El context ve marcat per una elevada densitat urbana a Esplugues de Llobregat, una forta connexió metropolitana i una població diversa, i, en aquest escenari, la planificació municipal prèvia presentava una fragmentació entre estratègies (Agenda 2030, Agenda Urbana i Pla d’Actuació Municipal), així com una participació ciutadana sovint puntual i poc integrada en el cicle complet de les polítiques públiques.
Com a antecedent clau, l’any 2019 s’inicia el procés d’alineament de l’Agenda 2030 amb les polítiques municipals, que progressivament evoluciona cap a una visió més integrada de la planificació estratègica de ciutat. Aquesta trajectòria posa de manifest la voluntat política de dotar-se d’un marc comú, coherent i estable, capaç d’ordenar les diferents agendes i garantir-ne la implementació efectiva.

La motivació principal del projecte dels Grups Motors de l’Agenda Urbana Esplugues 2030 és superar aquestes limitacions mitjançant la creació d’un sistema de governança compartida, estable i permanent, que permeti incorporar la ciutadania, el teixit econòmic, el món acadèmic i l’administració en un mateix espai de treball. Es busca passar d’una participació consultiva a una participació activa i estructural, amb capacitat d’incidència real en les polítiques públiques.
A més, la iniciativa respon a la necessitat de convertir l’Agenda Urbana en un document viu, capaç d’adaptar-se als canvis socials, econòmics i ambientals a través de l’evidència, el seguiment continu i la cocreació de solucions. En aquest sentit, el projecte neix també de la voluntat d’enfortir la confiança institucional, millorar la transparència i fomentar una cultura de corresponsabilitat en la gestió de la ciutat.
Per tant, el context territorial d’Esplugues fa especialment important la necessitat d’establir mecanismes innovadors de governança que permetin coordinar diferents actors i donar resposta a reptes que superen els límits administratius tradicionals.

Ciutadania d’Esplugues de Llobregat, incloent-hi el teixit empresarial, entitats socials, població...

La pràctica forma part de la implementació de l’Agenda Urbana Esplugues 2030, que integra en un únic marc l’Agenda 2030, l’Agenda Urbana Espanyola i el Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2023-2027. Això vol dir que els Grups Motors no són una iniciativa aïllada, sinó un mecanisme de participació i seguiment dins d’aquest sistema de planificació global.
La seva funció és donar suport al desplegament del pla municipal, fer seguiment de les actuacions previstes i aportar millores i propostes que s’incorporen al desenvolupament de les polítiques públiques de la ciutat fins al 2030.

El projecte “Grups Motors de l’Agenda Urbana Esplugues 2030” representa la consolidació d’un model de governança innovador orientat a convertir l’Agenda Urbana en un instrument viu, transversal i compartit amb la ciutadania fins al 2030. El projecte integra en un únic marc estratègic l’Agenda 2030, l’Agenda Urbana Espanyola i el Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2023-2027, alineant les polítiques públiques municipals amb els grans reptes socials, ambientals i econòmics de la ciutat.

L’any 2025 es desplega operativament aquest model amb la constitució formal dels Grups Motors de l’AUE2030, configurant una arquitectura de governança basada en la transversalitat, la corresponsabilitat i la innovació pública. El sistema s’organitza en tres nivells complementaris i interconnectats:
-Comissions Tècniques Internes: espais municipals transversals organitzats en tres eixos (Ciutat Innovadora, Ciutat Sostenible i Ciutat de Drets), encarregats del seguiment tècnic del Pla d’Acció.
-Grups Motors Ciutadans: espais de participació i cocreació formats per ciutadania, entitats, experts i agents de la quàdruple hèlix, que fan seguiment i proposen millores de forma trimestral.
-Comitè de Direcció Estratègica (CDE): òrgan de govern que valida semestralment les aportacions dels dos nivells anteriors i garanteix l’alineament estratègic.

La implementació dels Grups Motors es formalitza el juliol de 2025 i es desenvolupa mitjançant sessions trimestrals que incorporen coneixement expert per afavorir una participació informada. Aquesta metodologia permet transformar la participació ciutadana en un espai de deliberació tècnica i innovació pública.
Les principals línies d’actuació desenvolupades el 2025 són:
-7 d’octubre: Sostenibilitat ambiental: identificació de reptes d’infraestructura verda amb priorització de l’accessibilitat i el confort tèrmic urbà.
-10 d’octubre: Sostenibilitat econòmica: definició de propostes per a un Districte d’Innovació amb model de quàdruple hèlix i orientació a sectors estratègics.
-16 d’octubre: Sostenibilitat social: integració en el disseny de polítiques de salut i cohesió social, especialment per a col·lectius vulnerables.

Com a resultat, el model ha consolidat una governança compartida amb participació contínua, suport digital (“Esplugues Participa”) i generació de propostes periòdiques que incideixen directament en el Pla d’Acció. Amb sessions ja desplegades el 2025 i una participació creixent, el sistema es configura com un instrument estable de seguiment i innovació de l’AUE2030 fins al 2030.

10500.00

El projecte es finança principalment amb recursos propis municipals (personal tècnic, coordinació, comunicació i suport logístic) i amb suport econòmic de la Diputació de Barcelona a través del Catàleg de Serveis vinculat a l’Agenda 2030. El finançament extern s’ha destinat principalment a la contractació de ponents experts i suport metodològic de les sessions participatives.

