El Protocol de comunicació del dol en casos de violències masclistes i LGTBI-fòbiques neix de la necessitat de donar una resposta coordinada, coherent i efectiva davant situacions d’extrema gravetat vinculades a aquestes violències.

El Vallès Occidental és una comarca formada per múltiples municipis amb realitats i recursos diferents. Aquesta heterogeneïtat feia necessari establir criteris compartits que garantissin una actuació homogènia i alhora adaptable a cada context local. Fins al moment, els municipis del Vallès Occidental no disposaven d’un marc comú d’actuació, fet que podia generar respostes desiguals, manca de coordinació i dificultats en la gestió institucional i comunicativa del dol i la condemna pública. A més a més, les desigualtats entre municipis grans i petits, pel que fa a recursos, també causa que municipis petits no només no tinguin protocols de comunicació per aquest tipus de situacions, sinó que tampoc disposin dels recursos necessaris per a elaborar-los.

La situació prèvia evidenciava la necessitat no només de millorar la resposta institucional, sinó també d’incorporar una dimensió comunitària i de sensibilització social. Davant l’impacte que aquests casos generen en la ciutadania, es feia imprescindible disposar d’un protocol que permetés actuar amb rapidesa, respecte i coherència, posant al centre les víctimes, les seves famílies i la comunitat.

La població objectiu són els ajuntaments i equips tècnics municipals de la comarca del Vallès Occidental, així com els altres òrgans responsables d’activar i implementar el protocol. I de manera indirecta a tota la ciutadania de la comarca, però en especial: a persones afectades per situacions de violència masclista i LGTBI-fòbiques, entitats socials i teixit comunitari i professionals dels àmbits de comunicació, serveis socials, educació…

L’àmbit d’actuació és comarcal, incloent tots els municipis del Vallès Occidental. Tot i que el protocol estableix actuacions en funció de la ubicació dels fets (segons si ha passat al mateix municipi, en altres municipis de la comarca o a escala autonòmica - estatal).

El protocol no és una actuació aïllada, sinó que s’integra i reforça el sistema existent de polítiques públiques, emmarcant-se en les polítiques d’igualtat i lluita contra les violències masclistes i LGTBI-fòbiques, i alineant-se amb la legislació i plans d’igualtat i drets LGTBI vigents.

Aquest protocol està vinculat als plans locals i comarcals d’igualtat i als programes específics d’abordatge de les violències masclistes, reforçant-los amb una eina concreta centrada en la comunicació del dol i la resposta institucional davant casos d’extrema gravetat. Forma part del treball coordinat dins la xarxa comarcal per a l’abordatge de les violències masclistes, que agrupa municipis i serveis per compartir recursos, criteris i bones pràctiques. També es complementa amb altres protocols, especialment amb el Protocol d’actuació davant feminicidis de la Generalitat de Catalunya, aportant una concreció operativa en l’àmbit local i comarcal.

La implementació del Protocol de comunicació del dol en casos de violències masclistes i LGTBI-fòbiques s’ha desenvolupat en diverses fases:

1. Fase de detecció i impuls
A partir del treball en xarxa entre el Consell Comarcal i els municipis del Vallès Occidental, es detecta la manca d’un marc comú per abordar situacions d’extrema gravetat. Aquesta necessitat impulsa la creació d’un grup de treball comarcal per definir una resposta coordinada.

2. Fase de disseny i elaboració del protocol
En aquesta fase es contacta els diferents municipis de la comarca per conèixer quins materials tenen amb relació a la comunicació institucional de violències masclistes i lgtbi-fòbiques, si tenen o segueixen alguna guia o pauta, etc. Paral·lelament, el grup de treball elabora el document de manera participada, integrant:
- El marc normatiu vigent.
- La definició de conceptes clau (violències masclistes, feminicidi, violència vicària, LGTBI-fòbia, etc.).
- L’estructuració de les actuacions segons la casuística (àmbit municipal, comarcal o autonòmic/estatal).
- La classificació de les accions en quatre àmbits: institucionals, simbòliques, comunitàries i comunicatives.
- La diferenciació entre accions bàsiques i optatives, amb assignació de responsables i calendarització.

