Castelldefels és una ciutat amb una elevada població infantil i adolescent i amb una àmplia xarxa educativa i comunitària. Tot i això, tradicionalment la participació d’infants i adolescents en els espais de decisió municipals havia estat limitada, puntual o molt vinculada a activitats consultives sense continuïtat. Aquesta situació generava la necessitat de crear espais estables, reals i adaptats a cada etapa vital perquè infants i joves poguessin expressar opinions, identificar necessitats i participar activament en la construcció de la ciutat.

En aquest context neix el Consell de la Infància (CI) el novembre de 2019, com un òrgan estable de participació per a infants de 5è i 6è de primària, amb la voluntat d’incorporar la mirada dels infants a les polítiques municipals i generar processos educatius basats en la democràcia, la corresponsabilitat i el compromís col·lectiu. Amb els anys, el projecte ha anat evolucionant i incorporant nous elements metodològics per aprofundir la participació i reforçar la connexió amb les escoles, els serveis municipals i la comunitat.

Posteriorment, es detecta una nova necessitat: donar continuïtat a la participació dels infants quan accedeixen a l’ESO. Molts participants del Consell de la Infància manifestaven la voluntat de continuar implicats en espais de participació adaptats a l’etapa adolescent. D’aquesta demanda neix l’any 2025 l’Espai de Participació Adolescent (EPA), impulsat conjuntament amb adolescents que havien format part del CI i que van participar en el disseny del nou espai.

L’EPA es crea també com a resposta a experiències anteriors de participació juvenil que no havien acabat de funcionar, especialment per l’excessiva heterogeneïtat d’edats i formats massa rígids. Per aquest motiu, el projecte aposta per una metodologia flexible, grups reduïts i processos adaptats a la realitat adolescent, prioritzant espais segurs, relacions de confiança i mecanismes de participació més accessibles.

Així, el CI i l'EPA conformen actualment un itinerari continu de participació infantil i adolescent que permet a infants i joves de Castelldefels exercir el seu dret a participar, incidir en la vida comunitària i establir vincles estables amb la ciutat i les seves institucions.

La iniciativa s’adreça a infants i adolescents de Castelldefels, concretament: a infants de 10 a 12 anys (5è i 6è de primària) en el cas del Consell de la Infància, i a adolescents de 12 a 14 anys (1r i 2n d’ESO) en el cas de l’Espai de Participació Adolescent (EPA). 

La participació es vehicula principalment a través dels centres educatius i entitats de lleure del municipi. Actualment, el Consell de la Infància compta amb representació de 13 centres educatius i diverses entitats, mentre que l’EPA incorpora adolescents de 6 dels 7 instituts de secundària de la ciutat, garantint una representativitat territorial molt elevada.

L’abast territorial és municipal. Tant el CI com l’EPA treballen qüestions vinculades a la ciutat de Castelldefels i desenvolupen accions, propostes i espais de participació connectats amb diferents serveis municipals, equipaments, centres educatius i activitats comunitàries del conjunt del municipi.

Tant el Consell de la Infància (CI) com l’Espai de Participació Adolescent (EPA) estan vinculats i coordinats amb diferents programes, serveis i espais municipals de Castelldefels, especialment en els àmbits de participació ciutadana, educació i joventut. La pràctica s’emmarca dins les polítiques municipals de participació ciutadana i es desenvolupa en coordinació amb el Servei de Participació Ciutadana, el Servei de Joventut, els centres educatius del municipi, i altres departaments municipals segons les temàtiques treballades.

A més, el CI manté una vinculació directa amb el Pla Educatiu d’Entorn, participant anualment en la seva festa de cloenda i en espais de treball compartits amb la comunitat educativa. També es coordina amb serveis municipals com Salut, Mediació o Alcaldia en funció dels projectes desenvolupats pels infants.

L’EPA, per la seva banda, està estretament relacionat amb l’Espai Jove La Masia i amb les polítiques municipals de joventut, així com amb els instituts de secundària i la Comissió de Secundària del municipi.

Finalment, els dos projectes estan directament connectats entre si, configurant un itinerari continu de participació infantil i adolescent que dona continuïtat a la implicació comunitària dels participants des de la primària fins a l’inici de l’ESO.

1. Creació i consolidació del Consell de la Infància (des del 2019)
El Consell de la Infància (CI) neix l’any 2019 com a òrgan estable de participació infantil de Castelldefels amb l’objectiu d’incorporar la veu dels infants en la vida municipal i generar espais educatius de democràcia i participació. Des de l’inici, el projecte es desplega a través de la col·laboració amb centres educatius i entitats de lleure del municipi.

