi. D’aquesta manera, més enllà de l’esmorteïment de les illes calor, es du a terme un aprofitament de l’energia generada des d’una mirada social. Aquesta és una iniciativa que s’ha pogut engegar en alguns barris com a resultat de la instal·lació en la rodalia. Tanmateix, en els casos en què les CLE no han estat possibles, s’ha acordat l’aprofitament de l’energia produïda pels equipaments municipals com poliesportius o centres cívics.

Com a resultat de la necessitat d’ombrejar els espais públics, es du a terme una anàlisi de les mesures d’adaptació al canvi climàtic dutes a terme en altres municipis com el de Barcelona. En aquest sentit, es proposen des del Consell Comarcal les potencialitats del projecte als municipis del territori, del que es deriva en molts casos un disseny compartit de la implementació de la pràctica en termes d’ubicació, dimensions o forma entre els ajuntaments i el consell, a més de la delegació d’algunes tasques administratives i de gestió, com els projectes executius, en alguns casos al Consell Comarcal. D’aquesta manera, tot i presentar-se la proposta inicialment des de l’àrea de medi ambient i la dels serveis tècnics de la comarca, la tramitació de les subvencions s’ha dut a terme per part dels municipis, respectivament, amb l’ajut tècnic de l’àrea comarcal.

La subvenció, que té com a objectiu finançar intervencions en espais públics orientades a esmorteir els efectes de les illes de calor urbanes, es va estructurar en dos àmbits d’actuació: d’una banda, l’àmbit 1, destinat a la redacció de projectes executius, i, de l’altra, l’àmbit 2, orientat a l’execució de les actuacions (on es concentra la major part de les sol·licituds). L’àmbit 1 estava especialment pensat per als municipis més petits; en molts casos, la redacció dels projectes executius ha estat assumida pels consells comarcals. Tanmateix, en el desplegament de l’àmbit 2, s’ha detectat que nombrosos projectes no disposen de projecte executiu previ, fet que en dificulta l’execució. En aquest sentit, 13 municipis van fer la sol·licitud inicial de la subvenció, en el cas de 6 municipis es va realitzar el projecte executiu des del Consell Comarcal, 1 dels quals ha fet la tramitació per compte propi en el cas d’una de les instal·lacions, mentre que 5 municipis van descartar la proposta un cop fet el projecte executiu, per diferents motius relacionats amb increments de pressupost que no es podien assumir o la necessitat de fer obres addicionals amb grans costos, en aquests casos es preveu una nova sol·licitud de la subvenció en la pròxima convocatòria.

D’aquesta manera, la pràctica ha aconseguit la instal·lació de 12 instal·lacions de pèrgoles en un total de 6 municipis de la comarca (Llambilles, Sant Julià de Ramis, Llagostera, Sant Gregori, Fornells de la Selva i Bescanó). Així doncs, s’ha definit entre municipis i Consell Comarcal l’encaix de la proposta en termes del procés de sol·licitud de la subvenció i en qüestions com la ubicació o la dimensió, així com el rol del projecte de les Comunitat Locals d’Energia arran de les noves instal·lacions fotovoltaiques en marxa.

375000.00

El finançament prové principalment de les subvencions del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, amb l’objecte de dur a terme intervencions en espais públics orientades a l'esmorteïment dels efectes de les illes de calor urbanes en l'àmbit de l'habitatge, la salut i l'urbanisme.

En termes generals, el projecte, amb les 12 instal·lacions, ha rebut un finançament per part de les subvencions en qüestió d’aproximadament 1.400.000 €, d’un cost total al voltant d’1.670.000 €.

En el cas del municipi de Fornells de la Selva (costos representatius per cada instal·lació):
- Cost de la pèrgola: 250.000 €.
- Cost de la instal·lació FV: 125.000 €
- Sol·licitud de subvenció: 300.000 € (90 % segons mida ajuntament amb un topall de 300.000 €)
- Import a càrrec de l'Ajuntament: 75.000 €.

L'oficina comarcal de transició energètica del Consell Comarcal del Gironès ha donat suport tècnic en les diferents fases del projecte als municipis participants.

Els espais públics, particularment els de lleure infantil, dels municipis de la comarca del Gironès.

Pels terminis que ha hagut d’assumir el projecte en termes de planificació i finançament, no s’han pogut dur a terme processos formals de participació ciutadana en cap fase del projecte.

El principal producte de la pràctica és la instal·lació dels equipaments, és a dir, les pèrgoles solars fotovoltaiques arreu del territori del Gironès, en un total de 6 municipis de la comarca, amb les 12 instal·lacions. En aquest sentit, s’ha definit un nou vessant de les polítiques d’adaptació i mitigació al canvi climàtic en l’àmbit comarcal, posant en relleu la necessitat d’eines com l’ombreig en termes de benestar de la població més jove en la seva relació amb l’espai públic.

