El projecte està vinculat amb el programa Infants Ciutadans de Reus, que és una iniciativa municipal que promou que els alumnes de 5è i 6è de primària participin activament en la millora de la ciutat, expressant opinions, debatent i fent propostes sobre temes que els afecten.

Cada any es treballen temàtiques diferents, i durant el curs 2022 - 2023 es va reflexionar sobre com visibilitzar les referents femenines. A partir d’aquest tema, l’alumnat va participar en diferents dinàmiques grupals a l’aula i, posteriorment, com a representants dels seus centres al Consell d’Infants i a l’Audiència Pública. Els nens i nenes van presentar, a aquests dos òrgans, la seva demanda de fer un joc d’escapada urbà en el qual les protagonistes fossin dones de la ciutat.

Infants i famílies, adults i joves, públic general de la ciutat de Reus

Està vinculat amb el Pla Educatiu d’Entorn i el Consell d’Infants. Des del Pla Educatiu d’Entorn, cada any fan un catàleg en què expliquen totes les activitats i projectes que es desenvoluparan, d’entre els quals, la Gimcana de les Abelles Perdudes.

També té vinculació amb el passaport cultural, que es fa de manera mensual i recull totes les activitats culturals programades del mes, i en el qual la gimcana és inclosa.

Una vegada sorgeix la proposta de visibilitzar les referents femenines de la ciutat per part dels infants, es fan unes sessions prèvies per conèixer per què estan invisibilitzades, exemples d’invisibilització, etc. Després d'aquestes sessions de treball, es presenta la proposta en una Audiència Pública al Ple amb els representants polítics per tal que s’aprovi. 

Un cop aprovada, s’estableix que el Servei d’Educació lideri projecte, juntament en col·laboració amb els altres serveis necessaris per al desplegament d’un joc d’escapada urbà: via pública, promoció de ciutat, comunicació, urbanisme i igualtat. A partir d’aquí, es planteja com desenvolupar el projecte i es contacta amb professionals vinculats a l’àmbit del joc que puguin desenvolupar la proposta. Es fa un contracte menor a una cooperativa de proximitat, qui configura la proposta i crea el joc. 

La creació del joc, a càrrec de GamLab consisteix a definir els objectius i la temàtica, investigar i seleccionar els espais, crear la història i el fil conductor, dissenyar les proves, enigmes i quaderns. També la producció dels materials, com els plafons, la caixa secreta i el premi final. Per a la selecció d’espais de la ciutat i personatges femenins, es compta amb l'assessorament de la historiadora i arxivista Carme Puyol Torres. 

Un cop creat el joc, es fa una prova per testejar i revisar el producte final, comprovant que tot funciona bé. Una vegada està enllestit el joc, es fa una presentació oficial del projecte en una roda de premsa amb tots els actors que hi han participat. 

A partir del moment en què el projecte ja ha estat presentat, es posa en marxa i queda disponible al públic per ser realitzat quan es vulgui. Des de l’Oficina de Turisme i en coordinació amb el Servei d’Educació, es gestiona el material, proporcionant els quaderns dinamitzadors i el premi final als participants. Només cal tenir en compte l’horari d’atenció de l’Oficina de Turisme. 

11.985,25

Cost inicial: Pla Educatiu d’Entorn (conveni Generalitat - Ajuntament) amb Fons Next Generation.
- GamLab. Disseny del projecte, quadern, enigmes, plafons: 6.860,7€
- Impressió de 1.000 quaderns (12 pàgines a color): 623,15€
- Impressió dels vinils pels plafons, plafons i barres per anclar-los a terra: 2.2881,81€
- Polseres per famílies i participants individuals (1.000 u): 394,76€
- 75 jocs socioeducatius per als centres escolars participants: 25 unitats petits oficis (362,4€), 25 unitats Princesa Rebel (462,78€) i 25 unitats “Nosaltres Podem” (398,7€).

