La iniciativa neix del treball conjunt entre les regidories vinculades a l’àmbit de la gent gran i l’acció social, i de la confluència de dues necessitats socials. D'una banda, l'augment de joves migrats sols, especialment d'entre 18 i 25 anys, que es troben en situació d'exclusió residencial, amb manca de xarxa familiar i social, dificultats administratives i limitacions d'accés al mercat laboral i formatiu. De l'altra, la solitud no desitjada i el risc d'aïllament de persones grans, especialment en contextos com els centres de dia.

Davant doble escenari de vulnerabilitat, el projecte proposa una resposta en forma d'estratègia comunitària basada en la intergeneracionalitat, el lleure i la creació de vincles com a eines d’inclusió social.

La proposta parteix de la idea que el vincle és un factor protector clau per ambdós col·lectius. Per als joves, representa una oportunitat de generar referents positius, millorar competències lingüístiques i socials, i construir sentiment de pertinença. Per a les persones grans, ofereix un espai de reconeixement, utilitat social i estimulació cognitiva i emocional.

Joves migrats sols en situació d'exclusió social i sensellarisme atesos per l'Àrea d'Inclusió Social, i persones grans usuàries del centre de dia municipal del municipi de Lleida.

La iniciativa s’emmarca en un projecte més ampli d’intervenció amb joves sense llar que combina atenció individualitzada i activitats grupal en àmbits com la cultura, l’art, l’esport, les relacions socials, la formació i l’arrelament al territori. També dona continuïtat i adapta el programa sènior de jocs de taula adreçat a la gent gran per reforçar les seves capacitats cognitives i el seu benestar emocional.

El projecte es desenvolupa a través de trobades mensuals el segon dimecres de cada mes, de 16 a 18 h. S’ha interromput puntualment quan el centre de dia ha restringit l’accés per brots de grip o Covid, i s’ha reprès quan el context sanitari ho ha permès.
El procés d’implementació es desenvolupa en les següents fases:

1. Selecció de participants
En el cas dels joves, la proposta es planteja durant el seguiment socioeducatiu valorant que el jove tingui ganes de millorar la seva situació i d’implicar-se en un espai grupal. El taller manté un caràcter obert i flexible, de manera que pot acollir participants amb continuïtat i també joves que apareixen de manera més puntual. En paral·lel, al centre de dia es convida a totes les persones grans a participar dintre del seu programa d’activitats, sense establir una selecció rígida i respectant sempre la seva predisposició i el seu estat anímic aquell dia.

2. Preparació de les sessions
Les professionals preparen les sessions, seleccionen els materials, preparen les possibles adaptacions i observen les possibles afinitats, però la vinculació es construeix de manera natural. Els joves poden escollir amb quina persona gran comparteixen l'activitat, mentre l'equip afavoreix una rotació progressiva que els permet relacionar-se amb persones, ritmes i necessitats diferents.

3. Desenvolupament de les sessions
Les sessions es desenvolupen principalment a través de jocs de taula, que actuen com a eina mediadora per facilitar la comunicació, l’escolta activa, la participació i la construcció de vincles. Les activitats es plantegen des d’una metodologia lúdica i flexible que permet que les relacions es construeixin de manera progressiva i natural.
Durant tot el procés, l’educadora social i la monitora de Qualia acompanyen les sessions, observen les dinàmiques relacionals i faciliten la participació dels dos grups. També es tenen en compte possibles barreres idiomàtiques, culturals o emocionals, així com les necessitats específiques de les persones grans per adaptar els jocs a les capacitats de cada persona.

4. Seguiment i avaluació del projecte
Durant i després de cada trobada, a partir de l’observació directa de les professionals de l’Àrea d’Inclusió i de la monitora que dona suport, es realitza el seguiment del projecte. Es tenen en compte la participació, la relació i el vincle, la comunicació i interacció i el benestar i clima grupal.
El retorn dels participants es recull actualment de manera majoritàriament informal, mitjançant converses durant les sessions, espais d’assemblea quan es duen a terme i el seguiment individual dels joves. El projecte general amb joves sí que disposa d’enquestes qualitatives periòdiques, però aquestes no constitueixen un instrument específic d’aquesta acció intergeneracional.

