A l'Hospitalet de Llobregat hi ha sis escoles bressol municipals, que es gestionen en règim de concessió administrativa, adjudicades per mitjà de concurs obert. A l'actualitat hi ha tres empreses gestores, una d'elles gestiona quatre escoles municipals i la resta, una cadascuna. L'òrgan gestor responsable del servei i del seu funcionament ordinari és la Secció d'Escoles Municipals. Des de la Secció s'estableix la metodologia de seguiment i control del servei i la coordinació de la xarxa municipal d'escoles bressol i el bon compliment normatiu, així com la bona gestió basada en els principis d'economia, eficàcia, eficiència i transparència dels procediments administratius. Tal i com es recull al Projecte Educatiu Marc 0-3, l'acció educativa es desenvolupa en uns espais determinats: les escoles bressol i les llars d'infants, tots compleixen els requisits que estableix la normativa vigent, els quals proporcionen un nivell de qualitat òptim per a la prestació del servei educatiu. Pel que fa a les escoles bressol municipals, a més dels requisits que estableix l'administració educativa, tenen fixats uns estàndards de qualitat alts respecte al seu funcionament diari: instal·lacions i infraestructura, alimentació, salut i descans, organització, atenció a les famílies, pedagògics, recursos humans, treball en xarxa als barris i al municipi.

Tanmateix, el maig de 2013, des de la Diputació de Barcelona, es va publicar l'informe Proposta d'indicadors qualitatius per la gestió de l'Escola Bressol Municipal. Aquest informe naixia amb l'objectiu d'aportar instruments útils per al control i la millora de la gestió local de les escoles bressol municipals; així com oferir als gestors dels serveis EBM un conjunt d'indicadors qualitatius per a l'avaluació de proveïdors d'aquest servei educatiu, adaptables a la gestió directa.

D'altra banda, des de la Secció d'Escoles Municipals es va endegar, a mitjans de 2014, un procés de revisió profund del servei; es va reflexionar sobre la feina feta en general, sobre el què és un servei públic de qualitat i el seu impacte en el territori, ja que el servei públic, en aquest cas, les escoles bressol, i els serveis educatius municipals en general, són serveis per a la comunitat dels que consideren no n'hi ha prou amb què els usuaris directes estiguin satisfets, sinó que cal arribar al conjunt de la ciutadania de manera que el municipi senti seus aquests serveis i aportin valor a tota la comunitat del municipi. Una de les primeres actuacions, culminada el 2015, va ser l'elaboració, mitjançant un procés participatiu, del Projecte Educatiu Marc de les Escoles Bressol de L'Hospitalet. Amb aquest referent, es va valorar la necessitat de revisar el model de gestió, d'una banda, però també i, sobretot, l'organització interna de la Secció per complir les seves tasques en millors condicions d'eficàcia i d'eficiència.

Aquesta pràctica està dirigida al propi Ajuntament ja que li permet rebre informació sobre el servei ofert en cadascuna de les 6 escoles bressol municipals de l'Hospitalet de Llobregat.

La pràctica està vinculada al projecte educatiu marc de les Escoles Bressol de l'Hospitalet, ja que és el document de referència del model educatiu i, a més, dels criteris de qualitat del servei.

L'any 2014, l'equip municipal va detectar quines mancances es tenien a l'hora d'exercir la funció d'òrgan gestor com a titular, ja que el “control” de la concessió es feia, en moltes ocasions, “ex post” i el que es volia era un instrument que apropés a un coneixement més directe i actual del treball de cada escola. A més a més, es volia sistematitzat per recollir totes les àrees d'activitat de l'escola.

Es va partir del document d'indicadors de gestió de les escoles bressol municipals editat per la Diputació de Barcelona, el qual es va refer i adaptar a les necessitats pròpies de l'Hospitalet de Llobregat. Inicialment, es va aplicar com a prova pilot l'àmbit de manteniment, que correspon al concessionari.

El curs 2014-15, es va iniciar el pla pilot del Quadre de Comandament centrant-se només en el manteniment de cada concessionari. Va servir com a prova per anar a les escoles, revisar els projectes de manteniment i verificar el seu compliment. Com que la funció de l'òrgan gestor no es informar al concessionari ni a les escoles, es va presentar a cada escola bressol municipal per a verificar els indicadors dels diferents àmbits (potestat que atorga el plec de condicions). La seva implementació va funcionar molt bé i va estar ben acollida tant per les escoles com pels responsables concessionaris.

