Durant el maig del 2018, l’entitat “Llavors de Vincle” va fer un EdCamp (una trobada de persones de la comunitat educativa amb ganes de compartir i fer xarxa per aportar idees innovadores a l’Educació) sobre renaturalització i patis escolars a l’escola Francesco Tonucci de la ciutat de Lleida. La celebració d’aquesta jornada va generar moltes expectatives però calia posar en pràctica i implementar tots aquells coneixements apresos en l’intercanvi. Fruit d’aquesta trobada, la entitat Llavors de Vincle va buscar sinergies i complicitats amb el COAC (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya) de la demarcació de Lleida.

Una vegada creada aquesta aliança, es posen en contacte amb les institucions propietàries i encarregades del manteniment dels patis escolars: el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, a través del Centre de Recursos Pedagògics del Segrià, el de La Noguera i dels Serveis Territorials d’Educació a Lleida i l’Ajuntament de Lleida, així com amb la Universitat de Lleida, a través del grup de Gestions Creatives de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social. Totes les entitats s’afegeixen al projecte.

S’acorda crear un grup de treball que comença a treballar al setembre del 2018. Estava previst fer la presentació del projecte a la primavera del 2020, però no va ser possible per causes de la pandèmia.

Així doncs, el projecte “Espais que eduquen, patis per a tothom” sorgeix de la necessitat sentida i compartida de “repensar” els patis escolars i adequar-los a les necessitats i voluntats de tots els agents que comparteixen aquest espai amb una mirada educativa i comunitària. Es pretén que el propi centre pugui crear de forma autònoma i democràtica el seu propi projecte al voltant dels patis escolars en un context d’acompanyament i treball en xarxa que promou el projecte.

Població: Tota la comunitat educativa i els agents implicats en el disseny dels patis escolars dels centres educatius de primària de la ciutat de Lleida.

Territori: Lleida.

La pràctica parteix del projecte “ArquiEscola. Construïm junts els entorns urbans”, el projecte educatiu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. A més, està vinculada amb l’aposta per la transformació dels espais exteriors de les escoles a partir de la reflexió pedagògica i a la conversió d’aquests en espais d’aprenentatge vivencials que promou el Servei Educatiu del Segrià.

A partir de l’EdCamp sobre renaturalització de patis que va generar tant d’interès a la comunitat educativa, el primer pas que es va fer va ser contactar amb el Col·legi d’Arquitectes de Lleida, ja que disposen d’un projecte anomenat “Arquiescola”, a través del qual el COAC vol afavorir la construcció participada dels entorns urbans dels més petits i joves, estimulant el seu criteri per decidir sobre els espais que habitem. Així doncs, la primera sinergia és amb la secció educativa del Col·legi d’Arquitectes. Però, com que qualsevol actuació en matèria d’educació ha de tenir el vistiplau de la Generalitat i de l’Ajuntament, es va contactar amb el Centre de Recursos Pedagògics del Segrià i el Centre de Recursos Pedagògics de La Noguera (per part del Departament d’Educació) i amb la Regidoria d’Educació, Cooperació, Drets civils i Feminismes (per part de l’Ajuntament de Lleida).

Signatura de protocol i creació del Grup de Treball: El punt de partida se situa, doncs, en la signatura d’un Protocol General d’Actuació entre el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de de Lleida, la Universitat de Lleida, la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i l’Associació Llavors de Vincle per a l’establiment de un programa de col·laboració amb línies de treball conjuntes en l’àmbit de l’arquitectura, l’urbanisme i el medi ambient en el currículum de les escoles. Alhora, es constitueix un grup de treball format per representants de les entitats impulsores: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Lleida, COAC Lleida i l’entitat Llavors de Vincle. També col·laboren el Centre d’Art La Panera, el grup de treball el Centre de Recursos Pedagògics de la Noguera i l’equip de Gestions Creatives de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la UdL. Aquest grup de treball és el que s’encarrega d’impulsar, dinamitzar i fer el seguiment del projecte.

Jornada de presentació (maig 2021): Després de tot un any treballant en el contingut del projecte, estava prevista una jornada de presentació quan va esclatar la pandèmia. La proposta va estar parada durant uns mesos i, finalment, es va poder fer la jornada de presentació, en la qual es va definir com es volia que fos el projecte, es va explicar a tota la comunitat educativa i es van decidir els criteris de selecció per les tres escoles de primària que volguessin formar part d’una prova pilot, tot i que adaptada a cada centre. Una vegada dut a terme el projecte, s’avaluaria si en properes edicions es podria donar cabuda a més escoles (i fer-ho extensiu a altres grups, com secundària o escoles bressol).