En un dels municipis, Fornells de la Selva, els productes directes de la instal·lació de les pèrgoles han estat mesurats de la següent manera:
- Superfície d'ombreig artificial: 1000 m²
- Reducció de fins a 30 °C de la temperatura del sòl per efecte de la pèrgola (mesurables mitjançant càmera termogràfica)
- Nombre d'usuaris vulnerables: 221 alumnes (curs 2023-2024)
- Producció d'energia solar fotovoltaica: 78.125 kWh/any
- Nombre d'usuaris/habitatges adherits a la comunitat local d'energia, en funció de dues modalitats de participació: Si s'ofereix 1 kWp per habitatge, s'adheriran 62 habitatges. Si s'ofereix 0,5 KWp per habitatge, s'adheriran 125 habitatges
- Estalvi de tones emeses: 20,23 Tn CO₂/any.

En el conjunt dels municipis participants, la població potencialment beneficiada de la creació de les pèrgoles solars s’estima en més de 2.000 infants mitjançant la creació de més de 10.000 m² d'ombreig artificial en el conjunt del Gironès. De la mateixa manera, s’estima una potència instal·lada de 292 Kw/h i un estalvi de 95 tn CO₂/any.

La pràctica s’ha difòs pels mitjans del Consell Comarcal del Gironès:

Notícia pèrgoles solars

Els principals impactes de la pràctica són els següents:

- Millora de la salut i benestar infantil: es crea un espai segur de trobada, socialització, esport i lleure per a infants de 0 a 14 anys. Això redueix els riscos associats a cops de calor i excés d’insolació, així com els efectes negatius del sedentarisme, contribuint a disminuir l’obesitat infantil i el temps d’exposició a pantalles, amb beneficis també per a la salut mental.
- Dinamització econòmica: es fomenta l’ús d’energia solar fotovoltaica en espais públics, fet que impulsa el sector de les energies renovables i pot generar noves oportunitats laborals.
- Reducció de la pobresa energètica: es promou l’autoconsum col·lectiu d’energia renovable, afavorint la cohesió comunitària i prioritzant les llars vulnerables, que es beneficien d’un estalvi en la factura elèctrica.
- Mitigació del canvi climàtic: la instal·lació de plaques fotovoltaiques redueix les emissions de CO₂ associades a la producció d’electricitat, disminuint l’impacte ambiental del consum energètic i contribuint a la reducció de l’efecte hivernacle.

Interna

L’àrea de Medi Ambient del Consell Comarcal del Gironès

Com a resultat de la pràctica, s’ha aconseguit la transformació de la majoria dels espais públics inicialment previstos mitjançant la instal·lació de les pèrgoles, fomentant un canvi en les mesures d’adaptació i mitigació del canvi climàtic en l’àmbit comarcal.

Els resultats s’han mesurat a través d’un seguit d’indicadors en cada emplaçament, com són: la superfície d'ombreig artificial; la reducció de la temperatura del sòl per efecte de la pèrgola (mesurats mitjançant càmera termogràfica); el nombre d'usuaris vulnerables als quals dona servei cada instal·lació; la producció d'energia solar fotovoltaica; el nombre d'usuaris/habitatges adherits a les comunitats locals d'energia (CLE); el nombre de famílies vulnerables a la pobresa energètica beneficiades per la CLE

El projecte destaca per la seva innovació en la promoció de l’ombreig als espais públics com a mesura clau d’adaptació al canvi climàtic, especialment en zones utilitzades per col·lectius vulnerables com infants i joves. També introdueix el concepte d’espai públic com a generador d’energia comunitària, fomentant l’autoconsum compartit i les comunitats locals d’energia, amb especial atenció a la pobresa energètica. Pel que fa als impactes, millora la salut i el benestar infantil, reduint l’exposició a la calor i el sedentarisme, impulsa el sector de les energies renovables i genera estalvi econòmic per a llars vulnerables. En termes de medi ambient, contribueix a la reducció d’emissions de CO₂ i a la mitigació del canvi climàtic.

La principal problemàtica han estat les modificacions de l’execució de les obres arran d’una planificació limitada imposada pels terminis de les subvencions, és una pràctica que requereix un disseny madur pel tipus de transformacions urbanístiques que proposa.

La principal proposta de millora de la present pràctica consisteix a aconseguir una solidesa més gran del disseny i la planificació del projecte de manera inicial, principalment més definició inicial dels projectes executius en termes de selecció de les ubicacions de les pèrgoles i la correcta implantació de les plaques solars. D’igual manera, resten molts espais públics per protegir de la calor, com pistes esportives i espais educatius.

Aquest projecte ha estat dissenyat perquè sigui reproduïble en qualsevol espai públic, i contribueix a incrementar la resiliència dels municipis als efectes del canvi del canvi climàtic. En aquest sentit, el projecte posa en relleu la necessitat d’un canvi en la mirada de l’espai públic en termes d’adaptació i mitigació al canvi climàtic urgent en els municipis de menor població de Catalunya. És així com vol fomentar estratègies complementàries com la naturalització dels espais.