El projecte neix de la necessitat de millorar l’accessibilitat i la inclusivitat dels parcs i places de Sabadell, ja que molts espais de joc presentaven mancances que impossibilitaven o dificultaven a molts joves de la ciutat poder gaudir dels mateixos espais. Les barreres físiques, sensorials i socials existents limitaven especialment la participació d’infants amb diversitat funcional o necessitats específiques.

Sabadell és una ciutat amb una població elevada i amb una gran extensió territorial, fet que comporta l’existència de nombrosos parcs i places a la ciutat, com el Parc de les Aigües o el Parc d’Odessa.

Davant d’aquesta realitat, el Consell d’Infants i Adolescents de Sabadell impulsa el projecte “Parcs Inclusius: la ciutat que volem”, amb la voluntat de donar veu als infants i adolescents perquè puguin analitzar els espais públics de la ciutat, detectar-ne les mancances i proposar millores concretes. La iniciativa s’inscriu també en les actuacions municipals de renovació i transformació d’àrees de joc, com la creació del primer parc infantil 100% accessible a la plaça de les Medes i la remodelació de la plaça Fidela Renom, projectes que representen un pas important cap a un model de ciutat més inclusiu, accessible i participatiu. La situació prèvia al projecte era força preocupant en termes d’accessibilitat i inclusió, ja que molts dels parcs no contenien les adaptacions adequades, fet que provoca la motivació d’aquest projecte.

Infants i adolescents de 10 a 13 anys de Sabadell.

Sí, està a l’estratègia municipal “Invertim en allò que importa”, dins de la línia “Els diners als carrers”.

El projecte “Parcs Inclusius: la ciutat que volem” és una iniciativa impulsada pel Consell d’Infants i Adolescents de Sabadell en la que participen més de 70 infants i adolescents d’entre 10 i 13 anys amb l’objectiu d’analitzar l’accessibilitat i la inclusivitat dels parcs de la ciutat i proposar millores per fer-los més accessibles per a tothom. Aquest projecte s’inscriu dins de l'estratègia municipal “Invertim en allò que importa”, i, més concretament, en la línia “Els diners als carrers”.


Per fer-ho, els participants van visitar diferents espais de joc, van elaborar un diagnòstic participatiu i van presentar un total de 25 propostes de millora, a més de dissenyar una maqueta d’una plaça pensada per a la infància. El projecte també els ha permès conèixer actuacions municipals reals, com la creació del primer parc infantil 100% accessible a la plaça de les Medes, projecte ja finalitzat, i la renovació de la plaça Fidela Renom, que es completarà durant aquest any, així com una inversió global de 2,2 milions d’euros destinada a millorar més de 12.000 m² d’àrees de joc i incorporar 46 elements inclusius a la ciutat.
Com a resultat, més de 8 propostes dels infants s’han integrat en projectes municipals, fet que demostra el valor de la participació infantil en la presa de decisions. Entre els principals aprenentatges destaca que els infants aporten una mirada diferent i molt valuosa, que la inclusivitat no depèn només dels jocs adaptats sinó també de l’entorn urbà, i que la col·laboració entre infants, tècnics i govern enriqueix els projectes i fomenta una ciutat més justa.


A més, el projecte integra la participació infantil en decisions reals, utilitza metodologies creatives com maquetes i mapatges i adopta un enfocament global de la inclusió (física, sensorial, social i cognitiva). El projecte es desenvolupa entre l’octubre de 2024 i l’octubre de 2026.

680000.00

Majoritàriament mitjançant inversió municipal.

El projecte “Parcs Inclusius: la ciutat que volem” ha comptat amb una àmplia participació de recursos humans provinents tant de l’administració local com de la comunitat educativa i la ciutadania infantil. En primer lloc, hi ha participat personal tècnic i funcionari de diferents serveis municipals de l’Ajuntament de Sabadell, especialment vinculats als àmbits d’espai públic, urbanisme, participació ciutadana, educació i infància, que han estat responsables de la coordinació general del projecte, la dinamització de les sessions participatives, el seguiment tècnic i la posterior execució de les actuacions urbanístiques.

També hi han col·laborat representants i professionals dels centres d’educació especial Xaloc i Francesc Bellapart, aportant coneixement específic sobre accessibilitat universal i inclusió d’infants amb diversitat funcional. La participació d’aquests centres ha estat clau per incorporar una mirada inclusiva transversal al projecte.

Per al desenvolupament del projecte s’han utilitzat diversos recursos materials, tècnics i logístics, tant per a les fases participatives com per a les actuacions d’intervenció urbana als espais públics. Les sessions de treball i participació s’han dut a terme en equipaments municipals i espais educatius adaptats per facilitar el debat, la reflexió i el treball col·laboratiu dels infants i adolescents participants.

També s’han utilitzat els mateixos parcs i places de la ciutat com a espais de diagnosi directa, cosa que permet als participants identificar sobre el terreny les dificultats d’accessibilitat, seguretat, inclusió i ús dels espais públics. Aquesta metodologia vivencial ha estat essencial per obtenir una diagnosi realista i vinculada a les necessitats quotidianes dels infants.

Pel que fa als recursos tècnics i materials, el projecte ha incorporat:

· Materials de maquetació i representació gràfica.
· Plànols i mapatges dels espais urbans.
· Eines de dinamització participativa i treball col·laboratiu.
· Recursos audiovisuals i materials pedagògics.
· Suport tècnic especialitzat en accessibilitat i inclusió.

