Durant l’any 2022 es va realitzar la diagnosi sobre la situació d’envelliment a la comarca de la Ribera d’Ebre amb la finalitat de crear accions per a millorar la qualitat de vida de les persones grans. Aquesta diagnosi va reflectir una situació d’envelliment i sobreenvelliment molt elevada i va fer aflorar situacions de solitud no volguda no detectades anteriorment a la comarca, per tant, es va decidir treballar sobre aquesta línia d’intervenció per tal de minimitzar les conseqüències de les persones que la pateixen.

La proposta es recolza en els estudis que demostren que la solitud no volguda és un fenomen complex que té un impacte directe en la salut i el benestar de les persones que la pateixen. Aquestes persones tenen majors prevalences en malalties, sobretot en depressió, ansietat crònica o cardiopaties. A més a més, presenten factors sociodemogràfics, psicològics i de personalitat, així com d’interacció i participació social, que poden influir en el risc de patir solitud no desitjada. Per aquest motiu, és molt important poder treballar aquesta problemàtica des de la comunitat, així com des de la proximitat del territori.

En aquest context, s’han desenvolupat dues línies importants a l’hora d’abordar les situacions de solitud a la comarca a les que s’afegeix el present protocol: La primera línia va adreçada a la sensibilització a la comunitat, des d’on va sorgir un vídeo de sensibilització protagonitzat per persones grans de la comarca que s’estan reproduint en diferents edificis públics: CAPS, hospitals, ajuntaments, etc. D’altra banda, des del món educatiu s’estan implementant unes fitxes pedagògiques per a treballar aquest fenomen entre els alumnes de primària i secundària dels centres educatius de la comarca. En la línia d’intervenció, s’estan realitzant diferents projectes, entre els quals trobem els tallers de memòria, els àpats en companyia o els grups de suport i ajuda mútua.

Les persones grans (majors de 65 anys) de la comarca de la Ribera d’Ebre que s’identifiquen des de l’àmbit del treball social sanitari i des dels serveis socials de primària que presentin alguna problemàtica de caràcter social que es pugui treballar des dels serveis socials d’atenció primària.

Aquest protocol s’emmarca dins l’Estratègia per una Societat Longeva i una Vida Plena, impulsada pel govern de la Generalitat de Catalunya. Seguint el Model de prevenció, detecció i intervenció davant la solitud no volguda, elaborat per la Generalitat de Catalunya el mes de novembre de 2024, el document pretén definir un model d’abordatge de la solitud no volguda partint d’aquelles bones pràctiques existents arreu del territori català.

L’abordatge de la intervenció es duu a terme a partir de dues fases principals: detecció i intervenció, en el marc d’un treball coordinat entre el treball social sanitari i els serveis socials del territori.

En la fase de detecció, la treballadora social sanitària identifica situacions de vulnerabilitat social en persones grans a partir dels casos derivats pel personal sanitari. Aquesta detecció permet posar de manifest necessitats socials que impacten directament en la qualitat de vida de les persones ateses, especialment en relació amb situacions de solitud no volguda.

Un cop realitzada la valoració social corresponent, i en cas de detectar-se una necessitat específica d’atenció, es procedeix a la derivació del cas a la tècnica d’envelliment del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre mitjançant l’aplicatiu intern de coordinació Salut+Social. Aquest circuit també funciona en sentit invers: des dels serveis socials es poden derivar casos amb problemàtiques de salut cap a la treballadora social sanitària.

Aquest sistema permet consolidar un model de treball en xarxa i interdisciplinari, orientat a oferir una atenció integral i coordinada a les persones grans del territori.

En la fase d’intervenció, la tècnica d’envelliment contacta amb la persona derivada i realitza una visita domiciliària per conèixer el seu context vital i elaborar un diagnòstic social. En aquesta visita s’aplica l’escala de solitud de Jong Gierveld, una eina validada que permet mesurar el grau de solitud percebuda.

Aquesta escala consta d'11 ítems distribuïts en dues dimensions:

- Soledat social, relacionada amb el sentiment de pertinença i suport social.
- Soledat emocional, vinculada a sentiments de buit i manca de relacions significatives

La puntuació final oscil·la entre 0 (absència de solitud) i 11 (solitud extrema), i permet classificar la situació en diferents nivells: sense solitud, solitud moderada, severa o molt severa.

En funció del resultat obtingut, es defineixen diferents estratègies d’intervenció i seguiment:

- En casos sense solitud, es promou la socialització preventiva i es donen a conèixer els recursos disponibles.
- En situacions de solitud moderada, es fomenta la participació en activitats comunitàries i es realitza un seguiment telefònic periòdic.
- En casos de solitud severa o molt severa, s’elabora un pla de treball personalitzat, amb seguiment continuat i revisió periòdica de l’evolució.

Entre els recursos que es poden activar destaquen: el servei de teleassistència, l’atenció domiciliària, ajudes tècniques, la valoració de la dependència, programes d’acompanyament com Enreda’t, tallers de memòria i grups d’ajuda mútua.