El projecte ha comptat amb la participació de personal tècnic municipal de les àrees de Participació, Projectes Estratègics i de les diferents àrees municipals vinculades als eixos de sostenibilitat econòmica, ambiental i social. També hi han participat personal de comunicació, responsables polítics, experts externs i persones col·laboradores encarregades de les sessions formatives i metodologies participatives.

Altres recursos utilitzats són:
-Plataforma digital “Esplugues Participa”.
-Espais municipals per a les sessions participatives.
-Materials de dinamització participativa (mapes, materials visuals, eines de treball col·laboratiu).
-Recursos de comunicació municipal (revista municipal, mailings i canals institucionals).

S’han utilitzat diversos mecanismes de participació complementaris per implicar la ciutadania en el projecte.
El principal són els Grups Motors ciutadans, espais estables on ciutadania, entitats, empreses i experts es reuneixen periòdicament per debatre els reptes de ciutat, fer seguiment dels projectes i proposar millores.
També es fan tallers participatius i sessions temàtiques, on es treballen qüestions concretes amb dinàmiques de debat i cocreació de solucions.
En l'àmbit institucional, el Consell de Ciutat actua com a espai de coordinació i canalització de les propostes cap a l’Ajuntament.
Finalment, la plataforma digital “Esplugues Participa” permet la participació contínua en línia, facilitant que la ciutadania pugui aportar idees i seguir el projecte en qualsevol moment.

Els principals productes generats de l’experiència són els següents:
-Creació i institucionalització dels tres Grups Motors de l’Agenda Urbana 2030 (econòmic, ambiental i social) com a espais estables de participació ciutadana i innovació pública.
-Creació de tres Comissions Tècniques Internes municipals alineades amb els mateixos eixos estratègics (Ciutat Innovadora, Ciutat Sostenible i Ciutat de Drets).
-Constitució del Comitè de Direcció Estratègica (CDE) com a òrgan formal de validació i seguiment del model.
-Integració de l’Agenda 2030, l’Agenda Urbana Espanyola i el PAM 2023-2027 en un únic document estratègic municipal.
-Posada en marxa de la plataforma digital “Esplugues Participa” com a espai permanent de participació ciutadana i traçabilitat de processos.
-Definició de metodologies de treball col·laboratiu basades en la quàdruple hèlix
-Generació de propostes semestrals estructurades dels Grups Motors per a la millora del Pla d’Acció de l’Agenda Urbana d’Esplugues 2030.
-Incorporació d’experts externs en sessions deliberatives, consolidant un model de “pedagogia de ciutat” per a la presa de decisions informada.

La difusió del projecte s’ha realitzat mitjançant diferents canals municipals:
-Plataforma digital “Esplugues Participa”.
-Revista municipal i notícies institucionals.
-Mailings dirigits a persones i entitats interessades en participació ciutadana.
-Convocatòries obertes de les sessions.
-Difusió a través de xarxes de participació municipals i del Consell de Ciutat.

De moment, la pràctica no ha rebut premis o reconeixements específics, tot i que s’ha consolidat com una experiència innovadora de governança participativa dins l’àmbit municipal.

Els principals impactes que ha tingut l’experiència són els següents:
- Millora de la qualitat de les polítiques públiques municipals, gràcies a la incorporació de coneixement ciutadà i expert en el disseny i seguiment de projectes.
-Augment de la participació ciutadana estable i continuada, amb més de 90 participants actius i sessions regulars durant el 2025.
-Transformació del model de participació tradicional cap a un model d’innovació oberta, passant de la consulta puntual a la cocreació contínua.
-Increment de la transparència i la traçabilitat de la presa de decisions públiques, gràcies a la plataforma digital i la publicació de continguts.
-Consolidació de la cultura de la quàdruple hèlix, millorant la col·laboració entre administració, empreses, universitat i societat civil.
-Reforç de la confiança institucional i del sentiment de corresponsabilitat ciutadana, en vincular directament les aportacions dels Grups Motors amb decisions reals del pla d’acció.

La pràctica ha permès consolidar un model estable de participació vinculada directament a la implementació de les polítiques públiques municipals. S’ha aconseguit generar espais de deliberació informada, augmentar la implicació ciutadana i incorporar aportacions concretes als projectes municipals en curs. També s’ha reforçat la coordinació entre àrees municipals i actors externs.

Els punts forts de la pràctica són:
-Participació continuada i no puntual.
-Integració de coneixement expert i ciutadà.
-Model de quàdruple hèlix.
-Capacitat d’incidència real en projectes municipals.
-Espais de participació informada amb suport tècnic i pedagògic.
-Flexibilitat i adaptabilitat del model fins al 2030.

Els punts febles de la pràctica són:
-Participació principalment presencial, amb limitacions horàries i de disponibilitat.
-Dependència del ritme institucional per definir les temàtiques.
-Dificultat per mantenir una participació sostinguda en el temps.
-Encara manca recorregut temporal per avaluar resultats a llarg termini.
-Absència d’un sistema formalitzat de retorn individualitzat de les propostes.

Algunes de les propostes de millora de la pràctica són:
-Consolidar un calendari anual estable de sessions.
-Incrementar els mecanismes de participació híbrida o digital.
-Millorar els sistemes de retorn i seguiment de les propostes ciutadanes.
-Ampliar la diversitat de perfils participants.
-Desenvolupar indicadors específics d’impacte i seguiment del model participatiu.

És una pràctica altament reproduïble per a qualsevol municipi que estigui implementant una Agenda Urbana. El fet d'estar recollit formalment en el Pla d’Acció aprovat el 2024 li atorga una legitimitat política i una seguretat que garanteix la seva execució.