El projecte neix en un context local on s’ha detectat la persistència de mandats de gènere entre la població adolescent. Aquests mandats actuen com a mecanismes de socialització i es concreten, d’una banda, en models de masculinitat tradicional que penalitzen l’expressió emocional i fomenten conductes de fortalesa i competitivitat, i de l’altra, en models normatius de feminitat associats a la pressió estètica, la complaença i la cura dels altres.

Aquesta situació limita el desenvolupament personal dels i les joves i contribueix a la reproducció de desigualtats estructurals. A més, pot derivar en dinàmiques de pressió de grup, relacions desiguals i conductes de control. Des d’una perspectiva preventiva, es considera clau intervenir en aquestes etapes per evitar que aquests patrons es consolidin en formes més explícites de violència. Per això, com a resposta a la problemàtica detectada, es dissenya el joc “El Laberint del Minotaure” com una eina socioeducativa per treballar els rols de gènere des d’una metodologia participativa i experiencial, amb l’objectiu de fomentar la reflexió crítica i promoure relacions més igualitàries.

Pel que fa al context d’aplicació, la iniciativa es desenvolupa en un entorn educatiu no formal, concretament en el casal d’estiu Vila Xtrem 2025, impulsat per l’Ajuntament de Vila-seca i adreçat a població preadolescent i adolescent (de 5è de Primària a 4t d’ESO). Aquest espai combina activitats lúdiques i educatives, fet que facilita la incorporació de propostes de treball en valors, convivència i desenvolupament personal.

La iniciativa es desenvolupa en l’àmbit local del municipi de Vila-seca, en el marc del casal d’estiu municipal Vila Xtrem. Està impulsada per l’Ajuntament de Vila-seca i es preveu la seva extensió a altres espais educatius del mateix municipi, especialment als instituts d’educació secundària.

La població objectiu són joves preadolescents i adolescents, concretament participants des de 5è de Primària fins a 4t d’ESO.

La pràctica segueix les línies d’actuació que estableix el Pla d’Igualtat del municipi, i que es renova cada 4 anys. Actualment és el segon mandat. El pla estableix el treball transversal, objectiu compartit també pel pla local de joventut.

Fase 1: Disseny i conceptualització
A partir de la problemàtica detectada sobre els mandats de gènere en adolescents, es dissenya “El Laberint del Minotaure” com una eina socioeducativa basada en la gamificació. Es defineixen els objectius pedagògics, la dinàmica del joc, els materials (tauler, cartes d’arquetips i situacions) i el sistema d’avaluació mitjançant rúbriques. Prèviament a la implementació pilot al casal d’estiu, es fa una partida de prova amb 3 adolescents voluntaris del casal de joves per “testar” el joc. L’acollida d’aquests joves és molt bona i posteriorment es fa la implementació pilot amb grups més grans.

Fase 2: Implementació pilot
El projecte s’implementa l’any 2025 en el marc del casal d’estiu Vila Xtrem, adreçat a joves de 5è de Primària a 4t d’ESO. L’activitat s’integra dins la programació educativa del casal com una proposta específica de treball en igualtat de gènere, aplicada amb una metodologia participativa i experiencial.
Durant les sessions, els equips participants afronten situacions que se’ls presenten i que estan vinculades als estereotips de gènere. Cada equip ha d’analitzar les situacions, reflexionar i seleccionar les cartes amb les qualitats simbòliques més adients per respondre al dilema o situació presentada. D’aquesta manera, els participants han de construir respostes argumentades i defensar-les davant del grup. El jurat té les rúbriques amb les indicacions de quina carta correspon millor a cada situació, a més d’instruccions per activar un debat reflexiu una vegada exposades les argumentacions de cada equip. La dinàmica es tanca amb una reflexió col·lectiva guiada per connectar els continguts amb experiències reals.

Fase 3: Avaluació i millora
Un cop finalitzada la implementació, es realitza una avaluació tècnica interna basada tant en les rúbriques aplicades durant el joc com en l’anàlisi global de la dinàmica. Aquesta fase permet introduir ajustos metodològics, com la durada de les sessions, el nombre òptim d’equips o millores en la guia didàctica.

Fase 4: Consolidació i projecció
Després de la valoració positiva de l’experiència, es planteja la seva continuïtat i ampliació a altres espais educatius del municipi, especialment als instituts, amb l’objectiu de consolidar el joc com una eina preventiva estable dins les polítiques municipals d’igualtat. Per aquesta darrera fase, es contacta amb una empresa especialitzada amb la producció de jocs de taula perquè en faci el disseny i la producció professionals. S’estima fer una producció de 25 jocs per poder oferir als centres educatius i casals de joves.