El projecte s’ha desenvolupat a través d’un model de participació infantil activa i vinculant, situant els infants i adolescents com a protagonistes reals del procés de diagnosi, reflexió i proposta de millora dels espais públics de la ciutat. La iniciativa s’ha articulat principalment mitjançant el Consell de la Infància i l’Adolescència de Sabadell, òrgan estable de participació ciutadana infantil impulsat per l’Ajuntament.

Els mecanismes de participació utilitzats han combinat metodologies educatives, comunitàries i participatives amb eines de treball col·laboratiu adaptades a l’edat dels participants. Entre les principals accions desenvolupades destaquen:

-Sessions participatives de debat i reflexió col·lectiva.
-Dinàmiques grupals per detectar necessitats i problemàtiques dels espais públics.
-Visites de camp i observació directa als parcs i places de la ciutat.
-Diagnosi participativa sobre accessibilitat física, sensorial i social.
-Tallers de cocreació i disseny d’espais inclusius.
-Elaboració de maquetes i representacions gràfiques.
-Espais de treball conjunt amb infants de centres d’educació especial.
-Reunions amb equips tècnics municipals i responsables polítics.
-Sessions de retorn institucional sobre l’estat de les propostes presentades.


El projecte ha fomentat especialment la participació inclusiva, garantint que infants amb capacitats diverses poguessin expressar les seves necessitats i opinions.

Els principals productes que resulten d’aquest projecte són els següents:
-Elaboració d’un document amb 25 propostes de millora sobre accessibilitat física, sensorial i social als parcs.
-Diagnòstic participatiu de l’estat dels parcs de Sabadell, basat en visites de camp a diferents districtes.
-Maqueta d’una plaça infantil inclusiva, dissenyada pels mateixos infants.
-Integració de més de 8 propostes en el seguiment del pla municipal de renovació d’àrees de joc.
-Contribucions concretes a projectes municipals reals: Parc 100% accessible a la plaça de les Medes i la remodelació de la plaça Fidela Renom.
-Aplicació de metodologies participatives innovadores (mapatges d’accessibilitat, auditories sensorials, etc.).
-Incorporació de criteris d’inclusivitat en inversions municipals (2,2 M€ en àrees de joc i 46 elements inclusius).

La pràctica es difon principalment pels canals oficials de l’Ajuntament, la seva web i els seus perfils oficials a diferents xarxes socials. A més a més, s’han fet publicacions de les pràctiques al Diari de Sabadell. https://www.diaridesabadell.com/sabadell/renova-placa-fidela-ramon-guanyar-accessibilitat.html

No.

Els impactes que ha generat l'experiència són:
-Millora de la inclusivitat dels espais públics, especialment per a infants amb diversitat funcional.
-Transformació real de parcs urbans, amb actuacions concretes basades en les aportacions dels infants.
-Empoderament dels infants, que prenen consciència del seu dret a participar i incidir en la ciutat.
-Canvi de mirada institucional, incorporant la perspectiva infantil en la planificació urbana.
-Detecció de barreres invisibles per als adults, millorant la qualitat del disseny dels espais.
-Enfortiment de la governança participativa, gràcies a la cooperació entre infants, tècnics i responsables polítics.
-Millora del benestar i l’ús dels parcs, fent-los més accessibles, segurs i inclusius per a tota la ciutadania.

Interna

Ajuntament Sabadell

El projecte ha permès avançar cap a una ciutat més inclusiva, accessible i participativa, assolint bona part dels objectius inicials plantejats. S’ha consolidat la participació infantil com una eina útil i real dins dels processos de transformació urbana i s’han incorporat propostes concretes dels infants en actuacions municipals. També s’ha reforçat la sensibilització ciutadana sobre la necessitat de garantir espais públics accessibles per a infants amb capacitats diverses.

· Participació real dels infants en la presa de decisions municipals.
· Incorporació de la perspectiva inclusiva i accessible en el disseny urbà.
· Treball col·laboratiu entre administració, centres educatius i infants.
· Aplicació pràctica de les propostes formulades.
· Caràcter innovador del projecte, integrant processos participatius en actuacions urbanístiques reals.
· Impacte directe sobre la qualitat dels espais públics de la ciutat.

· Limitacions pressupostàries per executar totes les propostes plantejades.
· Temps elevat necessari per coordinar processos participatius amplis.
· Dificultat per garantir una participació continuada de tots els col·lectius.
· Dependència dels calendaris tècnics i administratius municipals.

· Incrementar la participació d’entitats i col·lectius vinculats a la discapacitat.
· Ampliar les sessions participatives als diferents districtes de la ciutat.
· Incorporar eines digitals participatives complementàries.
· Establir mecanismes de retorn més continus perquè els infants coneguin l’evolució de les seves propostes.
· Crear indicadors específics per avaluar l’impacte de les actuacions inclusives.

La pràctica és fàcilment reproduïble en altres barris, municipis o àmbits vinculats a l’espai públic i la participació ciutadana. El principal requisit és disposar de voluntat política, coordinació tècnica i espais estables de participació infantil. El model també es podria aplicar a projectes relacionats amb mobilitat, equipaments públics, sostenibilitat o urbanisme comunitari.