El nucli de Sant Nicolau pertany al barri de Torre Romeu, tot i que està molt allunyat d'aquest i amb relació directa amb el riu Ripoll. És un nucli de molt difícil accés, i està qualificat de parc veïnal pel Pla General Municipal d'Ordenació de Sabadell –PGMOS- de 1993. No hi ha pràcticament cap tipus de servei i només hi vivien 3 famílies d'ètnia gitana, dues d'elles extenses. D'aquestes famílies extenses surten una mitja de 3 nuclis familiars respectivament que, majoritàriament, viuen amuntegats en els mateixos habitatges (barraques). Per tant, des de l'Ajuntament es pensa en una actuació per evitar la reproducció de dinàmiques negatives anteriors. Els edificis de Sant Nicolau són edificis d'autoconstrucció, fets els anys 50-60, amb materials inadequats per a la construcció, com la uralita o les planxes metàl•liques, amb una instal•lació elèctrica i un manteniment fet pels mateixos habitants i sostres fets amb diversos materials, amb deficiències, per tant, en l'aïllament dels edificis que provoca la degradació de les parets, el terra i l'escàs mobiliari de que disposen. S'hi amunteguen moltes persones amb la conseqüent acceleració de la degradació de l'hàbitat i un baix nivell de qualitat de vida.

A partir d'aquets antecedents, a l'hora d'executar els expedients d'expropiació previstos en el Pla de Barris i gestionar els corresponents reallotjaments de les famílies afectades, el cas d'aquestes es va identificar com a especial i requeria una actuació adaptada a les seves característiques, a causa de la degradació de l'espai on vivien, la exclusió social, la dependència en els ajuts socials i treballs marginals, i un estil de convivència caracteritzat per una desatenció dels fills en els àmbits relacionals, de la higiene, de comportament i educatius (l'assistència a l'escola primària era molt baixa i a la secundaria era nul·la).

La població objectiu amb la que cal treballar és de 7 nuclis familiars, és a dir, 39 persones. Totes elles són del nucli de Sant Nicolau, ubicat al Barri de Torreromeu. Per afavorir una bona integració en el nou barri, s'ubiquen els diferents nuclis familiars en 5 barris de la ciutat.

El projecte de Tutela Social s'emmarca dins del Pla de Barris del Riu Ripoll.

- Fase d'apropament. Com a pas previ al projecte, s'identifiquen les famílies en situació d'extrema fragilitat i exclusió social i es preparen una sèrie de trobades informals (aprofitant altres motius, si s'escau) per donar-los a conèixer el Projecte de Tutela Social amb el servei d'acompanyament al que poden acollir-se. La finalitat d'aquesta primera fase és arribar a realitzar trobades de caràcter més formal, en format d'entrevistes semiestructurades, que permetin elaborar un dossier sobre la família, recollir la documentació necessària i elaborar una diagnosi de la situació inicial.

- Fase de treball previ al reallotjament. Un cop es coneix a la família en qüestió i els professionals s'han guanyat la seva confiança, es comença un treball de preparació per al reallotjament des d'una perspectiva transversal als diversos àmbits contemplats. Entre d'altres activitats, s'estableixen els objectius personals que cada individu haurà d'assolir per a la plena inserció social i, també, es treballa per transmetre tots aquells valors, principis i aprenentatges que requeriran en la seva nova ubicació, tant pel que fa a l'ús de l'habitatge com en les relacions socials.

- Fase d'acompanyament en el reallotjament i seguiment del procés d'integració. Aquesta fase contempla, d'una banda, l'acompanyament de les activitats pròpies del condicionament de l'habitatge (mobiliari), els tràmits necessaris (altes llum, electricitat, aigua, empadronament,..) i l'establiment de les relacions amb l'entorn (metge, escoles, comunitat de veïns,...). D'altra banda, també es contempla un seguiment temporal, en el àmbits que es considerin necessaris, per aconseguir la plena inserció de les famílies (feina, escola, serveis mèdics,...).

- Fase de derivació als serveis ordinaris. Donat que aquest és un projecte temporal, l'última fase és la de la derivació de les famílies incloses al projecte als serveis ordinaris de Serveis Socials.
Les famílies que vivien a la zona de Sant Nicolau han conviscut, sempre, amb la certesa que tard o d'hora serien expropiades. Aquest procés es va posar en marxa a la vegada que el Pla de Barris del Ripoll. L'actuació 1.6 del Pla de Barris preveia l'expropiació de St. Nicolau amb l'objectiu d'eradicar l'infrahabitatge. Un cop es posa en marxa aquest programa, s'informa a les famílies i se les reuneix per establir el procés a seguir. En el propi procés de coneixement de les famílies es va determinar la necessitat de crear el Projecte Pilot de Tutela Social, donada les limitacions de les famílies per dur a terme un procés de reallotjament amb èxit. És important, en tot el procés, no només que la família sigui reallotjada sinó que, a més a més, es reallotgi minimitzant els riscos de fracàs.