3.000

Els 3.000€ corresponen a la producció "professional" del joc, que s'ha encarregat a una empresa especialitzada. S'ha previst un encàrrec de 25 jocs de taula en total.

Les hores dedicades per part de la tècnica d'igualtat i el tècnic de joventut, s'han inclòs dins el seu horari laboral.

El tècnic de joventut s’ha encarregat del disseny gràfic del joc, que juntament amb la tècnica d’igualtat han ideat i creat. Aquests dos tècnics són els mateixos que han introduït i dinamitzat el joc al casal d’estiu, i els que està previst que l’introdueixin també als centres educatius.

Es necessita poca cosa per realitzar l’activitat: només un grup de participants prou gran, un espai ample on poder jugar i el joc de taula, que ja inclou les rúbriques, el taulell, les cartes i tot el material necessari.

S’ha aprofitat el casal d’estiu del municipi per la prova pilot, assegurant una alta participació al joc en estar integrat dins el pla d’activitats del casal.

D’entre els principals productes de l’experiència, destaquen:
- El disseny i disponibilitat d’un joc de taula socioeducatiu estructurat (“El Laberint del Minotaure”), amb tauler, cartes de situacions i cartes d’arquetips.
- L’elaboració d’una guia de dinamització que sistematitza la metodologia d’aplicació del joc.
- La definició d’un sistema d’avaluació pedagògica, basat en rúbriques per valorar la reflexió, l’argumentació i la incorporació de la perspectiva de gènere.
- La implementació efectiva del joc en un entorn educatiu no formal (casal d’estiu Vila Xtrem 2025).
- L’aplicació d’ajustos metodològics derivats de l’avaluació tècnica, com la durada de les sessions, el nombre òptim d’equips i millores en la guia didàctica.
- La integració del recurs dins la programació municipal, amb previsió d’extensió als instituts com a eina preventiva en matèria d’igualtat.

Fins al moment no s’ha fet difusió de la pràctica perquè és quelcom de “promoció interna” i una eina pensada per al municipi. Estan oberts a compartir el joc amb altres municipis si ho demanen, però, en principi, no han fet cap difusió perquè no forma part de l’objectiu del projecte.

D’entre els impactes principals de l’experiència, destaquen:
- Una alta implicació i participació activa del jovent, amb una bona disposició al debat i al treball cooperatiu.
- La millora en la qualitat de l’argumentació i l’escolta entre iguals, evidenciada durant les dinàmiques del joc.
- La generació de reflexions crítiques sobre els estereotips de gènere, especialment en relació amb la masculinitat tradicional, la feminitat normativa i la pressió de grup.
- La participació masculina en el treball sobre l’expressió emocional, aspecte rellevant en la revisió dels mandats de gènere.
- L’enfortiment de competències emocionals i socials, com l’empatia, la gestió emocional, la mediació i la presa de decisions col·lectives.
- La prevenció de desigualtats i violències masclistes, a través del qüestionament dels rols de gènere i la construcció d’alternatives més igualitàries.

A més, la pràctica té un impacte comunitari potencial que, amb la previsió d’extensió als instituts del municipi, pot consolidar el projecte com una eina preventiva estable dins les polítiques locals d’igualtat.

Interna

Regidories d'Igualtat i Joventut de l'ajuntament de Vila-seca

L’experiència ha permès assolir de manera satisfactòria els objectius plantejats, especialment en la promoció de rols de gènere més flexibles i en el foment del pensament crític entre els i les joves. La dinàmica del joc ha facilitat que els participants analitzin situacions properes a la seva realitat i construeixin respostes argumentades des d’una perspectiva més igualitària.

S’ha observat una bona capacitat de reflexió crítica sobre els mandats de gènere, així com una ampliació del ventall d’alternatives per afrontar-los, incorporant elements com l’empatia, la gestió emocional, el lideratge compartit i l’autocura. També destaca la participació activa en el debat, amb una millora en les habilitats d’argumentació i escolta.

Entre les transformacions més rellevants, es detecta una major obertura a qüestionar estereotips, especialment en relació amb la masculinitat tradicional i la pressió de grup, així com una implicació significativa dels nois en aspectes vinculats a l’expressió emocional. Això indica un avanç en la revisió de rols rígids i en la construcció de referents més flexibles.

