La iniciativa neix de la necessitat de treballar i visibilitzar les violències invisibles i conscienciar la ciutadania sobre les diferents formes que poden adoptar les violències masclistes. El projecte posa el focus en situacions sovint normalitzades o invisibilitzades, com la violència envers les dones grans en l’àmbit de la salut, la violència de gènere i psicològica, i la violència sexual en entorns digitals i laborals.

El projecte s’ha desenvolupat a Abrera, amb gravacions realitzades en espais i equipaments del municipi i amb participació ciutadana conjuntament amb actors i actrius professionals. La proposta també respon a la voluntat d’incorporar formats innovadors i atractius, com la realitat virtual, per arribar a diferents col·lectius i afavorir processos de sensibilització, formació i debat comunitari.

La població objectiu és, d'una banda, la ciutadania i els diferents col·lectius participants en les sessions immersives i activitats de sensibilització i reflexió sobre les violències masclistes i les violències invisibles. El projecte també posa el focus en situacions que afecten específicament col·lectius concrets, com les dones grans en l’àmbit de la salut, així com persones que poden patir violència de gènere, psicològica o sexual en entorns digitals i laborals.

D’altra banda, també s’adreça als serveis municipals i professionals especialitzats en l’abordatge de les violències masclistes d’altres municipis de la comarca, mitjançant els quals s’han realitzat sessions formatives i espai de taula rodona-debat posterior amb la seva utilització.

L’abast territorial de la iniciativa és el municipi d’Abrera, on s’han realitzat les gravacions dels vídeos en espais i equipaments municipals i on s’ha dut a terme la presentació del projecte i les sessions immersives amb la ciutadania.

L’actuació està vinculada al desplegament del Pla d’Igualtat local i a la mesura de crear campanyes de sensibilització i prevenció de les violències masclistes al municipi vinculades a les efemèrides anuals, en aquest cas, a la del 25 de novembre, Dia Internacional contra les violències envers les dones.

Alhora, complementa les actuacions de la Xarxa Violeta d’Abrera, creant un material molt valuós per poder continuar formant a les associacions, centres educatius i socials, serveis municipals, comerços i empreses adherits.

Fase 1: Disseny i producció de l’experiència
Inicialment, es va treballar amb la idea del projecte, definint els objectius i establint el contingut que havia de poder-se treballar amb aquests. Un cop definit, tècnicament es van crear els guions i es van buscar les localitzacions en els equipaments municipals, així com a les persones que hi poguessin participar. Tot plegat es va anar treballant amb l’empresa que duria a terme la producció dels vídeos amb tecnologia de realitat virtual.

Es va establir un dia de rodatge amb les tres localitzacions. L’empresa va estar dues setmanes treballant amb l’edició del material filmat i van fer una primera presentació per detectar errades i fer últimes modificacions.

Es van elaborar els díptics per poder explicar el projecte i afegir els QR vinculant-hi els vídeos. També es van adquirir les ulleres de realitat virtual tipus cardboard, per poder donar-les el dia de la presentació.

Es va preparar el mur comunitari de les "Violències inVISIBLES" i el material perquè la ciutadania pogués participar en l’elaboració del mural. Es va pensar de tal manera que, un cop realitzada la sessió immersiva, les persones participants poguessin aportar les seves reflexions, identificant violències masclistes quotidianes i deixant el seu missatge reivindicatiu. A l’altra banda del mur es va ubicar el memorial a les víctimes mortals de violències masclistes de l’any 2025, i es va disposar una taula amb l’iceberg de les violències fet amb impressió 3D. En aquesta, activitat les persones participants van poder ubicar els diferents tipus de violències masclistes per poder continuar identificant-les i recollint reflexions, posant el focus en les violències invisibles i en interpel·lar a totes les persones a posar fi a les violències més quotidianes i així poder enderrocar la base estructural d’aquests feminicidis. 

Fase 2: Implementació 
L’activitat es va programar diumenge 23 de novembre, en la jornada commemorativa del 25 de novembre, Dia Internacional per l’erradicació de les violències envers les dones. Aquesta jornada es va iniciar amb la VIII Marxa d’Abrera per l’erradicació de les violències masclistes, que va continuar amb la presentació del Projecte de “Violències inVISIBLES” i el Memorial a les Víctimes mortals de violència masclista durant el 2025. 

