El projecte “Barrejant” neix en un context europeu i local marcat per la necessitat de donar resposta a l’augment de discursos i actituds de racisme, xenofòbia, antisemitisme i intolerància que es detectaven a mitjans dels anys noranta. En aquest context, el 23 de març de 1996, Sant Boi de Llobregat s’adhereix a la Campanya Europea de la Joventut impulsada pel Consell d’Europa sota el lema “Som iguals, som diferents”, i organitza la primera edició del “Barrejant” al Parc de la Muntanyeta.

Des del punt de vista del territori, Sant Boi és una ciutat metropolitana amb una població diversa i en creixement, marcada per diferents onades migratòries i per una forta presència d’entitats socials, culturals i associatives. Aquesta realitat feia especialment important treballar aspectes com la convivència, la cohesió social i el reconeixement de la diversitat cultural com a elements clau de la vida comunitària a Sant Boi.

La motivació principal de la iniciativa va ser, per tant, crear un espai de trobada obert, participatiu i transformador que permetés visibilitzar la diversitat, fomentar el diàleg entre col·lectius i reforçar el compromís de la ciutat amb la justícia global. També es volia donar resposta a la necessitat de generar espais comunitaris de reflexió i acció davant els reptes socials emergents, vinculant-los amb una perspectiva local-global.

Ciutadania de Sant Boi de Llobregat, especialment joves, entitats socials i culturals, centres educatius i persones interessades en la solidaritat i els drets humans.

El “Barrejant” és una de les activitats més destacades pel que fa a la línia de treball d’educació per la justícia global a la ciutat. És l’activitat més estratègica tant des d’una perspectiva educativa com de participació, i així es recull en el Pla Municipal d’Educació i Formació per a la Solidaritat. És una activitat integrada en el calendari d’actes de la ciutat que, alhora, està estretament vinculada amb el paper del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat.

La implementació del projecte es desplega anualment mitjançant una programació de ciutat que integra la Fira d’entitats, activitats culturals, espais de reflexió i accions específiques de sensibilització. Cada edició del Barrejant defineix una temàtica central vinculada als reptes globals i als drets humans, que orienta el conjunt de la programació i permet actualitzar els continguts en funció del context internacional i social de cada moment. Aquesta capacitat d’adaptació ha permès mantenir el projecte viu i connectat amb les inquietuds de la ciutadania al llarg de tres dècades.

L’organització del Barrejant implica un procés de treball sostingut durant tot l’any entre la Unitat de Cooperació de l’Ajuntament, diferents serveis municipals i les entitats participants. Aquest procés inclou reunions periòdiques de definició conceptual, disseny i seguiment de la programació, coordinació logística dels espais, producció de materials i organització de les activitats educatives, culturals i participatives. La programació es desenvolupa principalment durant la primera setmana d’octubre i s’estén a diferents equipaments municipals i espais públics de la ciutat.

La Fira d’entitats constitueix un dels espais centrals de la Trobada i aplega anualment una vintena d’entitats vinculades a la cooperació internacional, la nova ciutadania, la salut o la memòria històrica, mentre que altres entitats culturals, juvenils, feministes o de barri col·laboren en diferents activitats i propostes del programa. Aquesta estructura col·laborativa ha consolidat un model de governança compartida que ha esdevingut un dels principals valors diferencials del Barrejant. Alhora, el Barrejant destaca pel seu caràcter intergeneracional, ja que genera un espai on infants, joves, persones adultes i gent gran poden trobar-se, aprendre i compartir. Més enllà d’una fira de solidaritat, esdevé un espai d’interpel·lació per al conjunt de la ciutadania, on els més petits poden començar a entendre què passa al món i la importància d’implicar-s’hi, mentre que les persones adultes poden ampliar coneixements, vincular-se a les entitats de cooperació del municipi i reforçar una mirada crítica davant les injustícies i les desigualtats.