Procés administratiu:
- Es realitza un informe tècnic de valoració del just preu del sòl i l'edificació d'on viu la família.
- La família que hi viu a l'habitatge (sigui propietària o no) té dret a ser reallotjada.
- L'Ajuntament ofereix un habitatge de lloguer de l'empresa municipal d'habitatges.
- Si qui viu a l'habitatge és llogater, se‘l ajuda amb 4.500 € per les despeses del reallotjament al nou habitatge.
- El final del procés administratiu es dóna amb la signatura del document de mutu acord entre l'Ajuntament i la propietat.

Procés social:
- Es fan diferents visites a domicili que serveixen per conèixer les condicions en les que viuen.
- Es programen entrevistes posteriors per aprofundir en el coneixement de les seves condicions socials i econòmiques, per realitzar un diagnòstic inicial.
- L'equip estructura plans de treball individuals i familiars amb objectius semestrals com a eina d'intervenció socioeducativa.
- Aquests plans de treball es desenvolupen des del moment inicial i es renoven durant tot el procés de reallotjament i una vegada al nou habitatge.
- La intervenció socioeducativa té un caire integral amb les persones, i transversal a les famílies. És a dir, es treballen tots els àmbits del desenvolupament personal (escolaritat, inserció laboral, salut, hàbits socials, etc...) i transversal a tots els membres ( cadascú en funció del seu moment vital).

346.415,34 €

L'equip del Projecte de Tutela Social està format per:

- 1 coordinador (funcionari). La seva funció és coordinar l'equip i la recerca de recursos.
- 2 educadors socials (contractats pel projecte). Desenvolupen les intervencions socioeducatives i realitzen l'acompanyament i seguiment dels plans de treball.
- 1 mediador en cultura gitana (contractat pel projecte).

La comunicació del Projecte de Tutela Social amb les persones beneficiaries s'ha basat en un treball de proximitat i específic per a cada família en qüestió, per tal de guanyar-se la seva confiança amb l'objectiu de que coneguin el Projecte amb detall i el facin seu.
La participació amb els usuaris del projecte és important perquè com més implicació personal hi hagi, els resultats seran més bons la pràctica. Els usuaris participen bàsicament en dos punts:
- Elaboració conjunta amb l'educador de referència del seu Pla de Treball Personal, que es concreta en 6 objectius que la persona ha d'intentar assolir amb l'acompanyament dels professionals.
- En el marc de valoració i millora del projecte, es va realitzar una enquesta entre els beneficiaris de l'actuació. Va consistir en una enquesta de 10 preguntes redactades en un llenguatge senzill i assequible que abordava la valoració de l'equip, de les expectatives, el respecte als aspectes culturals, la nova ubicació, nivell d'adaptació... Els resultats van mostrar una bona valoració del projecte per part dels usuaris.

- Totes les famílies han estat reallotjades en habitatges dignes, d'acord amb la composició familiar i les necessitats d'espai.
- Els reallotjaments s'han realitzat complint amb el criteri de dispersió geogràfica.
- S'han cobert i normalitzat les necessitats i aspectes més bàsics (salut, documentació, higiene, etc.) dels beneficiaris.
- S'ha aconseguit l'assistència regularitzada a l'escola de primària i la incorporació dels adolescents a l'ESO.

Un cop realitzada l'expropiació i reubicada la família s'enderroca l'habitatge. Si hi ha un projecte urbanístic previst, es realitza (parc, ampliació de vial,...), és el cas d'altres expropiacions que hem realitzat.
- A aquesta zona, en el projecte inicial, es contemplava una altra actuació que pretenia l'adequació com a espai verd i la connexió amb l'ermita de St. Nicolau, però no va ser aprovada posteriorment.

A nivell intern de l'Ajuntament, s'ha fet difusió de la pràctica mitjançant reunions de coordinació amb els equips de Serveis Socials dels diferents barris on s'ha reallotjat a les famílies.
A la premsa local ha sortit informació genèrica sobre el Projecte de Tutela Social.

- S'ha aconseguit reallotjar totes les famílies del nucli barraquista de Sant Nicolau.
- Els veïns del barri de Torreromeu tenen el benefici directe de que s'ha acabat amb un nucli urbà amb una degradació molt alta.
- Un cop finalitzat el projecte de reallotjament de totes les famílies es podrà adequar la zona.
- Tots els nuclis familiars gaudeixen ara d'un habitatge digne en un barri digne.
- El poder disposar d'un habitatge digne ha permès treballar amb èxit moltes de les àrees d'intervenció. A nivell educatiu, ha augmentat l'assistència escolar, menjador escolar, fer deures... Pel que fa a la salut, s'ha normalitzat l'assistència al CAP, han disminuït les malalties relacionades amb un habitatge molt precari (menys infeccions, refredats...) i ha millorat la higiene personal. A més a més, s'ha normalitzat les relacions veïnals.

Interna

Ajuntament de Sabadell (equip del Projecte de Tutela Social)

Al 2008 es va realitzar una avaluació interna dels plans de treball personal de cada usuari i per nucli familiar i els resultats es van recollir en el document d'Avaluació del Projecte de l'any 2008.