Durant aquesta primera etapa es consolida: el sistema de representació per escoles i entitats, el procés anual de renovació i elecció de consellers/es, les sessions ordinàries mensuals, i el treball per projectes escollits pels mateixos infants. També es posa en marxa l’acte anual de constitució del Consell, liderat pels mateixos infants, com a espai simbòlic de benvinguda, cloenda i visibilització pública del projecte.

2. Incorporació d’elements d’innovació i obertura comunitària
Amb el pas dels anys, el CI evoluciona incorporant noves metodologies i mecanismes per ampliar la participació i reforçar el vincle amb la ciutat i la comunitat educativa. Entre les principals actuacions desenvolupades destaquen: la creació de les videoactes i canals de retorn a les escoles, la participació en actes municipals i espais comunitaris, les trobades amb Alcaldia i diferents serveis municipals, les col·laboracions amb departaments com Salut o Mediació, i la participació activa en el Pla Educatiu d’Entorn.

En aquesta etapa també es creen els Equips Cooperatius, formats per infants candidats no elegits com a representants, amb l’objectiu d’ampliar la participació dins les escoles i implicar més alumnes en el projecte. Paral·lelament, es desenvolupen els “Reptes Cooperatius”, activitats i processos participatius que es treballen als centres educatius i que connecten el Consell amb les aules.

3. Detecció de noves necessitats i creació de l’EPA (2025)
A partir de l’experiència acumulada del CI es detecta la necessitat de donar continuïtat a la participació dels infants quan passen a l’ESO. Aquesta demanda sorgeix dels mateixos consellers i conselleres que finalitzaven el seu mandat i expressaven la voluntat de continuar participant. Per aquest motiu, durant el curs 2024-2025 es crea un grup motor amb adolescents provinents del CI per dissenyar conjuntament el nou Espai de Participació Adolescent (EPA). El procés es treballa coordinadament amb Joventut, centres de secundària i altres agents municipals.

4. Implementació i desplegament de l’EPA

L’EPA inicia el seu primer procés de renovació el març de 2025 amb adolescents de 1r d’ESO dels instituts de la ciutat. El projecte incorpora metodologies específiques adaptades a la realitat adolescent, com: sessions de capacitació sobre participació i adultisme, processos de selecció més flexibles, espais de cohesió entre centres, i trobades intercentres abans de la constitució del grup estable.

Un cop consolidat el grup, l’EPA desenvolupa trobades mensuals i treballa projectes escollits pels mateixos adolescents, amb l’acompanyament dels serveis municipals de Participació i Joventut i d’un equip especialitzat de dinamització. Actualment, CI i EPA funcionen de manera coordinada i complementària, configurant un itinerari continu de participació infantil i adolescent al municipi.

19.065€

El projecte és finançat des de l’Ajuntament de Castelldefels, en concret des del Departament de Participació. Alguns anys s’ha demanat suport econòmic a la Diputació de Barcelona a través del Catàleg. La contractació de la dinamització es fa a través d’una licitació del servei de dinamització.

-Total euros de tot el projecte: 69.290€
-Total euros darrer any: 19.065€ anuals

La iniciativa combina recursos tècnics municipals, equips especialitzats de dinamització i la implicació de la comunitat educativa i altres agents municipals. Principalment hi intervenen:
- 1 tècnica del Servei de Participació Ciutadana, encarregada de la coordinació general dels projectes.
- Professionals del Servei de Joventut vinculats especialment a l’EPA.
- Participació puntual de personal tècnic d’altres departaments municipals (Salut, Mediació, Educació, etc.) segons les temàtiques treballades pels grups.

També es compta amb la col·laboració de: docents i referents dels centres educatius, equips directius, entitats de lleure, les AFA i altres agents comunitaris vinculats a accions concretes. 

Al Consell de la Infància intervenen habitualment: 1 tècnica municipal i 2 dinamitzadores especialitzades que acompanyen les sessions ordinàries i activitats extraordinàries. En aquest cas, cada centre educatiu disposa d’una persona referent encarregada d’acompanyar els Equips Cooperatius i facilitar la coordinació entre escola i Consell.

A l’EPA hi participen: 2 dinamitzadores d’una empresa especialitzada, 1 professional del Servei de Joventut, i 1 professional del Servei de Participació Ciutadana.