No quantificat

El projecte no implica una despesa econòmica addicional, ja que aprofita recursos humans, materials i espais ja disponibles dins dels serveis municipals i de les entitats col·laboradores. El cost principal correspon al temps de dedicació de les professionals implicades. Els jocs de taula són cedits per la ludoteca municipal, que també orienta sobre quins materials poden funcionar millor. La monitora de suport no està contractada exclusivament per a aquesta acció, sinó que dona suport al conjunt del projecte de joves.

El projecte compta amb una educadora social de l'Àrea d'Inclusió, que actua com a referent del grup i fa la detecció, valoració, assignació de parelles, acompanyament, seguiment i avaluació.
També hi participa una monitora de Qualia, que dona suport a la preparació i dinamització de les sessions.
A més, el personal del centre de dia Santa Clara hi col·labora facilitant l'accés a les persones grans, aportant coneixement sobre les seves necessitats i coordinant-se amb les professionals del projecte, pero la seva implicació pot variar segons els torns i les professionals presents.

Es fa ús els espais del centre de dia de Santa Clara, adequats per al desenvolupament d’activitats grupals en un entorn segur i accessible.
Es fa ús de materials lúdics, principalment jocs de taula, que actuen com a eina mediadora per facilitar la comunicació i la interacció.
També s’incorporen recursos de suport a la comunicació (com traductors mòbils) en cas de barreres idiomàtiques.

El principal resultat de la pràctica ha estat la creació d’un espai estable de trobada intergeneracional entre joves migrats sols i persones grans del centre de dia Santa Clara amb vocació d’esdevenir un espai estable en el conjunt de prestacions de l’Ajuntament.

També s’ha consolidat una metodologia senzilla i reproduïble basada en jocs de taula, acompanyament professional, adaptació a les capacitats de cada persona i aprofitament de recursos comunitaris existents.

A més, s’han consolidat les relacions de coordinació entre l'àrea de persones grans i la d’acció social, en quant a que s’ha treballat de manera conjunta en una sola actuació dues problemàtiques diferenciades.

El projecte s'ha difós mitjançant una notícia municipal i presència a la premsa local.
També s'ha presentat en una jornada interna de la regidoria adreçada a professionals de serveis socials i personal tècnic municipal.
Al centre de dia, s'ha integrat com una activitat més de la programació diària i se n'ha fet la difusió convencional.

Tot i aixó, l'equip considera pendent ampliar la difusió entre les famílies dels usuàris i el conjunt de la ciutadania, amb l'objectiu de reforçar la sensibilització i combatre els estereotips sobre els joves migrats sense llar.

Com que el projecte encara no disposa d'una avaluació específica i sistematitzada, els efectes observats s'han de llegir en clau qualitativa.

Segons el seguiment professional i els retorns recollits, el projecte ha assolit els objectius plantejats i ha generat efectes positius en els dos col·lectius participants. Les trobades han permès crear un espai estable, segur i acollidor, amb una assistència sostinguda i una alta implicació tant dels joves com de les persones grans.

Pel que fa a la participació, tot i que és difícil determinar el nombre exacte de participants per la natura oberta de la metodologia, es calculen que han participat 10 joves i 10 usuaris de la residència.

Els joves participants expressen que l’experiència els ha ajudat a sentir-se més vinculats a la comunitat, més reconeguts i més útils socialment. També s’observa una millora en la seva seguretat a l’hora de comunicar-se, major predisposició a relacionar-se i un augment de la confiança en espais compartits amb altres persones.
Les persones grans valoren molt positivament les sessions, que viuen com un espai de companyia, conversa i benestar. L’avaluació mostra una millora de l’estat d’ànim, major motivació per participar en les activitats i un reforç del sentiment d’utilitat, ja que poden compartir experiències, coneixements i temps amb els joves.