Costos de seguiment: premis, material i manteniment per part de l’Ajuntament de Reus

Tècniques d’educació i educadora social del Servei d’Educació de la plantilla de l’Ajuntament de Reus.

El Servei de Brigades de l’Ajuntament ha instal·lat els plafons a la via pública. Al Gaudí Centre es poden recollir els quaderns i és el punt de sortida i finalització del recorregut. Hi ha dos punts de la gimcana que, per resoldre els enigmes, cal entrar dins dels edificis: una església i una entitat cultural.

La participació és oberta a tothom: centres educatius, famílies, ciutadans, caus i esplais... Es fa difusió de l'experiència tant a través del Passaport Cultural (mensual), com del catàleg (anual) del Pla Educatiu d'Entorn.

Els principals productes de l’experiència són:
- La creació d’una gimcana per a tots els públics que vincula llocs emblemàtics de la ciutat i dones referents de la ciutat
- La participació de 6 centres escolars de la ciutat amb alumnes de 5è de primària fins a 2n d’ESO
- La instal·lació permanent a la via pública de plafons que donen visibilitat a dones referents de la ciutat de reus
- La creació de dues caixes secretes (una de recanvi)
- La creació de la guia dinamitzadora amb els enigmes per a realitzar la gimcana
- Les biografies ampliades de totes les dones reusenques protagonistes de la gimcana

Ajuntament de Reus: https://www.reus.cat/serveis/gimcana-sobre-les-dones-referents-de-reus

Ajuntament de Reus: https://www.reus.cat/noticia/reus-impulsa-un-projecte-educatiu-visibilitzar-el-llegat-de-les-dones-la-ciutat

Canal Reus: https://canalreus.cat/noticies/societat/ambit-social/reus-estrena-una-gimcana-educativa-per-visibilitzar-dones-referents-de-la-ciutat/

Butlletí del passaport cultural per activitats fora horari lectiu: https://www.reus.cat/serveis/passaport-cultural

Catàleg d’activitats del PEE que es difon cada curs als centres educatius: https://www.reus.cat/serveis/pla-educatiu-dentorn

Promoció des d’activitats de centres cívics i activitats d’entitats que inclou la seva dinamització: https://www.entitatsreus.cat/agenda/les-abelles-perdudes-gimcana-sobre-les-dones-referents-de-reus

La pràctica ha contribuït a augmentar la visibilització de dones referents de Reus i a generar una memòria col·lectiva més inclusiva i igualitària. També ha tingut un impacte educatiu i social, fomentant la reflexió sobre els estereotips de gènere i promovent el treball cooperatiu, la recerca i l’observació entre els participants. El format lúdic facilita la implicació activa de famílies, infants, joves i públic general, afavorint l’aprenentatge experiencial i la cohesió social.

En l'àmbit de ciutat, el projecte ha generat una nova manera de relacionar patrimoni, educació i espai públic, convertint carrers i places en escenaris d’aprenentatge viu i participatiu. Així mateix, ha reforçat la participació ciutadana infantil en la definició de propostes municipals i ha creat una activitat cultural oberta tant a la població local com als visitants.

La Gimcana “Les Abelles Perdudes” ha permès transformar l’espai públic de la ciutat de Reus en un entorn educatiu, cultural i participatiu, contribuint a fer visibles dones referents de la ciutat que tradicionalment havien quedat invisibilitzades. La pràctica ha assolit els objectius inicials de recuperació de memòria femenina i sensibilització ciutadana mitjançant una proposta lúdica i accessible per a diferents públics.

Una de les principals transformacions produïdes és la incorporació d’una mirada de gènere en la descoberta del patrimoni urbà i cultural de Reus, vinculant espais emblemàtics amb les històries de dones destacades. També s’ha consolidat una metodologia educativa basada en l’aprenentatge experiencial i immersiu, en què el joc i la participació activa afavoreixen una memòria més significativa i crítica.

