El municipi de Gironella afronta reptes socials vinculats a l’envelliment de la població, la solitud no desitjada, les situacions de vulnerabilitat, les desigualtats socials i la diversitat cultural. Es tracta de necessitats sovint interrelacionades que requereixen respostes més àmplies que l’atenció puntual de cada cas.

Inicialment, els serveis socials se centraven principalment en l’atenció individual i la gestió de prestacions. La crisi econòmica iniciada el 2008 va incrementar les demandes relacionades amb els ingressos, l’habitatge, els subministraments i altres necessitats bàsiques, fins a tensionar la capacitat de resposta d’un equip amb recursos limitats.
L’augment dels tràmits, els informes i les consultes de persones amb problemàtiques similars va impulsar la recerca de fórmules grupals d’informació, orientació i suport. A

Població: Tota la ciutadania.

Territori: Municipi de Gironella.

La pràctica s’inscriu en una estratègia municipal més àmplia de promoció del benestar, la salut comunitària i la cohesió social. En aquest sentit, manté una vinculació directa amb el Pla Local de Salut, que va contribuir a definir un model d’orientació preventiva i la coordinació entre els serveis socials i sanitaris. Aquesta connexió permet abordar de manera compartida necessitats relacionades amb el benestar emocional, la solitud, l’envelliment i altres factors socials que incideixen en la salut de la població.

També es vincularà amb el Pla de Ciutadania 2040, que tot i que encara està en procés de redacció, actuarà com a marc transversal per ordenar i connectar les actuacions municipals relacionades amb la convivència, la participació i la cohesió comunitària. En el seu desplegament intervenen les àrees de serveis socials, cultura, educació i ciutadania, juntament amb entitats i altres agents del territori. Aquesta estructura facilita que les necessitats socials no s’abordin des d’un únic servei, sinó mitjançant projectes compartits, la coordinació de recursos i la definició conjunta de respostes.

Finalment, el model manté una relació continuada amb les actuacions d’igualtat, joventut i educació. Els equips comparteixen projectes, recursos i espais de coordinació, fet que amplia la capacitat preventiva dels serveis socials i afavoreix una intervenció més transversal i adaptada a les diferents etapes i situacions de la població.

La implementació del model s’ha desenvolupat de manera gradual. No parteix d’un projecte tancat ni de la implantació simultània d’un conjunt d’activitats, sinó d’un procés d’aprenentatge i adaptació basat en la detecció de necessitats, l’experiència professional, les diagnosis disponibles, la resposta de la població i la revisió de les actuacions a través de les memòries del servei.
Al llarg d’aquest procés, els serveis socials han evolucionat des d’una intervenció centrada principalment en l’atenció individual i la gestió de prestacions cap a un model que integra tres nivells d’actuació complementaris: l’atenció individual, el treball grupal i la intervenció comunitària.
Pel que fa a la seva evolució, s’han detectat tres fases:

Fase inicial (2005–2010): Predomini de l’atenció individual i inici del treball grupal.

En aquesta primera etapa, la intervenció se centrava principalment en l’atenció directa a persones i famílies, la tramitació de prestacions i l’elaboració dels informes propis dels serveis socials bàsics. El principal mecanisme d’intervenció era el seguiment individualitzat, que permetia valorar cada situació, identificar necessitats, gestionar recursos i establir processos d’acompanyament.
L’augment de casos, vinculada a la crisi del 2008 va tensionar la capacitat d’un equip amb recursos limitats i va mostrar que moltes persones presentaven dificultats similars.
Davant d’aquesta realitat, es van començar a impulsar les primeres actuacions grupals. En lloc d’abordar determinades necessitats exclusivament de manera individual, es van crear espais compartits d’informació, orientació i suport.
El treball grupal no va substituir l’atenció individual. La informació obtinguda en el seguiment dels casos es va començar a utilitzar per identificar necessitats compartides i dissenyar respostes col·lectives més adequades.



Fase de consolidació (2010–2018): Estructuració del treball grupal i incorporació de la perspectiva comunitària.

Durant aquesta etapa, el treball grupal es consolida progressivament com una metodologia complementària a l’atenció individual. Les necessitats recurrents detectades pels serveis socials donen lloc a activitats, tallers i espais de relació adreçats a persones amb necessitats similars.
La creació d’aquestes actuacions segueix una lògica basada en la detecció, el disseny, el seguiment i la revisió. L’equip identifica una necessitat compartida a partir dels casos atesos, defineix el perfil de les persones destinatàries i els objectius de l’activitat, estableix el tipus d’acompanyament professional necessari i valora posteriorment la participació i el funcionament del grup.
En aquest període, el Casal de Gent Gran esdevé un espai de referència per a les persones grans del municipi i facilita el desenvolupament d’activitats de socialització, participació i prevenció de l’aïllament. Tot i que la seva activitat se centra principalment en aquest col·lectiu, l’experiència acumulada permet comprovar el valor dels espais de trobada i de les actuacions grupals per generar vincles, detectar necessitats i reforçar les xarxes de suport.
La intervenció comença així a adquirir un caràcter més preventiu. No es tracta únicament d’atendre persones que ja han formulat una demanda, sinó de crear espais que permetin detectar necessitats de manera precoç, evitar l’aïllament i vincular la població amb els serveis i recursos municipals.
Paral·lelament, s’intensifica la coordinació dels serveis socials amb altres serveis, equipaments i agents del territori. Aquesta manera de treballar permet ampliar la detecció de necessitats i avançar gradualment des d’una intervenció predominantment assistencial cap a una orientació més preventiva i relacional.