Per al desenvolupament del Consell de la Infància (CI) i de l’Espai de Participació Adolescent (EPA) s’han utilitzat diversos recursos municipals, educatius i comunitaris que han permès garantir el funcionament estable dels projectes i la participació activa dels infants i adolescents.

Pel que fa a les Instal·lacions i espais: 
- Sales municipals per a les sessions ordinàries i extraordinàries.
- Centres educatius de primària i secundària del municipi.
- Sala de plens de l’Ajuntament per a trobades institucionals.
- Espai Jove La Masia, especialment vinculat a l’EPA.
- Teatre municipal per a l’acte anual de constitució del Consell de la Infància.
- Espais comunitaris i equipaments municipals utilitzats en activitats i actes públics.

Amb relació a les eines i materials:
- Materials pedagògics i de dinamització participativa.
- Recursos audiovisuals per a l’elaboració de vídeo-actes i materials de retorn.
- Espais web municipals per compartir informació, seguiment de sessions i difusió de continguts.
- Materials per a dinàmiques participatives, debats, tallers i activitats cooperatives.
- Recursos comunicatius i gràfics elaborats conjuntament amb infants i adolescents.

Quant als recursos organitzatius i comunitaris:
- Xarxa de centres educatius i entitats de lleure participants.
- Coordinació amb serveis municipals (Participació, Joventut, Salut, Educació, Mediació, etc.).
- Suport de docents, equips directius i referents educatius dels centres.
- Participació de les AFA i altres agents comunitaris en activitats i espais de treball compartit.

El Consell de la Infància (CI) i l’Espai de Participació Adolescent (EPA) utilitzen mecanismes de participació diversos, adaptats a les diferents etapes evolutives dels infants i adolescents, amb l’objectiu de garantir una participació real, inclusiva i continuada.

Per una banda, hi ha establerts els processos d’elecció i representació, basats en una elecció democràtica de representants al Consell de la Infància mitjançant candidatures i votacions secretes als centres educatius. En canvi, s’utilitzen sistemes de participació més flexibles a l’EPA, basats en voluntariat, conversa i presentació en parelles per facilitar la implicació adolescent. L’objectiu, però, sempre és aconseguir una representació territorial a través dels centres educatius i entitats de lleure.

Per altra banda, es fan sessions participatives i espais de debat, que poden ser o sessions ordinàries mensuals de treball col·lectiu com sessions extraordinàries vinculades a projectes o accions concretes. A més a més, també es desenvolupen dinàmiques participatives, debats, treball cooperatiu i espais de presa de decisions compartides. L’objectiu d’aquest mecanisme és generar trobades intercentres i espais de cohesió entre participants.

Així mateix, des dels dos òrgans es fomenta la participació comunitària mitjançant la definició col·lectiva de les temàtiques i projectes a treballar, elaborant propostes i accions amb incidència real a la ciutat, participant en actes públics, activitats municipals i espais institucionals i també a través de trobades amb Alcaldia, regidories i serveis municipals.

Igualment, s’han ampliat els mecanismes de participació per mitjà de la creació dels Equips Cooperatius del CI per ampliar la participació més enllà dels representants escollits. També s’han desenvolupat “Reptes Cooperatius” als centres educatius per implicar grups classe i comunitat educativa. De manera similar, es fomenta la implicació de docents, les AFA i altres agents comunitaris en alguns processos participatius.

El principal assoliment ha estat la creació de dos espais municipals permanents de participació: el Consell de la Infància, adreçat a infants de primària, i l’EPA, orientat a adolescents de secundària. Ambdós espais configuren un itinerari continu de participació que dona continuïtat als processos participatius entre la infància i l’adolescència.

L’experiència també ha comportat la creació de noves estructures de participació dins dels centres educatius, com els Equips Cooperatius del Consell de la Infància, que amplien la participació més enllà dels representants escollits i permeten implicar un nombre més gran d’infants en el projecte. Aquests equips han anat acompanyats dels anomenats “Reptes Cooperatius”, una eina estable de treball participatiu desenvolupada als centres educatius i vinculada als temes treballats pel Consell.

Un altre producte rellevant ha estat el desenvolupament de metodologies pròpies de participació adaptades a cada etapa vital, incorporant processos flexibles, espais de cohesió, treball comunitari i mecanismes de participació més accessibles per a infants i adolescents. Especialment en el cas de l’EPA, s’ha consolidat un model específic de participació adolescent adaptat a la realitat dels centres de secundària i als tempos de l’etapa educativa.