3. Fase d’aprovació i difusió
Un cop finalitzat, el protocol s’aprova al ple i es difon als ajuntaments de la comarca. Paral·lelament al procés d’aprovació, s’ofereix el protocol com a recurs encara no aprovat als municipis de la comarca que tenen casos de feminicidi i violències masclistes i lgtbifòbiques. Durant aquesta fase: es distribueix el document a tots els municipis, es publica al web del Consell Comarcal per garantir-ne l’accessibilitat i es promou l’adhesió progressiva dels ajuntaments.

4. Fase d’implementació
Els municipis comencen a incorporar el protocol com a eina operativa. Les principals línies d’actuació inclouen:
- Activació de respostes institucionals (declaracions, decrets de dol, actes de rebuig).
- Desenvolupament d’accions simbòliques i comunicatives coordinades.
- Impuls d’accions comunitàries de sensibilització i participació.
- Coordinació amb mitjans de comunicació i ús de xarxes socials.

5. Fase de consolidació i extensió
El protocol es consolida com una eina compartida a escala comarcal, notant-se un augment progressiu dels municipis adherits i detectant-se una millora del treball en xarxa i de la coherència en la resposta institucional. A més, un cop elaborat, aprovat i publicat, hi ha la possibilitat de transferència a altres territoris interessats.

400

El cost total del projecte són les hores de treball dedicades de dues tècniques del Consell Comarcal del Vallès Occidental (part del finançament dels sous provinent del Conveni amb el Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya) i 400€, destinats a la maquetació del protocol, i el finançament prové d’una subvenció atorgada per la Diputació de Barcelona.

Dues treballadores tècniques del Consell Comarcal del Vallès occidental, que hi han dedicat 200h cadascuna, per la qual cosa, són 400h de treball totals.

S’han fet reunions amb els municipis de la comarca per conèixer quines pautes tenen establertes en temes de comunicació institucional davant situacions de dol per feminicidis, materials utilitzats… En aquestes reunions amb els municipis s’hi convidaven les figures següents: tècnics de comunicació, tècnic d’igualtat i serveis socials, en el cas que de municipis petits que no tenen departament d’igualtat. Cada municipi ha destinat unes 10h a aquestes reunions amb el Consell Comarcal del Vallès Occidental.

Principals productes de l’experiència:
- L'elaboració i aprovació d’un protocol comarcal unificat de comunicació del dol davant casos de violències masclistes i LGTBI-fòbiques d’extrema gravetat.
- La definició d’un marc operatiu comú amb criteris, procediments i pautes d’actuació per als municipis.
- L'estructuració sistematitzada de les actuacions, organitzades en: tipus de cas (àmbit municipal, comarcal o autonòmic/estatal); àmbits d’actuació (institucional, simbòlic, comunitari i comunicatiu) i tipologia d’accions (bàsiques i optatives), amb calendarització i responsables.
- La creació de guies i continguts de comunicació, incloent models de declaracions institucionals, notes de premsa i missatges per a xarxes socials
- La disponibilitat pública del protocol, mitjançant la seva publicació al web del Consell Comarcal, facilitant-ne l’accés i la transferibilitat.
- El procés d’adhesió dels municipis, que permet l’adopció progressiva del protocol com a eina comuna.
- La consolidació d’un espai de coordinació tècnica comarcal, reforçant el treball en xarxa entre administracions i serveis.

No s’ha realitzat una difusió de la pràctica més enllà de l’àmbit comarcal, perquè l’objectiu amb què s’ha elaborat el protocol és que funcioni com a eina interna del territori. Tot i això, des de l’equip del Consell Comarcal del Vallès Occidental estn oberts a que pugui servir i aplicar-se a altres contextos.

Millora de la coherència i coordinació institucional entre els municipis del Vallès Occidental davant casos de violències d’extrema gravetat.