De manera global, el projecte ha contribuït a reduir barreres culturals i generacionals i ha afavorit actituds més obertes, respectuoses i empàtiques entre els participants.
També ha ajudat a trencar estereotips previs sobre la joventut migrada i la vellesa, generant una mirada més propera i humanitzada entre els dos grups.

A més els equips professionals fan una valoració molt positiva de la iniciativa destacant la seva utilitat i capacitat de generar vincles significatius amb una estructura senzilla i pocs recursos. L’observació professional subratlla especialment la paciència, el respecte, la creativitat i la capacitat d’adaptació dels joves davant les necessitats de les persones grans, incloses situacions de deteriorament cognitiu o discapacitat visual. S’han observat mirades, complicitats, somriures i celebracions compartides que evidencien un vincle de cura i reconeixement mutu.

Tant les persones participants com els professionals manifesten interès a donar continuïtat al projecte i consolidar-lo com una línia estable de treball comunitari i intergeneracional.

Interna

Regidoria d'Acció Social de l'Ajuntament de Lleida

L'experiència ha aconseguit posar en funcionament un espai estable de relació intergeneracional i ha mostrat que una activitat lúdica molt senzilla pot generar interaccions significatives.
Les sessions han afavorit relacions estables entre joves i persones grans, han millorat la predisposició dels joves a interactuar i han reforçat el rol actiu de les persones grans com a transmissores d'experiència.
També s’ha evidenciat que, en contextos de cura i reconeixement, els joves despleguen competències com la paciència, la sensibilitat, la responsabilitat i la capacitat de trobar solucions creatives per facilitar la participació de les persones grans.
Els equips professionals valoren positivament la viabilitat i l'impacte relacional de la iniciativa.

- Una metodologia senzilla i accessible, basada en una activitat quotidiana que facilita la conversa.

- Un cost addicional molt reduït, gràcies a l'aprofitament d'espais, personal i materials existents.

- La connexió de dues realitats de vulnerabilitat des d'una mirada comunitària i no assistencialista.

- La capacitat dels joves per desplegar paciència, respecte i adaptació davant les necessitats de les persones grans.

- El potencial del contacte directe per desmuntar prejudicis i donar visibilitat a les aportacions dels joves.

- La freqüència mensual pot alentir la consolidació dels vincles.

- L'horari de tarda redueix, en alguns períodes, la participació de persones grans respecte a les sessions de matí.

- No existeix encara un mecanisme específic i estructurat de participació i avaluació. A més, la barrera idiomàtica dificulta la recollida formal de valoracions dels joves.

- Algunes necessitats, com la discapacitat visual o el deteriorament cognitiu, exigeixen més adaptació de materials i dinàmiques.

- Reforçar la continuïtat de les trobades i valorar sessions puntuals en horari de matí per afavorir una participació més àmplia de persones grans.

- Incorporar una sessió inicial de coneixement mutu i petits espais de tancament al final de cada activitat.

- Diversificar les activitats, d'acord amb els interessos del grup, amb propostes com música, manualitats, cuina o sortides comunitàries.

- Desenvolupar instruments d'avaluació senzills, orals i visuals, que permetin recollir les percepcions dels participants.

- Fer més visible el projecte entre les famílies i la ciutadania per ampliar l'efecte de sensibilització contra l'estigma.

La pràctica és altament transferible a altres municipis perquè requereix pocs recursos econòmics i es basa en la coordinació entre professionals, espais disponibles i activitats senzilles. A més respon a una necessitat recurrent i característica del context social actual, independentment del territori.
Tot i això, per tal d’aplicar-la cal garantir una bona selecció i acompanyament dels participants, un espai segur i accessible, i una correcta coordinació entre serveis.
La seva transferibilitat es veu reforçada pel fet que ja s’ha pilotat una adaptació amb altres col·lectius, com joves amb síndrome de Down.