De manera complementària a l’aplicació de l’escala, la intervenció incorpora una avaluació integral de la situació de la persona, basada en quatre àmbits clau, seguint la Guia per a la prevenció, detecció i acompanyament de la solitud de l’Ajuntament de Barcelona:

- Àmbit personal: història de vida, estat de salut, rutina i percepció subjectiva de la solitud.
- Xarxa de convivència: relacions familiars, situació socioeconòmica i condicions de l’habitatge.
- Relacions de proximitat: amistats, activitats socials i ús d’espais de relació.
- Dimensió comunitària: participació social, relació amb l’entorn i ús de l’espai pública.

Aquest enfocament integral permet adaptar la intervenció a les necessitats específiques de cada persona i afavorir la seva inclusió social i benestar.

El finançament prové parcialment de la fitxa 46 “Envelliment Quilòmetre Zero” part del Contracte Progama 2022-2025. Tot i això, els recursos provenen de les dedicacions establertes pel personal de serveis socials del consell comarcal i el personal sanitari de la comarca. No existeix una subvenció específica pel projecte.

Per part del Consell Comarcal, el projecte s’ha dut a terme per la coordinadora de l’àrea de serveis socials i la tècnica d’envelliment, mentre que s’ha requerit la col·laboració del personal sanitari de les ABS i la figura de la treballadora social sanitària.

Els centres d’atenció sanitària bàsica de la comarca, on es du a terme principalment la identificació dels casos.

Tot i que el disseny del protocol s’ha dut a terme des de l'àrea de salut i serveis socials, el consell consultiu de la gent gran de la comarca de la Ribera d’Ebre té un rol substancial en termes de transmissió de demandes i necessitats del col·lectiu en qüestió cap a les administracions locals i la gènesi de projectes com el present protocol d’actuació.

Com a resultat de la diagnosi prèvia, en què es detecta una situació d’envelliment i sobreenvelliment substancial a la comarca, s’ha formalitzat un canvi en els procediments en l'àmbit local a l’hora de detectar i donar resposta a l’aïllament social i la solitud no volguda en la gent gran. La formalització de la detecció de potencials situacions de solitud no desitjada en forma d’un protocol d’actuació amb l’objectiu de derivar els casos identificats als serveis pertinents que ofereix el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre suposa un avenç en la sistematització de les polítiques adreçades a la gent gran.

Per la difusió dels serveis adreçats a la gent gran, s’ha dissenyat un tríptic que s’ha fet arribar a centres d’atenció primària i que s’ofereix en diferents equipaments públics. A més, l’aplicació del protocol ha rebut gran atenció per part dels mitjans de comunicació locals en forma de notícies i entrevistes sobre l’origen i funcionament del projecte, mitjans com Aguaita, A prop d’Ebre, Imagina ràdio o Canalte s’han fet ressò, a més s’ha dut a terme una entrevista per ràdio Mora d’Ebre de la cadena SER i una entrevista a Ascó TV.

L’experiència ha aconseguit apropar els serveis en matèria de gent gran que ofereix el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre a les persones destinatàries a través de la derivació des dels centres d’atenció sanitària i el treball social sanitari. En aquest sentit, s’ha observat un augment dels usuaris d’activitats orientades a la gent gran, com tallers d’aprenentatge d’eines tecnològiques o la creació de vincles relacionals amb voluntaris que reforcin el sentiment de pertinença comunitari de la gent gran.

Interna

Àrea de Ciutadania i Serveis Socials del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre

L’avaluació, de moment, ha estat de caràcter intern i informal tot i que s’han plantejat uns indicadors per mesurar el funcionament i impacte de la pràctica.

La present pràctica formalitza les actuacions d’identificació i tractament de la solitud no volguda en la gent gran de la comarca de la Ribera d’Ebre, aconseguint sistematitzar procediments i quantificar el nivell de solitud en casos rellevants. La seva principal fortalesa és la simplicitat del model d’actuació i la falta de necessitat de molts recursos per engegar la pràctica en altres municipis.

El protocol d’actuació ofereix uns mecanismes de detecció i mesura de la solitud que no sempre arriben a la població més gran per la desconfiança que poden generar situacions com les visites a domicili o l’oferiment d’un servei de salut desconegut o no habitual. Aquesta pràctica requereix una xarxa relacional entre ciutadania, administració i serveis de salut, així com tercer sector, per poder tenir els efectes esperats.

A més, alguns dels recursos oferts són molt dinàmics, ja que no sempre es troben disponibles de manera continuada. Aquesta situació pot estar condicionada per limitacions de capacitat o de finançament, com és el cas dels cursos de formació TIC o dels tallers de memòria.

Així mateix, la implementació de mecanismes de copagament en determinades activitats, com ara el Casal Online, pot esdevenir una barrera d’accés per aquelles persones amb recursos econòmics baixos, fet pel qual redueix la participació d’aquest col·lectiu i pot contribuir a generar situacions de desigualtat.

La principal actuació de millora de la pràctica consisteix en la valoració global de l’impacte dels mecanismes d'identificació i avaluació de la solitud no volguda en la gent gran, tot i que es preveuen indicadors per avaluar la pràctica, encara no s’han pogut implementar.

El protocol és altament transferible a altres municipis per l’escassa necessitat de recursos que requereix per engegar la pràctica i per tractar-se d’una problemàtica cada cop més freqüent arreu de Catalunya.

Però, cal la coordinació entre serveis socials i el sistema de salut, així com identificar tots els recursos del territori adreçats a la gent gran.