Aquesta pràctica neix de l’adaptació del programa original Our Time, creat l’any 1999 per un equip de l’Institut Anna Freud de Londres. El projecte va ser resultat de l’anàlisi i la reflexió sobre experiències de tallers similars adreçats a adults i familiars, que van evidenciar com gairebé totes les intervencions amb famílies de pacients amb malaltia mental es dirigien exclusivament als adults, mentre que els membres més vulnerables, com els infants, quedaven majoritàriament ignorats.

Originalment, els tallers es van anomenar “Què hem d’explicar als nens”, en referència al desconcert que moltes mares i pares experimentaven a l’hora d’explicar la malaltia mental als seus fills i filles. Posteriorment, els tallers van ser rebatejats com Kidstime, a proposta d’alguns dels menors participants, en reconeixement de la necessitat de prioritzar els infants atesos. L'any 2014, cinc entitats vinculades a l’àmbit de la salut mental, s’adhereixen a la iniciativa i creen un clúster de salut mental amb l’objectiu d’adaptar el model a la realitat local, construir una xarxa de suport entre professionals i, finalment, sensibilitzar la societat sobre l’impacte de la salut mental en la infància. A més de traduir tota la documentació disponible del projecte original, aquestes entitats ofereixen actualment suport i formació per a la implementació del programa, l’accés a una comunitat de pràctica i la possibilitat de participar en projectes d’innovació i recerca.

El projecte es va posar en marxa l’any 2018 al districte de Sant Andreu, a partir de l’experiència prèvia del municipi de Montcada i Reixac. La principal novetat i valor afegit d’aquesta posada en marxa, és la definició d’uns objectius compartits entre els Serveis Socials Bàsics (SSB), el Centre de Salut Mental d'Adults (CSMA) i el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), afavorint així una actuació integrada i coordinada entre els dos sistemes d’atenció. Els tallers es duen a terme de manera rotativa als tres centres de serveis socials bàsics del territori: Franja Besòs, Sant Andreu i Garcilaso.

Famílies amb infants i adolescents en què un o més adults referents presenten un trastorn mental greu del districte de Sant Andreu (Barcelona).

El programa Kidstime està estretament vinculat amb els Serveis Socials Bàsics del Districte de Sant Andreu, el Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) i el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), que desenvolupen conjuntament la intervenció. També forma part de la xarxa catalana del programa Kidstime, impulsada per la Fundació Orienta i el Clúster de Salut Mental de Catalunya, que ofereixen suport metodològic, formació i espais de comunitat de pràctica. La iniciativa és una adaptació del programa internacional Our Time, creat per l’Anna Freud Centre de Londres.

Antecedents (2015-2017).
La primera experiència de Kidstime a Catalunya es va dur a terme entre els anys 2015 i 2016, coordinada pel Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Montcada i Reixac, gestionat per la Fundació Eulàlia Torras de Beà (FETB), amb la participació del Programa de Suport a la Primària (PSP), ubicat al CAP d’Indianes, i dels Serveis Socials del territori. A partir d’aquesta experiència, l’any 2017 es planteja la implementació del projecte al districte de Sant Andreu (Barcelona), incorporant els serveis socials territorials també en la coordinació dels tallers.

Primera implementació (2018-2020).
Entre els anys 2018 i 2019 s’inicien els tallers Kidstime al Centre de Serveis Socials (CSS) Garcilaso. El segon cicle, previst per al període 2019-2020, queda interromput per la pandèmia de la COVID-19, fet que impedeix completar el traspàs del projecte al CSS Sant Andreu.

Reactivació i consolidació (2021-2024).
Durant el període 2021-2022 s’intenta reprendre els tallers després de la pandèmia, però sorgeixen dificultats per constituir un grup de famílies participants. Per facilitar-ne la participació, s’amplia el perfil de les famílies destinatàries i es permet participar en dos cicles de tallers. Al mateix temps, es constata la dificultat derivada de no haver pogut realitzar les formacions específiques previstes abans de la implementació. Entre 2023 i 2024 el projecte entra en una fase de consolidació, en què es clarifiquen les responsabilitats dels diferents serveis implicats, s’estructuren millor les sessions i s’estableix un sistema més definit de traspàs del projecte entre centres, amb l’objectiu de garantir-ne la continuïtat.