La pràctica també ha generat nous canals i eines de comunicació i retorn, com els vídeos-actes del Consell de la Infància i els espais web municipals de seguiment i difusió de les activitats, facilitant la transparència i el vincle amb la comunitat educativa i la ciutadania.

Finalment, el projecte ha consolidat mecanismes estables de coordinació entre Ajuntament, centres educatius, serveis municipals i comunitat educativa, així com espais institucionals i comunitaris de participació vinculats al Pla Educatiu d’Entorn, Joventut i altres serveis municipals.

Un dels principals mecanismes de difusió ha estat la creació de vídeo-actes del Consell de la Infància, on els mateixos infants expliquen el contingut i els acords de les sessions. Aquest material audiovisual es comparteix amb els centres educatius perquè pugui treballar-se a les escoles i es complementa amb notícies i continguts publicats en un espai web municipal específic del projecte.

La difusió també s’ha realitzat a través de: participació en festes i activitats comunitàries, actes públics i institucionals, intervencions a la ràdio municipal, lectura de manifestos al Ple Municipal, i presentacions públiques dels projectes desenvolupats pels infants i adolescents. També l’acte anual de constitució del Consell de la Infància, celebrat al teatre municipal i liderat pels mateixos infants, és rellevant perquè esdevé un espai de visibilització pública i reconeixement comunitari del projecte.

En el cas de l’EPA, la difusió s’ha desenvolupat principalment a través dels instituts de secundària, les sessions informatives als grups classe, les trobades intercentres i la coordinació amb Joventut i els serveis municipals vinculats al projecte.

A més, tant el CI com l’EPA mantenen una difusió continuada a través de les xarxes de coordinació amb centres educatius, professorat, equips directius, les AFA i altres agents comunitaris implicats en els projectes.

Un dels principals impactes ha estat la consolidació d’una cultura de participació infantil i adolescent al municipi, generant espais estables on infants i joves poden expressar opinions, debatre i incidir realment en qüestions de ciutat. Aquesta continuïtat participativa s’ha reforçat especialment amb la creació de l’EPA, que dona resposta a la necessitat detectada pels mateixos infants de continuar participant en passar a l’ESO.

L’experiència també ha tingut un impacte directe en la implicació dels centres educatius. La creació dels Equips Cooperatius i dels Reptes Cooperatius ha ampliat la participació més enllà dels representants escollits, facilitant que un nombre més gran d’infants participin en processos de debat, reflexió i construcció col·lectiva dins les escoles.

Institucionalment, el projecte ha contribuït a reforçar la relació entre Ajuntament, escoles i serveis municipals, incorporant la mirada d’infants i adolescents en diferents àmbits municipals i generant espais de treball compartit amb departaments com Salut, Mediació, Educació o Joventut.

Pel que fa als participants, l’experiència ha afavorit el desenvolupament d’habilitats vinculades a la participació democràtica, el treball en equip, la capacitat de diàleg, el pensament crític, l’autonomia i la corresponsabilitat. En el cas de l’EPA, també s’ha reforçat la creació d’espais segurs de participació adolescent basats en l’escolta activa i l’absència de judicis adults.

Finalment, la pràctica ha contribuït a donar més visibilitat social a la veu dels infants i adolescents dins la ciutat, incrementant la seva presència en espais institucionals, actes públics i processos comunitaris, i reforçant la idea d’infants i joves com a agents actius de transformació social.

Interna

Ajuntament de Castelldefels

Una de les principals transformacions produïdes ha estat la consolidació d’espais estables i reconeguts de participació, integrats dins la dinàmica municipal i educativa de la ciutat. La participació d’infants i adolescents ha deixat de ser puntual o simbòlica per convertir-se en un procés continuat, estructurat i amb incidència real.

També s’ha aconseguit reforçar la vinculació entre Ajuntament, centres educatius i comunitat, generant canals estables de coordinació i treball compartit. La participació dels infants i adolescents s’ha incorporat progressivament a diferents espais municipals, serveis i activitats comunitàries, afavorint una mirada més transversal de la participació ciutadana.

Un altre aspecte destacat és l’ampliació de la participació dins dels centres educatius. La creació dels Equips Cooperatius i dels Reptes Cooperatius ha permès implicar un nombre més alt d’infants i consolidar processos de participació més oberts, col·laboratius i arrelats a les escoles.

Pel que fa a l’EPA, s’ha assolit l’objectiu de donar continuïtat a la participació adolescent després de la primària, responent a una necessitat detectada pels mateixos participants del Consell de la Infància. El projecte ha aconseguit crear un espai específic, flexible i adaptat a la realitat adolescent, amb una elevada implicació dels instituts i una representativitat territorial molt significativa.