Procés de presentació de candidatures i selecció de les escoles participants: Seguidament, es va obrir el termini de presentació de sol·licituds. Totes les sol·licituds rebudes es van avaluar seguint uns criteris establerts per les entitats impulsores: agents i recursos materials i econòmics de què es disposa; la qualitat del disseny (idea, originalitat, estètica i integració); la sostenibilitat (materials, incorporació de vegetació i aspectes climàtics); qüestions socioeducatives (fomentar interaccions amb jocs i pati inclusiu i adaptat); el manteniment del pati, i la facilitat per modificar-lo novament. A més, un altre dels requisits que es va preveure era la implicació de tota la comunitat educativa del centre (claustres, consells escolars, AFA i AMPA). Els centres interessats, a més, havien de presentar un document on s’indiqués la seva voluntat de fer una transformació al pati escolar. Així mateix, es valorava i es potenciava que els projectes presentats i per executar seguissin les línies del projecte “ArquiEscola” (COAC), basat en cinc conceptes bàsics (dimensió, llum, forma, materials i ús), tres fases (observar, pensar i fer) i quatre conceptes transversals (perspectiva de gènere, diversitat funcional i cultural, sostenibilitat i identitats).
A la convocatòria, s’hi van presentar un total de 10 escoles de primària del municipi, de les quals se’n van escollir 3 (l’Escola Francesco Tonucci, l’Escola Joan XXIII i l’Escola Pràctiques II). Cal dir que en la selecció van participar totes les entitats implicades en el projecte.

Formació tècnica i pedagògica a tots els agents implicats en el procés participatiu (octubre 2021 – juny 2022): Durant el curs 2021-2022, les escoles han estat en procés de formació. Les comissions de patis escolars han participat en 6 llavors de coneixement, que han estat obertes a qualsevol centre educatiu que li hagi interessat, i en una segona part, s’ha fet un taller dinamitzat específic per a les tres comunitats educatives, fomentant d’aquesta manera el treball en xarxa. La formació en cadascun del centres ha estat de 30h en total, s’ha obert a tota la comunitat educativa, amb activitats específiques pels diferents sectors. Cada centre ha disposat d’una parella de formadors -una persona de perfil pedagògic (15h formatives) i una altra de perfil tècnic relacionat amb l’arquitectura (15h formatives)- que ha fet el seguiment del centre en el seu procés d’elaboració del projecte de patis i els estan acompanyant en la concreció temporalitzada de la seva transformació.


Formació a les comunitats educatives de les escoles escollides: Com s’ha apuntat, en paral·lel a la formació de cada centre, s’han ofert les píndoles formatives que s’han anomenat “llavors de coneixement” sobre diferents temes que poden ser d’interès i que serveixen per enriquir el procés de formació i aprenentatge. Aquestes “llavors” formen part d’una “bossa de recursos” que romandrà oberta, en actualització constant i que estarà a la disposició de tots els centres.

Redacció del projecte (juny 2022-): A final de curs es va fer redacció del projecte de cadascuna de les tres escoles. La implementació del mateix es va definint en funció de les subvencions atorgades. Va sortir una línia de subvencions per donar suport al projecte (publicació de les bases l’11 de maig de 2022). Ajuts per cofinançar projectes educatius adreçats a la transformació i renaturalització dels patis escolars com espais d’aprenentatge. Disseny de projectes i actuacions que promoguin la millora de l'espai com a element transformador i facilitador de relacions i valors, i com a generador de canvis a través de la creativitat i el joc.

Convocatòria de subvencions: Una vegada creada i publicada la línia de subvencions, es va obrir un període (entre setembre i octubre de 2022) per a que els centres educatius de la ciutat puguin presentar el seu projecte de transformació de pati.
Durant el mes de novembre de 2022 la Comissió Avaluadora va fer la proposta de resolució.
Es van presentar un total de 15 projectes, essent 10 els que van rebre subvenció. A la resta es va denegar la subvenció per no complir amb els requisits d’obligat compliment que marcaven les bases.

Una vegada feta la comunicació als centres educatius subvencionats, aquests disposen d’un any per executar els projectes i justificar les despeses.
Referent als tres centres participants al projecte, cal remarcar que, en funció de la quantitat atorgada en la subvenció, han fet una priorització d’actuacions i una reformulació del projecte general en diferents fases.

