A la ciutat de Gavà hi ha dos Mercats Municipal, un de més històric, inaugurat als anys 30 del segle XX, conegut com el Mercat del Centre (on es venen tota mena de productes alimentaris excepte fruites i verdures, amb un total de 9 parades, el qual obri de dilluns a dissabte), i el Mercat Municipal de Plaça Catalunya, conegut com MercaGavà (amb 15 parades de fresc alimentari i 8 locals exteriors).

En relació al Mercat de Pagès, fa anys que hi havia la reivindicació per part dels comerciants del mercat en qüestió, dels productors agrícoles i de la població en general de la necessitat d'establir un mercat pagès on poder vendre aquests productes que no s'oferien al mercat del centre i complementar la seva oferta, a més de donar resposta a la realitat agrícola de la comarca que no tenia un espai per vendre directament al consumidor els seus productes.

Igual que altres ajuntaments de la comarca, el 2015, l'Ajuntament de Gavà va impulsar un pla pilot on es va instal·lar un mercat pagès els dimarts al matí al parc de la Torre Lluch, amb la col·laboració del parc agrari del baix Llobregat i del col·lectiu de productors agraris. En aquest mercat s'hi van instal·lar entre 7 i 8 parades on es venien productes agraris cultivats als voltants del municipi a més d'altres productes elaborats per part dels mateixos pagesos o artesans. Des de llavors aquesta activitat s'ha portat a terme de manera habitual i periòdicament.

Tot i el bon funcionament d'aquest marcat, es va començar a reivindicar establir un altre mercat pagès els dissabtes al costat del mercat del centre, per dinamitzar econòmicament la zona. A més es partia de la hipòtesis que si es posava un nou mercat els dissabtes, hi aniria un perfil de gent diferent del dels dimarts, que no podia anar a aquest darrer per qüestions laborals o de conciliació, sent aquests treballadors, famílies amb fills o gent més jove.

D'aquesta manera l'ajuntament va començar a plantejar seriosament la instal·lació d'un altre mercat pagès els dissabtes a la plaça major, just davant del mercat del centre.

Població: Tota la ciutadania.

Territori: Gavà i voltant.

Per una banda, el mercat pagès dona resposta a la promoció del objectius de desenvolupament sostenible de l’agenda 2030. Per altre s’inclou en el PIRE, el pla d’innovació i reactivació econòmica de Gavà

La idea d'implementar un segon mercat de pagès ja era present abans de la pandèmia, ja que era una reivindicació dels comerciants, tant dels que venien al mercat del centre com dels professionals agraris locals, que ja partcicpaven en el Mercat de Pagès dels dimarts, així com l’entitat que els representa (Agropecuaria de Gavà). D'aquesta manera, l'Ajuntament es va començar a plantejar seriosament la possibilitat d'implementar un segon mercat d'aquest tipus.

Durant la pandèmia de la covid hi va haver una pausa en la definició del projecte, però sis mesos després, quan es va redactar el pla per innovació i reactivació econòmica de Gavà, aquest va agafar encara més força.

Es partia de la voluntat de donar una identitat pròpia aquest mercat i una continuïtat en el temps, de manera que es va redactar una ordenança particular per a ell, ampliant les llicències a prop de 15 anys.

Per això es va conformar una comissió redactora, tant del reglament com de la licitació. En aquest procés hi van poder participar els mateixos productors, ja que s'anaren celebrant reunions periòdiques on ells van tenir la possibilitat de revisar els esborranys i fer-ne les seves aportacions.


El juliol del 2021 es va fer una prova pilot de 3 setmanes. Finalment, el Mercat de Pagès dels dissabtes entrà en funcionament, de forma definitiva, a partir del 18 de setembre de 2021, cada dissabte de 9:00 a 14:00 i mantenint el mercat dels dimarts. En un principi es van oferir 8 llocs, 5 de fruites i verdures, dels quals se'n van licitar 5 i 3 de productes alimentaris complementaris, dels quals se'n va ajudicar 1.

Respecte als productors dels dimarts i dels dissabtes, aquests son els mateixos, excepte per dos comerciants, un dels dimarts que no ven els dissabtes i a l’inversa.

Finalment destacar que la implementació del mercat pagès va acompanyat d’un programa propi de dinamització amb activitats organitzades per l’Ajuntament amb l’objectiu d’atraure més gent i fer-lo mes atractiu.

20.000 €

Al 2021 s’hi van dedicar uns 13.000€, mentre que al 2022, s’hi van dedicar uns 7.000€.

Per altra banda, el projecte s’ha finançat, únicament, a partir de recursos municipals.

Entre els recursos humans utilitzats trobem un tècnic de mercat, un tècnic jurista de l’ajuntament, un administratiu i el personal que va formar part de la comissió redactora de l’ordenament i la licitació del mercat i el dedicat a la producció de material de difusió i promoció.

S’han utilitzat materials per a la recollida i selecció de residus.