La programació combina activitats de debat i reflexió amb propostes lúdiques i culturals, incorporant testimonis directes de defensors i defensores dels drets humans d’arreu del món, espectacles, tallers, activitats familiars i accions educatives dirigides a escoles i centres de secundària. En els darrers anys també s’han incorporat formats participatius i eines digitals, així com activitats descentralitzades per ampliar l’abast i la participació ciutadana. En els darrers dos anys, a més, s’ha generat un nou espai de col·laboració amb Sant Boi en Positiu TransVIH i Diversivas, que ha permès incorporar a la programació la Mostra Descolonitzadxs, un festival de cinema de curtmetratges LGTBIQA+ que aborda les conseqüències de la colonització i les seves ferides des d’una perspectiva crítica i de drets humans.

La continuïtat del Barrejant al llarg de 30 edicions ha generat aprenentatges acumulats i una xarxa estable de col·laboració entre administració i entitats, convertint-lo en una experiència referent en l’àmbit de la justícia global i la solidaritat a Catalunya. Aquesta trajectòria també ha afavorit la transferibilitat d’iniciatives i formats a altres municipis i ha dotat el projecte d’una gran capacitat de resiliència i adaptació, mantenint-se actiu fins i tot en contextos especialment complexos com la pandèmia, període en què la trobada es va reinventar en format virtual.

80000.00

L’Ajuntament amb el suport de la Diputació de Barcelona assumeix les despeses de producció, d'infraestructures i programació cultural del Barrejant. A més de les despeses directes de l’activitat, hi ha una despesa molt important relativa a la dedicació horària de l’equip de la Unitat de Cooperació, que s’encarrega de la coordinació del Barrejant amb la col·laboració i implicació transversal de diversos serveis municipals (Comunicació, Participació, Educació, Igualtat, Espai Públic, Protecció Civil, Cultura, Brigades, Policia...). Aquest cost és aproximat.

Anualment més de 130 persones treballen per fer possible el Barrejant. De manera directa, el Barrejant és coordinat des de la Unitat de Cooperació (4 persones) que es coordina amb altres serveis municipals pel muntatge i coordinació i per la producció. A través de diferents contractacions, s’impliquen més de 40 persones (personal de muntatge, càrrega i descàrrega, vigilància, artistes, educadores, etc.). A més d’aquest personal, el Barrejant compta amb una alta implicació de personal voluntari de les entitats. De mitjana, 20 entitats participen en la fira d’entitats del Barrejant. Aquestes mobilitzen entre 3 i 20 persones cadascuna...com a mínim amb 60 persones que s’impliquen voluntàriament cada any. Hi ha alguna de les entitats col·laboradores habituals, com els Diables de Casablanca, que mobilitzen més de 50 persones cada any entre el Cercavila de Gegants i els Diables.

S’empren diversos equipaments municipals, tant interiors com espai públic. Normalment, la programació del Barrejant incorpora propostes descentralitzades en diversos districtes de la ciutat i diversos equipaments per així afavorir més proximitat al conjunt de la ciutadania. A més dels equipaments, el Barrejant requereix utilitzar altres recursos materials (taules, cadires, equips de so, etc.). Als recursos propis de l’Ajuntament, se n’afegeixen d’altres que es lloguen (carpes, tarimes, generadors elèctrics...).

El Barrejant és un espai de trobada generat a través d’un procés de coordinació i participació amb les entitats de l’àmbit de la cooperació que any rere any proposen activitats que s’incorporen en la programació d’activitats. A més d’aquesta participació en el disseny, que en algunes edicions ha implicat processos participatius específics amb acompanyament especialitzat, les entitats participen en la Fira d’entitats dinamitzant activitats. A més d’aquesta participació, es fan propostes per afavorir la implicació de l’alumnat. En els darrers dos anys s’han fet tallers de dansa previs als centres educatius per afavorir la creació d’una flashmob col·lectiva. Anys abans, totes les escoles de Sant Boi participen amb una proposta pedagògica que dinamitzava l’entitat Ensenyament Solidari.
A més d’aquesta participació en el disseny i desplegament de les activitats, també en l’avaluació es fa un procés participatiu. D’una banda, s’envia un formulari d’avaluació i de l’altra es dedica un Consell de Cooperació obert per avaluar cada edició i recollir suggeriments per la següent edició.