En dues hores van poder fer el visionament 240 persones per torns. En el primer espai se’ls explicava en què consistia el projecte i quins vídeos i tipologies de violències s’hi abordaven, formulant algunes preguntes prèvies per posar atenció al que sentirien, experimentarien, identificarien, etc. Un cop feta aquesta presentació inicial, les persones participants visionaven un dels tres vídeos (amb una durada de 2 minuts).  En acabar el visionament, un altre grup els rebia per recollir les seves vivències, impressions i reflexions i poder-les deixar plasmades al mur comunitari.

Fase 3. Seguiment: 
A partir del dilluns 24 de novembre i fins al 31 de desembre, el Mur comunitari de “Violències inVISIBLES” va estar exposat i actiu a la biblioteca municipal, dins la Casa de Cultura d’Abrera, per a continuar recollint reflexions de la ciutadania. Així mateix, també s’hi podia visualitzar tant el Memorial com els vídeos del projecte, gràcies al fet que s’hi van disposar els díptics i les ulleres per a tal efecte. La ciutadania podia llegir les aportacions d’altres persones i deixar la seva per continuar sumant col·lectivament.

150€

Total euros per tot el projecte: 14.608,52€ (costos inicials del projecte)
Total euros darrer any: 150€ (manteniment del projecte)

El projecte ha comptat amb el cofinançament de V-Tools i l'Ajuntament d'Abrera. Per una banda, VTools ha finançat part dels costos de la producció dels 3 vídeos (8.350€), obtenint així els drets d'utilització del material. Per altra banda, l'Ajuntament d’Abrera ha aportat una quantitat inicial de 6.258,52€, dels quals:
- Fons propis Ajuntament: 494,31€
- Subvencionat amb fons del Pacto de Estado: 5.457,42€
- Subvencionat amb fons de la Diputació de Barcelona: 306,79€

A més, l'Ajuntament d'Abrera assumirà 150€ anuals en concepte de lloguer d'ulleres de realitat virtual.

Personal de l’Ajuntament i centres d’Abrera implicats:
- Tècnica d’Igualtat, Feminisme i LGTBI (1)
- Cap del servei d’Acció Social (1)
- Dissenyador gràfic del Servei de Comunicació (1)
- Servei de Comunicació (3)
- Servei de Comunicació (cobertura de l’acte, nota de premsa i reportatge fotogràfic) (4)
- Servei d’Educació (1)
- Directora i personal de la Biblioteca Josep Roca i Bros d’Abrera (4)
- Conserge de la Casa de Cultura (1)
- Dinamitzadora del Casal de la Gent Gran d’Abrera (1)
- Coordinadora del projecte Servei Comunitari de l’Institut Voltrera (1)
- Policia Local d’Abrera (2)

Voluntaris/es:
- Personal voluntari que intervé en la gravació dels vídeos (14 persones)
- Personal voluntari de Protecció Civil (3 agents)
- Personal voluntari del servei comunitari de l’Institut Voltrera (26 alumnes)
- Crea Jove’s (2 persones)

Personal contractat:
- V-Tools (4 persones per tasques de producció i direcció)
- 2 actors i 2 actrius.

Espais de rodatge municipals:
- Sala de podologia del Casal de la Gent Gran
- Sala de Treball d’Acció Social
- Domicili particular

Altres materials:
- Carpa de Punt lila per establir l’espai de sessió immersiva a l’espai públic
- Taula amb flyers amb la informació sobre el projecte, ulleres tipus cardboard i altre merchandising com xiulets i xapes.
- Iceberg en impressió 3D per a dinàmica d’identificació de violències més subtils.

Crida de voluntariat mitjançant les associacions, el conveni entre l’Institut Voltrera i l’Ajuntament en relació amb el Projecte comunitari de voluntariat a 4t de l’ESO, Difusió dins l’organització del projecte, sol·licituds de col·laboració amb la resta de serveis necessaris, reunió amb entitat jove.