A més, el projecte ha reforçat la participació infantil en la construcció de polítiques públiques, ja que la iniciativa neix directament d’una proposta formulada pels infants dins del programa “Infants Ciutadans” i del Consell d’Infants de Reus.

Aprenentatge immersiu a l’espai públic. Convertir la ciutat en un escenari de joc transforma carrers i places en un espai educatiu viu, fent que el coneixement s’adquireixi de manera experiencial.

Visibilització activa de referents femenines. No només s’explica qui són, sinó que els enigmes obliguen a interactuar amb les seves històries, generant una memòria més profunda i trencant biaixos de manera lúdica. A més a més, la instal·lació permanent a la via pública dels plafons fa que, encara que no es realitzi la Gimcana, la població en general pugui llegir i informar-se sobre les dones referents.

Participació col·lectiva i col·laborativa. El joc fomenta la cooperació entre participants, creant dinàmiques de cohesió social i treball en equip que reforcen valors comunitaris.

Ús creatiu de tecnologia i narrativa. Codis QR, pistes digitals, realitat augmentada o microrelats poden donar una capa innovadora que connecta patrimoni, cultura i tecnologia d’una manera atractiva.

L’activitat queda limitada als horaris del servei de l’oficina de turisme, per la qual cosa, si l’oficina està tancada, no es pot accedir al quadern ni completar l’activitat. A més, el fet de tenir un únic punt de recollida pot causar una saturació a l’hora de recollir i retornar el material.

Per altra banda, els plafons compten amb codis QR, que són imprescindibles pels dos punts en què cal accedir dins dels edificis. Per la qual cosa, hi ha certa dependència del mòbil per poder consultar part del contingut si els espais estan tancats (tot i que l’església rarament està tancada i el Centre de Lectura només tanca els diumenges a la tarda).

Així mateix, les caixes secretes són artesanals i bastant fràgils. Les caixes secretes funcionen amb un sistema d'imants per encaixar les cel·les del rusc. La seva delicadesa en limita un ús intensiu i requereix que s’hi hagi de fer més manteniment.

Per solucionar la dependència envers els horaris d’atenció de l’Oficina de Turisme, es podrien instal·lar dispensadors dels quaderns, o ampliar els punts de recollida, la qual cosa també ajudaria a la no congestió de l’Oficina de Turisme.

El recorregut també requereix grups petits per tal de garantir la seguretat i evitar col·lapses a l’espai públic. Per millorar-ho, podrien organitzar-se torns d’inici esglaonats per evitar que diversos grups coincideixin als mateixos plafons, o establir recorreguts alternatius per distribuir els grups i reduir riscos en zones properes al trànsit o en punts estrets.

Pel que fa a les caixes, podria crear-se una versió amb un mecanisme més fàcil perquè sigui més robusta i fàcil de mantenir. Paral·lelament, també podrien incorporar-se instruccions de manipulació segura.

La pràctica presenta un elevat potencial de replicabilitat en altres municipis, barris o contextos educatius i culturals, ja que disposa d’una estructura flexible i adaptable basada en tres elements principals: narrativa, espais urbans i enigmes. Aquesta estructura modular permet adaptar fàcilment la proposta a diferents temàtiques socials, històriques o patrimonials.

El model és transferible perquè combina joc, aprenentatge i ciutat, generant experiències participatives que poden integrar-se en programes educatius, culturals o de dinamització comunitària. També es podria reproduir en altres barris o municipis incorporant referents locals i patrimoni propi de cada territori.

Pel que fa a les dificultats, la pràctica requereix una coordinació transversal entre diversos serveis municipals, així com recursos tècnics i creatius per al disseny dels continguts, la producció dels materials i la gestió logística del recorregut. També és important garantir la seguretat dels participants a l’espai públic i evitar la saturació dels punts del recorregut, especialment quan hi participen grups escolars nombrosos. Altres condicionants són la dependència d’un punt físic de recollida de materials i la necessitat de manteniment de les caixes i plafons.