Tipus
Interna
Ens
Ajuntament de Cornellà de Llobregat
Principals conclusions
Observacions generals i aspectes assolits respecte als objectius inicials
Pel que fa als objectius inicials, la pràctica ha aconseguit consolidar una oferta esportiva inclusiva i estable per a persones amb discapacitat, equiparant progressivament les seves oportunitats de pràctica esportiva amb les de la resta de la ciutadania. S’han ampliat activitats ja existents, com “Fica’t a l’Aigua”, que ha passat de 15 a 90 participants gràcies a l’extensió del programa a l’alumnat de secundària.
Una altra transformació important ha estat el canvi de mirada del Departament d’Esports, que ha passat d’un model centrat principalment en l’esport federat a un model de ciutat orientat a la inclusió i a l’accés universal a la pràctica esportiva. Aquest canvi ha generat noves línies d’actuació, activitats adaptades i espais accessibles.
També s’ha avançat notablement en la sensibilització ciutadana envers la discapacitat, especialment a través de jornades educatives, esdeveniments oberts a tota la població i projectes compartits amb centres educatius. Igualment, s’ha reforçat la formació de monitors, professorat i alumnat perquè incorporin una perspectiva inclusiva en l’àmbit esportiu.
Punts forts de la pràctica
Un dels principals punts forts és el seu caràcter innovador i transversal, basat en el treball en xarxa entre administració pública, entitats esportives, centres educatius, famílies i associacions de persones amb discapacitat. Aquesta coordinació ha permès construir un projecte compartit de ciutat amb una elevada implicació comunitària.
També destaca la capacitat d’adaptar tant els espais com les activitats esportives per garantir una participació realment inclusiva. Elements com els espais de calma, les curses adaptades, la senyalització accessible o les canaletes de boccia creades amb impressió 3D representen accions innovadores i reproduïbles.
Un altre punt fort és la combinació entre inclusió, sensibilització i formació. El projecte no només ofereix activitats esportives, sinó que també promou un canvi cultural en la percepció de la discapacitat i fomenta la formació de futurs professionals sensibilitzats amb la inclusió. Finalment, la continuïtat del programa des de 2016 i el reconeixement rebut amb el Premi 3D de l’Esport Adaptat a Catalunya reforcen la solidesa i l’impacte positiu de la pràctica.
Punts dèbils de la pràctica
Una de les dificultats principals amb què es va trobar el projecte va ser poder arribar a les famílies i a la ciutadania que pateix alguna discapacitat. Principalment, és complicat crear sinergies i confiança entre diferents agents i perfils, sobretot a les etapes inicials del projecte i si no hi ha precedents.
A més a més, per les mateixes característiques del projecte, es requereix una col·laboració estreta entre les diferents parts. Per descomptat, és imprescindible que hi hagi voluntat política i que es mantingui amb el temps perquè el projecte es mantingui viu. De la mateixa manera, també es necessiten prou recursos per garantir la sostenibilitat del projecte.
Propostes de millora de la pràctica
D’entre les propostes de millora, hi ha:
- Oferir estudis adaptats per joves amb discapacitat, com el curs de monitor/a (CIATE) i aconseguir més espais de pràctiques i possibilitats d’inserció laboral per aquestes persones
- Aconseguir que centres i serveis de persones amb discapacitat valorin la importància de l’activitat física i incorporin perfils de dinamitzadors/es esportius
- Dissenyar una estratègia que pugui donar continuïtat a la pràctica a esportiva a joves quan es facin adults i gent gran
- Crear més espais segurs i inclusius als complexos esportius i equipaments municipals com serien els espais de calma
Possibilitats de realitzar la pràctica a altres àmbits o entitats
El projecte és reproduïble perquè moltes de les seves accions són transferibles i adaptables a altres realitats locals, com ara les jornades de sensibilització, les activitats esportives adaptades, la formació de professionals o els esdeveniments inclusius oberts a tota la ciutadania. A més, algunes iniciatives, com el projecte “Imprimint il·lusions”, han generat materials i plànols que faciliten la reproducció de recursos adaptats en altres territoris. Tot i això, cal tenir en compte algunes consideracions:
En primer lloc, és imprescindible disposar d’una clara voluntat política i institucional per incorporar una mirada inclusiva dins les polítiques esportives municipals. El projecte parteix d’un canvi de model en la concepció de l’esport, entenent-lo com una eina de cohesió social i d’accés universal.
Una altra condició fonamental és el treball en xarxa entre diferents agents del territori. La pràctica es basa en la col·laboració estreta entre administració pública, centres educatius, entitats esportives, famílies i associacions de persones amb discapacitat. Aquestes aliances permeten detectar necessitats reals, generar confiança i construir un projecte compartit de ciutat.
La reproductibilitat del projecte requereix recursos econòmics, humans i prou tècnics per assegurar-ne la continuïtat en el temps, així com professionals formats i sensibilitzats en inclusió esportiva. També és necessari adaptar els equipaments i activitats perquè siguin accessibles i inclusives.