D'entre els productes assolits, destaquen:
- La creació del guió per part del Servei d’Igualtat.
- La coproducció de tres sessions immersives de realitat virtual sobre violències invisibles i violències masclistes. I producció dels tres vídeos immersius: "Doctor, no em trobo bé", "El Rubén és un encant" i "Has vist el vídeo que circula de la Marina?"
- La creació d’espais de debat i reflexió posteriors al visionat.
- L'elaboració d’un mur comunitari amb les reflexions de les persones participants.
- La creació de flyers amb la informació del projecte, els QR d’accés als vídeos i les ulleres de realitat virtual tipus cardboard per poder visualitzar més enllà de les sessions immersives.
- La generació d’un material innovador i reutilitzable per a futures sessions formatives i accions de conscienciació comunitària.

El projecte s'ha difós a través de diferents canals com: Ràdio Abrera, el Consell Muncipal de les Dones d’Abrera, la Xarxa Violeta d’Abrera o el Consell de Dones del Baix Llobregat (Consell Comarcal). Igualment, s'ha fet difusió de la pràctica per mitjà de flyers i cartells informatius.

També es va escriure una nota de premsa: https://www.ajuntamentabrera.cat/actualitat/noticies/pln195/presentem-el-projecte-violencies-invisibles-al-consell-comarcal-del-baix-llobregat-i-participem-a-la-mesa-institucional-del-circuit-d-abordatge-de-les-violencies-masclistes

Quan va arribar la informació al Consell Comarcal i al Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, van mostrar el seu interès i es va organitzar una trobada per presentar el projecte i mostrar el material.

Després d’aquesta trobada i donat que el Consell Comarcal està organitzant enguany el 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat, ens van proposar poder realitzar l’experiència immersiva en el marc de les activitats del Congrés. El programa encara no està publicat, però el Congrés es durà a terme els dies 23 i 24 d’octubre d’enguany a Sant Joan Despí.

El pròxim mes de juny de 2026 està prevista una activitat precongressual, la Subseu Abrera, en la que dins de la programació de la jornada, està previst el treball de la comissió de Violències digitals, en la que es realitzarà una sessió immersiva amb el vídeo específic “Has vist el vídeo que circula de la Marina”, per posteriorment poder realitzar una taula rodona amb les participants i poder elaborar el document de conclusions per la comissió, com a document de treball de la Comissió pel dia del Congrés a l’octubre.

Un dels principals impactes ha estat la generació d’espais de reflexió col·lectiva i debat comunitari, promovent la participació activa de la ciutadania i fomentant actituds de corresponsabilitat davant les violències masclistes. Les aportacions recollides al mur comunitari han evidenciat una elevada implicació emocional i reflexiva de les persones participants.

La iniciativa també ha contribuït a reforçar el treball transversal entre serveis municipals, entitats, centres educatius i associacions locals, consolidant xarxes comunitàries de prevenció i sensibilització en matèria d’igualtat i feminismes.

Pel que fa a l’abast directe de l’activitat, durant la jornada de presentació hi van participar aproximadament 240 persones en només dues hores, a més de totes aquelles persones que posteriorment van poder accedir als vídeos i al material exposat a la Biblioteca municipal fins al 31 de desembre.

Un altre impacte rellevant és el potencial de les experiències com a recurs pedagògic innovador, reutilitzable i transferible, que permet continuar desenvolupant accions formatives i de sensibilització més enllà de l’activitat inicial, tant al municipi d’Abrera com en altres territoris i espais professionals o educatius.

Interna

Servei d'Igualtat de l'Ajuntament d'Abrera

S’han assolit de manera satisfactòria els objectius inicials del projecte, especialment pel que fa a la visibilització de les violències invisibles i a la sensibilització ciutadana envers les diferents formes i àmbits en els quals operen les violències masclistes. La utilització de la realitat virtual com a eina immersiva ha permès generar experiències emocionals i vivencials que han afavorit l’empatia, la reflexió crítica i la identificació de conductes i dinàmiques sovint normalitzades o invisibilitzades.

Entre les principals transformacions produïdes, destaca la creació d’espais comunitaris de debat i participació on la ciutadania ha pogut expressar vivències, reflexions i posicionaments davant les violències masclistes. El mur comunitari ha esdevingut un element clau per recollir aquestes aportacions i fomentar una construcció col·lectiva de consciència social.

També s’ha aconseguit implicar activament diferents serveis municipals, entitats, centres educatius, voluntariat i ciutadania, reforçant el treball transversal i comunitari en matèria d’igualtat i prevenció de les violències masclistes. La participació de persones voluntàries i de col·lectius diversos en la gravació i implementació del projecte ha generat sentiment de pertinença i corresponsabilitat.