Desplegament al CSS Garcilaso (2024-2025).
L’any 2024 el projecte s’implementa novament al CSS Garcilaso. L’inici dels tallers s’endarrereix per la dificultat de constituir un grup de famílies prou nombrós per garantir una dinàmica grupal adequada, de manera que les sessions comencen finalment el novembre de 2024. Durant l’any 2025 es desenvolupa el primer cicle complet de tallers.

-

Pel que fa als recursos humans, el projecte compta amb dues professionals per cada centre de serveis socials, una psicòloga i una educadora social del CSMIJ, així com una psicòloga del CSMA. Els espais destinats a les activitats grupals són cedits per centres cívics municipals, mentre que el CSMIJ assumeix les despeses associades al material fungible i als àpats comunitaris. La Fundació Eulàlia Torras de Beà, entitat gestora del CSMIJ de Sant Andreu, rep una subvenció de l’Ajuntament de Barcelona per cobrir les despeses derivades dels tallers.

Puntualment els centres de serveis socials també assumeixen algunes despeses addicionals per adquirir material necessari per al bon desenvolupament dels tallers i dels àpats comunitaris.

La participació està inclosa en el propi projecte. Es basa en un model de grup multifamiliar amb una metodologia activa, vivencial i participativa. Les famílies intervenen de manera voluntària en tallers grupals que fomenten el diàleg, l’intercanvi d’experiències, l’expressió emocional i la cerca col·lectiva de solucions. Les activitats s’adapten a les necessitats dels infants i dels adults, promovent la corresponsabilitat, la participació activa i el suport entre iguals en un entorn segur i respectuós.

Entre els principals resultats del programa Kidstime destaquen, en primer lloc, una millora significativa en aspectes relacionals i emocionals de les famílies participants, com ara l'increment de la confiança envers les pròpies capacitats parentals i en relació amb l’entorn proper. Així mateix, s'observa que els i les participants als tallers adquireixen recursos per afrontar millor els problemes quotidians, contribuint de nou a augmentar el seu sentiment de competència parental. En concret, els pares i mares aprenen a identificar quines conductes dels seus fills i filles estan motivades per l’impacte del trastorn i quines corresponen a l’evolució natural de les etapes vitals, com ara l’adolescència. Aquest aprenentatge ha permès reduir notablement el sentiment constant de culpabilitat, que sol acompanyar les figures parentals amb trastorn mental.

En relació amb els i les infants participants, el fet que el programa Kidstime ofereixi un espai per parlar obertament de salut mental ha contribuït a aprendre a gestionar millor les seves preocupacions vinculades amb les dificultats dels seus referents adults. Això ha propiciat l'enfortiment d'eines i estratègies de resiliència, ajudant-los a comprendre que certes conductes i actituds dels pares i mares són expressions del trastorn i que, per tant, ells no en són ni responsables ni culpables.

Un altre resultat rellevant és que, de forma espontània, s’han generat vincles entre algunes de les famílies participants, que han decidit compartir dades personals per mantenir el contacte fora de l’espai dels tallers.

La difusió del programa es realitza a través de la xarxa de serveis implicats (Centres de Serveis Socials, CSMA i CSMIJ) mitjançant la detecció i derivació de famílies susceptibles de participar-hi. A més, el programa compta amb materials divulgatius i de suport, com un tríptic informatiu, un vídeo amb el testimoni d’una persona participant, manuals metodològics i documentació tècnica. La Fundació Orienta i el Clúster de Salut Mental de Catalunya també contribueixen a la difusió, la formació i la transferència del model a altres territoris.

Pràctica premiada a Bones Pràctiques Socials de Barcelona.