Un dels aspectes més destacats és la construcció d’un itinerari continu de participació entre la infància i l’adolescència. La creació de l’EPA a partir de la demanda dels mateixos infants del Consell de la Infància ha permès donar continuïtat als processos participatius i mantenir el vincle dels joves amb la ciutat i amb els espais de participació.

També destaca la capacitat d’adaptar les metodologies participatives a cada etapa vital. Tant el CI com l’EPA incorporen dinàmiques flexibles, participatives i properes als infants i adolescents, afavorint espais segurs, de confiança i amb incidència real. Especialment innovador és el model flexible de renovació de l’EPA, pensat per reduir barreres de participació en l’etapa adolescent.

Un altre punt fort és l’ampliació de la participació dins dels centres educatius a través dels Equips Cooperatius i dels Reptes Cooperatius, que permeten implicar molts més infants en els processos participatius i traslladar la participació en les aules i a la vida quotidiana dels centres.

La pràctica també destaca per la seva transversalitat i capacitat de generar treball comunitari. Els projectes desenvolupats pels infants i adolescents connecten amb diferents serveis municipals, centres educatius, entitats i agents comunitaris, generant espais de col·laboració i corresponsabilitat.

Entre els principals punts febles o reptes de la pràctica destaca, en primer lloc, la necessitat de sostenir en el temps espais de participació que requereixen una elevada dedicació tècnica, coordinació constant i acompanyament especialitzat. Tant el CI com l’EPA necessiten una implicació continuada dels serveis municipals, dels equips de dinamització i dels centres educatius per garantir el funcionament estable dels projectes.

Un altre element de dificultat és la complexitat de mantenir una participació activa i continuada dins dels centres educatius, especialment pel que fa als tempos escolars, la disponibilitat dels equips docents i la compatibilitat amb les dinàmiques acadèmiques del curs. El projecte requereix una coordinació intensa amb escoles i instituts perquè la participació pugui arrelar realment als centres.

En el cas de l’EPA, també es detecta la dificultat inherent de fomentar la participació adolescent en una etapa vital marcada pels canvis personals, socials i educatius. Això obliga a adaptar constantment metodologies, formats i canals de relació per evitar abandonaments i mantenir la motivació dels participants.

Una de les línies de millora prioritàries és continuar ampliant la participació dins dels centres educatius, especialment per arribar a infants i adolescents que habitualment participen menys o que presenten més barreres d’accés als espais comunitaris. En aquest sentit, es considera important reforçar els mecanismes d’inclusió i diversificar encara més les metodologies participatives. 

Una altra proposta de millora és aprofundir encara més en els mecanismes de retorn i incidència real de les propostes formulades pels infants i adolescents, reforçant la connexió amb els òrgans de decisió municipal i fent més visibles els resultats i transformacions derivades dels processos participatius.

Pel que fa a l’EPA, es planteja continuar adaptant formats, tempos i metodologies a la realitat adolescent per mantenir la motivació i el vincle dels participants al llarg del temps. També es valora positivament continuar ampliant progressivament el projecte a noves franges d’edat i generar futurs itineraris de participació juvenil. 

Un dels principals elements que facilita la reproductibilitat és que el model combina estructures estables de participació amb metodologies flexibles i adaptables a cada realitat local. Tant el Consell de la Infància com l’EPA poden adaptar-se a municipis de diferents dimensions, sempre que existeixi coordinació entre administració local, centres educatius i equips de dinamització.

També és transferible la idea d’itinerari continu de participació entre infància i adolescència, així com eines concretes desenvolupades durant el projecte, com els Equips Cooperatius, els Reptes Cooperatius, els vídeos-actes o els processos participatius adaptats a cada etapa educativa.

Tot i això, la replicació de la pràctica requereix algunes condicions clau. En primer lloc, és necessari disposar d’un compromís institucional estable i transversal, ja que el projecte necessita coordinació continuada entre diferents serveis municipals i una aposta política clara per la participació infantil i adolescent.

És igualment imprescindible comptar amb la implicació activa dels centres educatius i amb equips professionals especialitzats en dinamització i participació comunitària. L’acompanyament educatiu i la generació d’espais segurs, especialment en l’etapa adolescent, són factors essencials per garantir el funcionament del model.

Així mateix, l’experiència mostra que la reproductibilitat és més efectiva quan els projectes es construeixen de manera progressiva, amb processos participatius reals.