En primer lloc, incorpora una metodologia innovadora basada en la gamificació, que permet treballar la igualtat de gènere d’una manera lúdica i participativa, superant els formats més tradicionals. L’ús d’arquetips mitològics facilita abordar els estereotips de manera simbòlica, fet que afavoreix una reflexió més oberta i menys condicionada per judicis directes.

Un altre aspecte rellevant és el foment del pensament crític i de la capacitat d’argumentació, integrats dins la dinàmica del joc i reforçats mitjançant un sistema d’avaluació amb rúbriques pedagògiques. Això contribueix a generar debats de qualitat i a implicar activament els participants, que esdevenen protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge.

Pel que fa a les transformacions observades, s’ha evidenciat una major capacitat per qüestionar els rols de gènere tradicionals, especialment en relació amb la masculinitat i la pressió de grup, així com una participació significativa en aspectes vinculats a l’expressió emocional. A més, la pràctica afavoreix el desenvolupament de competències emocionals i socials com l’empatia, l’escolta activa i la presa de decisions col·lectives.

Així mateix, cal destacar la seva capacitat preventiva, la seva facilitat de transferència a altres contextos educatius i la seva sostenibilitat, gràcies a uns materials senzills i una metodologia ben estructurada. Tot plegat configura una pràctica coherent i pedagògicament sòlida, amb potencial d’impacte a mitjà i llarg termini.

Finalment, un factor que sens dubte, és un punt fort és el treball transversal i coordinat entre l’equip de joventut i igualtat, que permet la detecció precoç de problemàtiques com les que aborda la pràctica i també el disseny d’experiències adequadament dissenyades per aquest públic concret.

Un dels principals punts febles és l’absència de dades quantitatives que permetin mesurar amb precisió l’impacte de la intervenció, ja que l’avaluació realitzada és principalment qualitativa i basada en l’observació. Això pot dificultar la comparabilitat de resultats i la seva validació externa.

També es tracta d’una experiència implementada inicialment en un únic context (el casal d’estiu), de manera que encara no s’ha contrastat de forma àmplia el seu funcionament en altres entorns educatius, com els instituts, tot i que aquesta extensió està prevista.

Un altre aspecte és la dependència de la qualitat de la dinamització: el bon desenvolupament del joc requereix persones amb certa formació o sensibilitat en perspectiva de gènere i capacitat per conduir debats, fet que pot generar variabilitat en els resultats.

Una primera línia de millora seria reforçar el sistema d’avaluació incorporant indicadors quantitatius que complementin la valoració qualitativa ja existent. Això permetria mesurar millor els resultats, fer seguiment en el temps i facilitar la comparabilitat entre diferents implementacions. Igualment, es podria desenvolupar un sistema de seguiment a mitjà termini que permeti analitzar l’evolució dels aprenentatges i l’impacte real en les actituds i comportaments dels participants.

També seria convenient desplegar el projecte en altres contextos educatius, especialment als instituts, per validar-ne l’eficàcia en entorns diversos i consolidar-lo com a eina estable dins les polítiques municipals.

Una altra proposta és aprofundir en la formació de les persones dinamitzadores, per garantir una aplicació homogènia de la metodologia i una conducció de qualitat dels debats, especialment en temes sensibles vinculats al gènere i les emocions.

Finalment, es planteja la possibilitat d’ampliar i adaptar els continguts del joc per abordar altres eixos de desigualtat (com el racisme, la LGTBI-fòbia o l’assetjament), mantenint la mateixa estructura metodològica i incrementant així el seu abast educatiu.

La pràctica presenta una elevada capacitat de replicabilitat gràcies a la seva metodologia estructurada i a la disponibilitat de materials concrets (tauler, cartes i guia de dinamització). Es pot implementar en diversos contextos educatius com instituts, espais de lleure o equipaments juvenils, sense necessitat d’infraestructures específiques i amb un cost reduït.

Pel que fa a les condicions necessàries, és important disposar de persones dinamitzadores amb coneixements bàsics de la metodologia i sensibilitat en perspectiva de gènere, ja que la qualitat de la implementació depèn en gran mesura de la conducció del debat i de la gestió del grup. També cal garantir un espai i un temps adequats (sessions d’uns 50 minuts) que permetin desenvolupar correctament la dinàmica i la reflexió final.

Tot i això, la simplicitat dels materials, la flexibilitat del disseny i la possibilitat d’adaptar els continguts a diferents realitats faciliten la seva transferència a altres municipis o àmbits educatius sense necessitat de redissenyar el model.