A data d'octubre de 2009 s'està realitzant una nova avaluació dels plans de treball personals realitzats aquest any. Els resultats permetran comparar els avenços, retrocessos i consolidacions dels usuaris.

De moment encara no es disposa de resultats definitius, atès que el Projecte de Tutela Social encara es troba en fase d'execució. Ara bé, després de dos anys de funcionament del projecte s'ha aconseguit que:

- Totes les famílies hagin estat reallotjades en habitatges dignes, d'acord amb la composició familiar i les necessitats d'espai.
- Els reallotjaments s'han realitzat complint amb el criteri de dispersió geogràfica.
- S'han cobert i normalitzat les necessitats i aspectes més bàsics (salut, documentació, higiene, etc.) dels beneficiaris.
- S'ha aconseguit l'assistència regularitzada a l'escola de primària i la incorporació dels adolescents a l'ESO amb un bon nivell d'assistència.


Per Àrees d'Intervenció, hi ha millores a:
- Habilitats socials. Només el fet d'haver canviat a un barri normalitzat ha fet que tinguin més contacte amb veïns i espais del barri (CAP, escola...) i, per tant, han millorat la major part de les persones (un 78% d'adults i un 72% de menors milloren la seva situació).
- Educació. Tots els joves de primària van a l'escola amb un índex d'assistència prop del 100% i amb un situació d'absoluta normalitat. Els joves que realitzen l'ESO han fet entre 1 i 2 cursos complerts però, finalment, han acabat abandonant l'ESO. És molt positiva la seva estància a l'IES, ja que eren joves que a primària eren absentistes.
- Comunitària. Destaca la millora en 9 objectius (38%) importants pels nois com pot ser que 3 joves han millorat en grau d'autonomia respecte a la situació inicial, la millora dels àpats que fan (assistència al menjador escolar), la millora en el seguiment mèdic. Aquests 3 objectius són molt importants i, al començament del projecte, es trobaven en una situació molt precària.
- A l'àrea d'hàbits quotidians, tant d'adults com joves es mouen en un 49% d'objectius que han millorat els seus hàbits en relació al nou pis. Encara han de treballar l'ordre dels seus objectes, de l'habitació etc. En general, els menors han assolit els hàbits quotidians necessaris al pis i fan un molt bon ús dels diferents espais.
- Salut. El traspàs de les famílies al nou CAP s'ha fet amb normalitat i assisteixen de forma regular quan fa falta. Ha baixat la freqüència de petites malalties per part dels joves pel fet de disposar d'un habitatge.

- L'equip multidisciplinari a l'àmbit del Pla de Barris (educadors socials, arquitecte, advocada, mediador,...).
- Treball en xarxa amb diferents entitats i institucions.
- Horari de matins i tarda dels professionals per garantir el suport en diferents moments del dia.
- Seguiment intensiu en el temps, uns 3 anys, que permet redreçar situacions de crisis (impagaments, absentisme escolar,...) ràpidament i consolidar hàbits nous.
- Poder disposar de plans i tallers d'ocupació per millorar la formació dels adults alhora que tenen un sou que permet millorar la situació econòmica.

- Baixa formació dels adults i el poc interès que mostren per la formació és difícil consolidar i aconseguir una feina estable en el temps, més enllà dels plans i tallers d'ocupació.
- Costa molt que els adolescents valorin l'adquisició de formació i estudis de cara a una millor preparació laboral. Això provocarà que la seva entrada al món laboral sigui més precària.
- La precarietat laboral dels adults provoca que, en moltes famílies, es doni una economia de subsistència amb alts índexs de precarietat, cosa que dificulta l'autonomia total per part de la família (pagaments de rebuts, alimentació...), havent de col•laborar els Serveis Socials per complementar les seves economies.

- Reforçar el moment de canvi dels joves de primària a secundària, per garantir una continuïtat a l'ESO.
- Amb els joves que no han acabat la ESO, introduir-los al món laboral mitjançant cursos de formació adaptats a la seva situació real, un cop tinguin 16 anys.
- Amb els adults, estudiar la possibilitat d'inserció laboral a empreses municipals, ja que es fa difícil la inserció a l'empresa normalitzada.
- En el moment de finalització del projecte, fer un bon acompanyament en el procés de traspàs dels casos a Serveis Socials d'Atenció Primària.

El Projecte es pot replicar en tot tipus de processos urbanístics que requereixin de reallotjaments de famílies amb una situació de precarietat social alta. Per garantir l'èxit del reallotjament i una posterior integració al nou barri, és fa imprescindible l'acompanyament en tot el procés i és indispensable el seguiment intens per part d'un equip professional durant 1 o 2 anys al nou habitatge i barri.

Aquesta experiència pilot, amb la seva estructura i metodologia, es pot replicar a qualsevol situació que requereixi treballar per projectes. L'estructura del projecte pilot: composició de l'equip, horari dels tècnics, diversificació de gènere, la integralitat i transversalitat de la intervenció, l'acompanyament intensiu a les persones i les famílies en els seus processos de desenvolupament, s'ha demostrat més que eficaç en comparació a les intervencions ordinàries amb el mateix perfil de persones i/o situacions.