Des del curs 2015-16, s'utilitza el quadre de comandament de gestió afegint la resta d'àmbits. Si bé en el document de la Diputació hi havia cinc àmbits (àrea tècnico-pedagògica, àrea d'organització i gestió del servei, àrea d'obligacions i requeriments contractuals de la contractació, àrea econòmico - administrativa, àrea d'infraestructura i seguretat), en aquest cas s'ha afegit un sisè que tracta la comunicació amb les famílies.

Es determinen tres moments claus cada curs. A l'inici del curs escolar, per tal de verificar el compliment, per part del concessionari, de les millores recollides en el contracte. A mitjans de curs, per a la verificació del conjunt d'indicadors establerts en el Quadre de Comandament. A finals de curs, per tal de verificar el compliment, per part del concessionari, de les millores recollides en el contracte (ampliació de personal educador, per tal que les tasques d'avaluació, memòria del curs i pla anual del curs següent es puguin realitzar amb normalitat tot atenent els infants, els quals romanen a l'escola fins el dia 31 de juliol).

Val a dir que hi ha indicadors que es verifiquen en períodes diferents, de manera que s'aprofiten visites a les escoles, reunions de consells escolars de centre, de directores, etc, per anar completant la informació del Quadre de Comandament.

Posteriorment, elabora i signa un informe de resultats de cada escola i aquest s'aporta a l'expedient de la concessió, però forma part dels temes que es tracten en les comissions de seguiment de la concessió i de les reunions de directores, de les quals poden sorgir propostes de millora.

La unitat administrativa buida els resultats i els presenta amb taules i gràfics que permeten valorar i analitzar cada escola i el conjunt d'aquestes.

-

Un cap de secció, una cap de negociat, dos tècnics superiors i una administrativa, treballant en equip i distribuint les tasques per avançar de forma comuna en el projecte.

Es realitzen dues reunions anuals entre la Comissió (formada per membres la secció d'Escoles Bressol Municipals de l'Hospitalet de Llobregat i els concessionaris) per avaluar i determinar aspectes de millora. Es poden efectuar requeriments fora de la Comissió si es detectés que no es compleix quelcom.

• El quadre de comandament, amb els 92 indicadors.
• Informes derivats de la implementació del quadre de comandament
• Creació de la Comissió, formada per membres de la Secció d'Escoles Bressol i els concessionaris.
• Reunions dues vegades l'any.

• Genera informació sistematitzada de les 6 àrees en relació a cada curs vigent.
• Afavoreix la presència i la comunicació de l'Ajuntament amb les escoles.
• Facilita la col·laboració amb el sector privat, més enllà dels aspectes contractuals formals amb les empreses concessionàries.

Interna

Secció d'Escoles Municipals de l'Hospitalet de Llobregat

Un dels aspectes assolits més rellevants és la continuïtat de la informació rebuda al llarg del curs en tant que hi ha alguns indicadors que es verifiquen en diferents períodes del curs (de manera mensual, trimestral, semestral i anual).

• S'obté informació sistematitzada de totes les àrees que intervenen en la prestació del servei, amb relació al curs escolar vigent.
• Ajuda a la presa de decisions respecte a qualsevol incidència detectada.
• S'incorpora a l'expedient de la concessió, a més a més de les altres eines de seguiment i control.
• Fluidesa en les comunicació amb les escoles, afavoriex la proximitat.
• Redueix la distància entre els sectors públic i privat (concessionàries).
• Permet valorar l'evolució i les millores introduïdes cada curs respecte als anteriors.
• Afavoreix una actitud de millora contínua, per part de l'equip municipal.

Hi ha mesures correctores que no es poden aplicar de forma immediata, però alhora, això es converteix en una fortalesa perquè ajuda a detectar els canvis que es poden introduir en futures licitacions.

Es millora de forma contínua, tant com a instrument (canviant indicadors, valors de puntuació, etc) com a servei, ja que permet revisar els diferents àmbits i com aquests van millorant. També es poden dissenyar indicadors específics per a un aspecte concret que interessa analitzar, de manera que, com a eina de gestió i millora, té força recorregut.

Finalment, més que una proposta de millora, cal destacar el repte d'implementar l'anàlisi de costos.

Aquestes eines o instruments faciliten, a través d'obtenir i valorar la informació que aporten, si l'organització està assolint els objectius que té plantejats o bé, què o quina part d'aquesta organització està dificultant aquest assoliment. No es tracta, doncs, d'una avaluació final d'una actuació determinada, sinó d'una avaluació contínua del funcionament ordinari de l'organització per tal que aquesta vagi reflexionant sobre l'acció i aplicant mesures de millora contínua, adaptant i readaptant els seus processos que calgui per a assolir els objectius que té plantejats. Aquestes eines les poden aplicar tots els municipis (tant gestió directa com indirecta) al seu funcionament ordinari.