El programa ha contribuït a millorar el benestar emocional i les relacions familiars de les persones participants. En els adults s’ha observat un augment de la confiança en les pròpies capacitats parentals, una millor gestió de les situacions de crisi i una reducció del sentiment de culpabilitat associat al trastorn mental. En els infants i adolescents, ha afavorit la comprensió de la malaltia mental, l’expressió emocional i el desenvolupament d’estratègies de resiliència. A més, el projecte ha reforçat el treball en xarxa entre els serveis socials i els serveis de salut mental i ha propiciat la creació de vincles de suport entre les famílies participants.

Els principals aprenentatges del projecte ressalten la importància del treball col·laboratiu i intersectorial entre diferents serveis i professionals, per abordar eficaçment la salut mental en l’àmbit familiar. La col·laboració integrada i multidisciplinària entre serveis socials i salut mental facilita oferir un acompanyament profund i integral, davant la complexitat emocional i relacional que presenten les famílies participants. Aquest enfocament conjunt enriqueix la metodologia professional, millorant els resultats obtinguts i assegurant que la intervenció respongui específicament a les necessitats particulars de cada infant i adult referent. Un altre aprenentatge significatiu és la rellevància d’adoptar un enfocament integral en els processos d’acompanyament, orientats a comprendre i gestionar les experiències vitals relacionades amb els trastorns de salut mental. L’acompanyament psicosocial i educatiu centrat en la família, que inclou mares i pares, infants i altres figures clau implicades en la criança, facilita la comprensió de les dinàmiques familiars i l’adaptació de la intervenció a les necessitats específiques de cada cas. Així mateix, l’aposta per activitats lúdiques i vivencials s'ha demostrat com una eina efectiva per abordar qüestions complexes vinculades a la salut emocional.

-

Pel que fa a les dificultats i obstacles detectats durant el procés, destaca especialment la selecció de famílies amb el perfil adequat per participar en els tallers. Des de l’inici del programa, el nombre potencial de famílies participants s’ha anat reduint progressivament per múltiples factors. Aquest fet ha requerit una reformulació de la norma inicial que impedia repetir la participació, adaptant-la per garantir la continuïtat del projecte.

Una altra dificultat significativa és la sincronització d’agendes entre les institucions implicades, situació que sovint complica respectar les hores assignades als tallers i garantir la participació de tots els professionals clau. Igualment rellevant és el repte associat a la definició clara dels rols professionals dins del programa Kidstime, ja que es tracta d’una intervenció diferent a les consultes individuals o als grups terapèutics convencionals. Aquesta particularitat exigeix flexibilitat per adaptar-se a les diferents patologies familiars i als moments crítics, així com habilitats específiques per interactuar adequadament amb infants de diverses edats.

Finalment, un obstacle recurrent en el desenvolupament efectiu de les sessions és la baixa adherència d’algunes famílies, especialment aquelles amb més dificultats per parlar obertament de la malaltia mental amb els fills, o que pateixen descompensacions psicopatològiques durant el programa. Aquestes situacions provoquen assistències intermitents, afectant negativament la continuïtat i l’eficàcia global del projecte.

Per reforçar la pràctica, es proposa millorar els mecanismes de captació i derivació de famílies per incrementar la participació i l’adherència al programa, especialment d’aquelles amb més dificultats per parlar de la malaltia mental o amb situacions de descompensació. També es planteja consolidar la definició de rols i la coordinació entre els professionals dels diferents serveis implicats, facilitar la compatibilitat d’agendes i ampliar la formació específica dels equips. Finalment, seria convenient incorporar un sistema d’avaluació amb indicadors quantitatius i qualitatius que permeti mesurar de manera més objectiva l’impacte del programa i facilitar-ne la transferència a altres territoris.

La pràctica és plenament transferible a altres municipis i territoris que disposin de serveis socials bàsics i recursos de salut mental. El model es basa en una metodologia estructurada i contrastada, adaptada del programa internacional Kidstime, i compta amb el suport de la Fundació Orienta i del Clúster de Salut Mental de Catalunya, que ofereixen formació, materials i assessorament per facilitar-ne la implementació. La seva aplicació requereix principalment la coordinació entre serveis socials, salut mental d’adults i infantojuvenil i altres agents comunitaris, fet que la fa replicable en diferents contextos territorials.