En paral·lel a la tasca de la comissió redactora, es van mantenir reunions, tant amb el consorci del parc agrari del delta, com el col·lectiu agrari, els quals van poder donar la seva opinió sobre l’esborrany de l’ordenament i de la licitació y fer-hi propostes de canvi, a aportacions que es van tenir molt en compte en el procés de redacció.

Al mercat de pagès dels dissabtes es van oferir 8 llocs de venta, 5 de fruita i verdura i 3 de complementaris, dels quals s’acabaren adjudicant 5 llocs, 4 de fruita i verdura i 1 de complementari.

A partir de la implementació del mercat dels dissabtes, l’afluència de gent al voltant del mercat del Centre ha augmentat fins a les 1549 persones al 2021, i fins a les 2494 al 2022. Pel que fa a l’interior del mercat del centre, aquesta ha sigut de 248 al 2021 i de 368 al 2022.

Al mercat pagès dels dissabtes compta amb un programa propi de dinamització, amb activitats familiars, showcookings i accions de comunicació. En total s’han realitzat aproximadament 7 activitats durant el 2021 i 5 al 2022.

S’ha fet difusió per la Pàgina web

Per xarxes socials com Instagram i Facebook

I a través de la premsa:

El Mercat de Pagès de Gavà, ara també dissabte, elPeriodico
Gavà pone a prueba el ‘Mercat de Pagès’ en sábado, elPeriodico
El Mercat de Pagès s’instal·la definitivament els dissabtes, el Bruguers

Un dels impactes ha sigut l’augment en l’afluència de la gent, tant al mercat del centre com als seu voltant des de la implantació del mercat pagès dels dissabtes. L’afluència de públic els dissabtes a la zona s’ha vist augmentat en un 175%, passant de 909 persones abans de la implantació, a 1088 durant la prova pilot, a 2494 persones al 2022, i a l’interior del mercat en un 50%, passant de 248 a 368 persones.

Per altre banda ha tingut un impacte qualitatiu en el sentit de que han millorat notablement les relacions entre l’ajuntament i els comerciants i productors agrícoles.

Una vegada implementat el mercat es va detectar que hi assistia un perfil de gent diferent al dels dimarts, el que significava que s’havia arribat a un nou públic, sent aquest, especialment, joves, treballadors i famílies amb fills.

Finalment s’ha aconseguit revitalitzar i dinamitzar econòmicament la zona comercial del centre a més d’oferir una oportunitat de negoci als productors locals.

Interna

Ajuntament de Gavà

Amb la implementació d’un segon mercat de pagès s’ha aconseguit dinamitzar la zona, tant pel que fa a l’interior del mercat del centre com a tot l’eix comercial, el que ha tingut un impacte econòmic important. A més s’ha resolt la reivindicació que es portava de feia anys, per part dels comerciants i productors, d’ampliar aquest mercat, donant un espai per comercialitzar els seus productes. Podem dir, doncs, que els objectius principals de la pràctica han estat complerts.

Entre els punts forts trobem que és un projecte desitjat i reclamat per tota la comunitat, és a dir, neix del consens, el que ha facilitat molt la implementació i la capacitat de donar-li continuïtat.

Per altra banda, aquest mercat dona resposta a una realitat agrària molt present dels pobles veïns que ofereix un espai als productors locals per donar sortida als seus productes.

Finalment, cal remarcar que Gavà és l'única ciutat del territori que té un mercat de pagès amb una normativa particular, donant-li una identitat pròpia i un valor i visibilització especial al sector.

Entre els punts febles de la pràctica que s'han identificat trobem que finalment el mercat no ha resultat tan divers com s'esperava pel que fa als llocs de venda de productes complementaris, és a dir, que no són no fuites ni verdures. Se'n van oferir tres i tan sols se'n va acabar licitant un.

Per altra banda es veu com a un punt feble la sostenibilitat del pla de dinamització del mercat, ja que totes les activitats o iniciatives empreses amb aquest objectiu han estat finançades per l'ajuntament.

Una de les propostes de millora es seguir revitalitzant el mercat a través de les activitats complementaries a la venta de productes, però aconseguint que aquestes sorgeixin a partir de la iniciativa dels mateixos venedors organitzats.

Per altre banda es te com un objectiu augmentar les parades complementaries.

Finalment, pel que respecte al finançament esta previst en un futur rebre recursos de administracions superiors mitjançant convocatòries.

Per replicar aquesta experiència l’únic que es necessita es tenir un sector agrícola fort amb petits productors que vulguin donar sortida als seus productes en espais com aquests i un espai públic on situar el mercat.

Sense ser imprescindible, també es positiu per l’èxit de la pràctica que hi hagi predisposició de actors privats a nivell municipal favorables (o com a mínim no contraris) a la implementació del Mercat de Pagès. Estem parlant, per exemple, d’Associacions de Veïns, entitats representatives del sector comercial / botiguers, de la restauració, etc...