El projecte ha contribuït igualment a incorporar formats innovadors i atractius en les accions de sensibilització, facilitant arribar a públics diversos i augmentant l’impacte de les activitats commemoratives del 25 de novembre. A més, la creació d’un material reutilitzable i adaptable garanteix la continuïtat del projecte en futurs espais formatius, educatius i comunitaris.

Finalment, l’interès mostrat per altres institucions i la proposta de participació en espais supramunicipals, com el Congrés de les Dones del Baix Llobregat, evidencien el valor transformador i transferible de la iniciativa.

Els principals punts forts de la pràctica són el seu caràcter innovador, participatiu i transformador. L’ús de la realitat virtual com a eina de sensibilització representa un element diferencial que permet generar experiències immersives amb un alt impacte emocional, facilitant l’empatia i la reflexió crítica sobre les violències masclistes i les violències invisibles.

Un altre aspecte destacat és la capacitat del projecte per abordar diferents tipologies de violència des d’una mirada propera i quotidiana, mostrant situacions sovint normalitzades i afavorint la identificació de conductes de control, discriminació i violència que habitualment passen desapercebudes.

La pràctica també destaca per la seva dimensió comunitària i participativa, implicant activament serveis municipals, entitats, centres educatius, voluntariat i ciutadania tant en la producció dels materials com en els espais de reflexió posteriors. Aquesta transversalitat ha reforçat el treball en xarxa i la corresponsabilitat comunitària en la prevenció de les violències masclistes. Cal remarcar igualment la creació d’espais de debat i expressió col·lectiva, com el mur comunitari, que han permès transformar una activitat de sensibilització en una experiència participativa i vivencial amb retorn social.

Entre els punts febles de la pràctica, cal destacar que la producció de continguts immersius amb realitat virtual requereix una inversió econòmica i tècnica elevada, especialment en la fase inicial de creació i enregistrament dels vídeos.

El format immersiu també necessita suport tècnic i acompanyament per garantir una bona experiència de les persones participants, especialment en activitats amb gran afluència de públic o amb persones poc habituades a l’ús d’aquest tipus de tecnologia. A més, l’experiència requereix organització per torns i dispositius específics, fet que pot dificultar arribar simultàniament a un volum més ampli de participants.

Igualment, el projecte requereix una actualització continuada per adaptar els continguts a noves realitats socials i formes emergents de violència, especialment en l’àmbit digital.

Com a propostes de millora, es planteja ampliar el nombre de sessions immersives i diversificar les temàtiques abordades, incorporant la perspectiva interseccional per continuar aprofundint en les diferents realitats i col·lectius afectats.

També seria positiu reforçar l’avaluació de l’impacte del projecte mitjançant eines qualitatives i quantitatives més específiques que permetin analitzar els canvis de percepció, aprenentatges i actituds de les persones participants a curt i llarg termini.

Es proposa igualment incrementar les accions de difusió i apropar el projecte a nous espais i públics, especialment centres educatius, entitats juvenils, serveis comunitaris i àmbits professionals, per ampliar-ne l’abast i la capacitat transformadora.

Una altra línia de millora és augmentar la disponibilitat de recursos tècnics i dispositius de realitat virtual per facilitar l’accés simultani a més participants i agilitzar el desenvolupament de les sessions immersives.

Una de les principals dificultats per replicar la pràctica és el cost econòmic inicial associat a la producció dels continguts audiovisuals immersius i als recursos tècnics necessaris. També cal disposar de suport tècnic i personal dinamitzador per garantir el correcte desenvolupament de les sessions i l’acompanyament posterior dels espais de reflexió.

Per facilitar-ne la reproductibilitat, és important comptar amb aliances entre administracions, entitats i empreses especialitzades, així com adaptar els continguts i les metodologies als diferents contextos i públics destinataris. En aquest sentit, el fet que els vídeos ja estiguin produïts redueix considerablement els costos i facilita que altres municipis o organitzacions puguin contractar l’experiència i implementar-la amb una despesa assumible vinculada principalment al lloguer d’ulleres de realitat virtual i al suport de dinamització.

La pràctica també és transferible a altres àmbits vinculats a la prevenció, l’educació emocional, la convivència i els drets socials, mantenint sempre una metodologia participativa i comunitària que afavoreixi la reflexió col·lectiva i la transformació social.