Els principals productes generats arran de l’experiència són els següents:
-Consolidació d’una trobada anual estable amb més de 30 edicions.
-Creació d’un espai de participació ciutadana amb implicació d’entitats diverses.
-Desenvolupament d’una programació interdisciplinària (debats, cultura, educació).
-Organització d’una Fira d’entitats i activitats educatives per escoles.
-Generació de materials i iniciatives reproduïbles (jocs, espectacles, exposicions).
-Adaptació del format a contextos diversos (incloent-hi edicions virtuals).
-Creació de xarxes de col·laboració entre administració i entitats.
-Barrejant reuneix més de 4.000 participants anuals i mobilitza més de 130 persones entre equips tècnics, professionals contractats i voluntariat.

Per donar-ho a conèixer cada any es posa en marxa una campanya de comunicació (cartells, opis, campanya als FGC, difusió mailing, xarxes socials, butlletí municipal). A més s’utilitzen vídeos de difusió.

Els principals impactes que ha tingut l’experiència són els següents:
-Enfortiment del teixit associatiu i de la participació ciutadana.
-Sensibilització social més elevada sobre drets humans, diversitat i justícia global.
-Consolidació de Sant Boi com a referent en solidaritat i cooperació.
-Generació de vincles duradors entre entitats i persones.
-Increment del compromís social amb valors antiracistes, feministes i de drets humans.
-Impacte educatiu en joves i comunitat a través de la implicació d’escoles.
-Creació de la Campanya “Jo dono la cara per la cooperació” (que va ser reconeguda per l’AECID) o el projecte “Ciutats Defensores dels Drets Humans” que va néixer per donar resposta a les necessitats d’apropar el testimoni de defensors i defensores del Sud Global a la ciutat a través de la coordinació amb altres ciutats.

Interna

Ajuntament Sant Boi de Llobregat

El Barrejant ha esdevingut un espai de trobada, de sensibilització i conscienciació per molts santboians i santboianes que al llarg de 30 anys han tingut un espai de referència que els ha obert experiències d’entitats i moviments socials d’altres llocs del món. El Barrejant ha estat una porta d’entrada a l’activisme i un espai per acostar mirades alternatives al conjunt de la població.

Els punts forts de la pràctica són els següents:
-Una programació que es nodreix des de la diversitat, enfocament feminista i decolonial, centrada en els drets humans i mirades crítiques i alternatives.
-La programació ha combinat la reflexió amb espais d’oci i cultura alternativa, donant protagonisme a col·lectius socials i entitats de les ciutats que s’hi han implicat des del primer dia. N'és un exemple l’Associació de Diables de Casablanca que durant 30 anys ha creat un espectacle àdhuc per cada edició del Barrejant.
-El Barrejant ha alçat la veu contra les injustícies i les desigualtats globals, és un espai de denúncia, però també de construcció col·lectiva que cada any dona la veu a defensors i defensores dels drets humans del Sud Global que en primera persona expliquen la realitat dels seus territoris.
-El Barrejant és cultura popular, de barri, transformadora, internacionalista, feminista...
-El Barrejant ha estat un espai de coneixement i aprenentatge que ha tingut l’experiència de destacades veus de l’àmbit de la pau i els drets humans (Arcadi Oliveres, Pedro Arrojo, Helena Maleno...), així com propostes culturals alternatives ( Tortell Poltrona, Las Migas, Los Herrerita, La Industrial Teatrera, Ahmed Tobasi...)

Quant als punts febles de la pràctica, es destaca la dificultat de comunicació, que fa que no totes les edicions hagin tingut la participació que agradaria. A propòsit d'això, l’envelliment del teixit associatiu dificulta la participació dels joves entre 20 i 30 anys.

En els darrers anys s’ha prioritzat una programació adreçada a famílies per reforçar el vessant educatiu i també per arribar, a través dels infants, a famílies joves. També s’ha reforçat tot el vessant comunicatiu, amb la creació d’un compte d’Instagram de cooperació, la campanya als Ferrocarrils de la Generalitat, etc.

La pràctica és plenament reproduïble i adaptable a diversos contextos locals. El punt de partida ha de ser la voluntat d’afavorir aquests espais de cultura i oci des d’una mirada internacionalista i basada en els drets humans i alhora en coordinació amb el teixit associatiu de la ciutat. En funció del pressupost i els recursos existents, es pot adaptar la programació en cada context.