D'entre els impactes principals, destaquen:

- Una resposta més ràpida, clara i homogènia per part de les administracions locals en situacions de feminicidis i altres violències, reduint la improvisació.
- L'enfortiment del treball en xarxa comarcal, consolidant espais de cooperació entre administracions i serveis.
- L'increment de la sensibilització social envers les violències masclistes i LGTBI-fòbiques, a través d’accions coordinades i visibles.
- Una major implicació comunitària en actes de rebuig i accions de suport, reforçant la dimensió col·lectiva davant aquestes violències.
- La millora en la comunicació institucional i mediàtica, amb missatges més adequats, respectuosos i alineats.
- El reconeixement i visibilització de les víctimes, contribuint a generar una resposta social més empàtica i compromesa.
- La transferibilitat del model, facilitant que altres territoris puguin replicar la iniciativa.

La implementació del protocol ha permès assolir de manera significativa els objectius plantejats, generant una transformació en la manera com els municipis del Vallès Occidental aborden les situacions de violències masclistes i LGTBI-fòbiques d’extrema gravetat.

En primer lloc, s’ha aconseguit establir un marc comú d’actuació, superant la dispersió prèvia i garantint respostes més coherents i coordinades entre municipis. Aquesta homogeneïtzació ha reduït la improvisació i ha millorat la capacitat de resposta institucional. Així mateix, s’ha produït un enfortiment del treball en xarxa, consolidant la col·laboració entre el Consell Comarcal i els ajuntaments, així com entre diferents àrees municipals (igualtat, comunicació, serveis socials, etc.). Això ha generat una major implicació comunitària i capacitat de sensibilització, promovent una resposta col·lectiva davant aquestes violències i reforçant el compromís social per a la seva erradicació.

Una altra transformació rellevant és la incorporació de la dimensió del dol i del reconeixement públic de les víctimes com a element central de l’acció institucional, fet que ha contribuït a humanitzar la resposta i a reforçar el suport a les famílies i a la comunitat. També s’ha avançat en la millora de la comunicació institucional, amb missatges més adequats, coordinats i respectuosos, així com en la relació amb els mitjans i l’ús de les xarxes socials.

Un dels punts forts de la pràctica és que integra en un sol protocol totes les formes de violències masclistes i LGTBI-fòbiques, evitant la fragmentació i abordant-les des d’una arrel comuna. En aquest sentit, representa un marc comú d’actuació, proporcionant criteris compartits per tots els municipis i afavorint respostes més coherents. Gràcies a la seva sistematització i publicació, permet que sigui una pràctica replicable a altres territoris.

Un altre punt clau del protocol és l’estructuració operativa per mitjà de la definició d’accions concretes, els agents responsables de realitzar-les i la calendarització, que en faciliten la implementació. Igualment, també s’estableixen pautes per aconseguir una comunicació coordinada que sigui respectuosa amb les víctimes i l’entorn, però també efectiva amb els mitjans i les xarxes socials.

Cal destacar altres aspectes favorables, com el fet que el protocol ha estat elaborat de manera participada entre el Consell Comarcal i els ajuntaments, fet que ha reforçat el treball en xarxa i la coordinació institucional. A més, el protocol preveu respostes diferenciades segons l’àmbit en què hagin succeït els fets, per la qual cosa es facilita l’aplicació del protocol en contextos diversos.

Així mateix, un aspecte destacable d’aquest protocol és que incorpora la dimensió del dol, el reconeixement de les víctimes i el suport de la comunitat com a part fonamental de la resposta institucional. Això es deu al fet que es combina l’acció institucional amb la comunitària, impulsant accions de sensibilització i implicant-hi la ciutadania.

D’entre els punts febles, hi ha el fet que l’adhesió és progressiva i voluntària, cosa que pot generar diferències en el grau d’aplicació i compromís. A més a més, l'efectivitat del protocol depèn, en gran mesura, de la implicació dels equips municipals.

Altrament, hi ha el risc que algunes actuacions quedin en l’àmbit únicament simbòlic si no s’acompanyen de processos continuats de sensibilització i prevenció. Igualment, tot i que es preveu, la implicació del teixit social i comunitari pot ser desigual segons el municipi.

Tampoc no es defineixen clarament mecanismes o indicadors per mesurar resultats i impactes de manera sistemàtica.

El fet que sigui un protocol redactat de forma pràctica i intuïtiva fa que sigui fàcilment replicable a altres municipis i territoris, sent necessari, només, adaptar els aspectes més tècnics a cada context.