Estudiants de la Facultat fan el seu Projecte de final de Grau sobre el projecte:
Des de la Universitat de Lleida (UdL), concretament del Grau d’Educació Infantil-Gestions Creatives de la Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social de la UdL, a part d’implicar-se al llarg de projecte també va aportar alumnes de 4rt del Grau que van realitzar el seu Treball Final de Grau (TFG) centrant-se en el Pati com a context d’aprenentatge educatiu. L’objectiu principal és introduir els estudiants en un procés de recerca-acció vinculat a experiències reals i significatives.
Així, partint des d’un plantejament i posicionament pedagògic centrat en que el pati és un espai més d’aprenentatge els alumnes es van centrar en 5 aspectes i cada un d’ells focalitzava la seva mirada en un de concret i ho vinculava no sol amb aportacions i anàlisis teòriques sinó que també concretament al propi projecte. Els 5 temes que van emergir van ser els següents:
- La transformació dels patis des d’una perspectiva feminista
- El joc i el moviment com a protagonistes dels patis educatius
- La participació comunitària en la transformació del pati escolar
- La transformació́ del pati escolar des del punt de vista inclusiu
- El procés creatiu com a eina de transformació i anàlisi de l’espai del pati
Per tant, es van endinsar els alumnes en un Estudi de cas (aquest projecte) a través de la seva participació activa i van realitzar una recerca amb metodològica qualitativa i usant tècniques de recopilació d’informació com poden ser entrevistes, enquestes, grups de discussió, etc., Aquest treball, en definitiva, no sols els va servir per al seu propi procés de desenvolupament personal i professional com a futurs mestres. També ha ajudat als col·lectius impulsors del projecte “Espais que eduquen, patis per a tothom” i als seus participants (comunitats educatives de les escoles de Lleida), a posicionar la seva mirada des d’una altra perspectiva cap a tot el procés viscut, prenent consciència així de les seves potencialitats però també de les seves limitacions.

42.000€

Aportacions de les diferents entitats per finançar el procés formador dels educadors i tècnics, de les Llavors de coneixement, tallers participatius, i de l’acompanyament dels tècnics per desenvolupar el projecte en els tres centres. A part, hi ha el finançament per part de la Paeria a través de la convocatòria de les bases per finançar la realització material d’aquests projectes als que les escoles han d’aportar al menys la mateixa quantitat.

- Total euros de tot el projecte: 42.000,00 € (total convocatòria bases Paeria)

- Total euros darrer any: Adjudicat per convocatòria bases Paeria: Joan XXIII (5.000 euros) Pràctiques II (10.000 euros), Francesco Tonucci (12.500 euros)

A cadascun dels 3 centres participants se’ls ha assignat una parella de formadores: personal tècnic del Centre de Recursos Pedagògics del Segrià i membres del Col·legi d’Arquitectes de Lleida.
Per altra banda, el grup de treball està format per persones voluntàries i per d’altres que formen a les formadores.

El grup motor està format per l’Ajuntament de Lleida, la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el Centre d’Art La Panera, els Centres de Recursos Pedagògics del Segrià i la Noguera, el Departament d’Educació de la Generalitat i la Universitat de Lleida a través de la FEPTS i el grau de Gestions Creatives. La mateixa concepció i desenvolupament del projecte ha portat a generar un funcionament de treball en xarxa amb una participació activa dels diferents agents, un funcionament horitzontal i una actitud oberta a la col·laboració amb altres persones i entitats sensibles amb el tema.

Tot i ser un projecte del Segrià, hi participa el Centre de Recursos Pedagògics de la Noguera perquè existeix un projecte de patis escolars i una de les tècniques responsables es va oferir per col·laborar activament en el projecte. A més, aquesta persona ha coordinat el grup de formadores que han acompanyat el del projecte de Lleida.

Procés participatiu “Espais que eduquen, patis per a tothom”
Formacions a les comunitats educatives de les escoles participants (30 hores per centre).
Tallers de Coeducació: “Els patis coeducatius”
Píndoles formatives “Llavors de coneixement”:
- Com podem pensar un projecte de pati?
- Usos i valors del pati
- Renaturalització dels patis escolars
- Expressions artístiques al pati

Els projectes de pati elaborats en cada un dels centres educatius participants que els permeti generar un espai per a l’aprenentatge i l’educació dels infants i de les comunitats educatives.

El Centre de Recursos Pedagògics del Segrià ha fet difusió del projecte a totes les escoles de Lleida, així com l’Ajuntament (via mail). S’han fet publicacions a les xarxes socials i s’ha fet córrer la iniciativa a través del boca-orella.
Pel que fa als actes protocol·laris, com la signatura del projecte o conveni amb la comunitat educativa i les entitats, s’han fet rodes de premsa, amb la presència de l’alcalde i regidors. Hi ha hagut impactes mediàtics a nivell local:

- En marxa el projecte “Espais que eduquen, patis per a tothom
- Tret de sortida a la iniciativa que impulsa el redisseny dels patis de tres centres educatius de Lleida
- Presentació de l'acte a la web SE Segrià (06-05-21)

Per altra banda, les llavors de coneixement estan disponibles online:

- Accés a la Llavor de Coneixement: Com podem pensar un projecte de pati ? Mamen Artero (El Globus vermel (Web SE Segrià) (25-11-21)
- Accés a la Llavor de Coneixement: Usos i valors del pati. Dafne Saldaña (Associació Equal Saree) Web SE Segrià (20/01/22)
- Accés a la Llavor de Coneixement: Renaturalització dels patis escolars. Esher Fanlo (Ecologia i Sostenibilitat Ajuntament de Lleida (Web SE del Segrià) (24-02-22)
- Accés a la Llavor de Coneixement: Neurociència i disseny de patis escolars. Teresa Carrera (Arquitecta i docent) (Web SE del Segrià) (05-05-22)

El mes d’octubre de 2021 es va presentar el projecte a la 5a edició de les Jornades de Renaturalització d’Espais Educatius, organitzades per El globus vermell amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, i la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i l’Associació de Mestres Rosa Sensat. L’Ajuntament de Lleida, juntament amb la resta d’entitats que formen el grup de treball d’ “Espais que eduquen, patis per tothom” va participar a la taula rodona “Mercat d’experiències. Àmbit administratiu”.

El mes de juny de 2022 es va tornar a presentar el projecte en la VI Jornada de renaturalització d’espais i entorns educatius (Patis x Clima), jornada internacional, organitzades pel Globus Vermell, la Universitat Oberta de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Representants de les diferents entitats van presentar el projecte en el “Mercat d’experiències d’àmbit Nacional”.

L’experiència ha suposat la unió de forces entre diferents agents locals i comarcals d’àmbits tan diversos entre sí com són l’educació, l’arquitectura, la criança... Tot plegat, ha resultat ser quelcom positiu per a la ciutat de Lleida. A més, a nivell de centres educatius ha suposat la implicació de tota la comunitat, més enllà del claustre o de l’equip directiu. Les famílies, els docents i l’alumnat s’han sentit partícips del procés de transformació. Inclús, s’ha promogut la creació de comissions de pati a cada escola participant.

A més a més, les càpsules formatives romandran com uns recursos oberts i a disposició de tothom que hi estigui interessat o els vulgui consultar. Paral·lelament, s’ha participat en una publicació amb l’explicació d’aquesta mateixa experiència: Dossier Graó - Renaturalitzar els espais i els temps educatius

Per les escoles de primària de Lleida, la implementació de la iniciativa ha suposat el replantejament de tot un model. Aquest canvi no és lineal, ni la resposta, unidireccional. No només es tracta d’adequar físicament els espais sinó també d’aportar una mirada integral, renaturalitzadora i embellidora sobre aquests. La ciutat de Lleida ha definit, a través d’“Espais que eduquen, patis per tothom” una eina de transformació dels espais educatius treballada de forma transversal.

La dimensió transversal i la capacitat transformadora del projecte són elements clau de l’experiència descrita. Alhora, s’interessa per dos conceptes: el d’espai públic i el de convivència i infantesa, sobre el qual es treballa més enllà de les competències municipals. A més, és un projecte democràtic, que compta amb l’aportació de tota la comunitat educativa per tal de valorar i incloure millores als patis i zones d’esbarjo escolars.
Per altra banda, la pràctica ha enfortit el sentiment de pertinença i la xarxa teixida entre la comunitat educativa de les escoles de primària de Lleida. Els centres participants s’han compromès a acompanyar a altres centres en futures edicions.

El principal punt feble és no partir d’uns recursos concrets o d’una partida específica per al desenvolupament del projecte.

Resoldre la limitació que suposa no disposar de recursos assignats per al projecte i incloure als pressupostos municipals una partida per donar suport als projectes de transformació dels patis.

La proposta és replicable en altres municipis sempre i quan s’aconsegueixi teixir un grup de treball multidisciplinar i hi hagi la implicació de tots els àmbits.