Fase d’expansió (2018–actualitat): Integració dels tres nivells d’intervenció.

La transformació del Casal de Gent Gran en Centre Cívic representa un punt d’inflexió. D’un equipament orientat principalment a les persones grans es passa a un espai obert al conjunt de la població, amb una vocació comunitària, intergeneracional i transversal.
El centre cívic esdevé un espai de referència per al desenvolupament de projectes, la participació ciutadana i la creació de relacions entre persones i col·lectius diversos. Alhora, actua com un punt de detecció de necessitats i de connexió entre la ciutadania, els serveis municipals, les entitats i els equipaments del territori. La proximitat i el contacte continuat amb les persones usuàries permeten identificar situacions de vulnerabilitat, aïllament o malestar que no sempre arriben als serveis socials a través dels canals formals.
La planificació combina diferents evidències: diagnosis comarcals, plans sectorials, dades disponibles, necessitats observades en l’atenció individual, aportacions professionals, coordinació amb altres serveis i processos participatius. Aquesta informació permet establir prioritats i dissenyar respostes ajustades.
A partir d’aquesta anàlisi es despleguen projectes vinculats a la solitud no desitjada, l’envelliment actiu, el benestar emocional, la salut comunitària, les relacions intergeneracionals i la cohesió social, com Com-moure, Finestra Oberta a la Saviesa, El Club dels Dijous, Entaula’t o Veus Amigues.
Complementàriament, es desenvolupen actuacions adreçades als infants, els joves i les seves famílies, com Gironella Tots Eduquem, el Protocol 0-3 Anys, Health-G! o Espai +5 i Famílies. Aquestes iniciatives es basen en una coordinació estreta entre els Serveis Socials, la Regidoria d’Educació, els centres educatius, les associacions de famílies, el Centre d’Atenció Primària i altres serveis del territori.
En aquesta fase, les actuacions deixen de respondre únicament a demandes individuals o a necessitats d’un col·lectiu concret i incorporen una mirada més preventiva i comunitària. Es promouen espais de relació, suport mutu i participació que permeten actuar abans que determinades situacions s’agreugin, reforçar les xarxes socials i millorar el benestar de la població.
El seguiment es basa en la coordinació dels equips, l’observació professional, la participació de les persones usuàries i les memòries dels projectes. La informació recollida permet decidir quines actuacions cal mantenir, adaptar, ampliar o replantejar.
En aquesta etapa, la maduresa del model es reflecteix en la capacitat d’escollir i combinar la resposta més adequada. L’atenció individual permet valorar i acompanyar situacions personals; el treball grupal aborda necessitats compartides i genera suport mutu; i la intervenció comunitària actua sobre les relacions, els recursos i les dinàmiques del municipi. Aquests nivells es connecten, però funcionen com a instruments d’un model més ampli basat en la prevenció, la proximitat, el treball en xarxa i la revisió continuada.

607292.00

El finançament del model és mixt, però la base principal és municipal. No existeixen línies estables i específiques per finançar totes les actuacions comunitàries, de manera que els projectes s’amplien progressivament i es combinen recursos propis amb subvencions de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i altres entitats. En alguns serveis i activitats, com el SAD o determinades propostes del Casal Cívic, hi ha copagaments reduïts o simbòlics de les persones usuàries. La distribució de les fonts pot variar d’una anualitat a una altra segons els projectes subvencionats.

- 1 Treballadora social i coordinadora de l’àrea social: 37,5h/setmana.

- 1 Treballador social: 22,5 h/setmana en acollides o 15h/setmana a la Fundació Residència Sant Roc.

- 1Treballadora social de suport als tràmits de dependència: 28/h mensuals.

- 1 Educadora social: 37’5 hores dins les cuals és responsable de l’Oficina Municipal d’Escolarització (servei de proximitat que facilita l’accés equitatiu al sistema educatiu, informant i orientant les famílies durant el procés d’admissió escolar).

- 1 Administrativa: 12’5 h/setmanals.

- 1 Tècnica comunitària del Casal Cívic la Llar: 37’5h/setmanals al Servei d’Atenció a Domicili.

- 1 Tècnica d’Acollida (mitjançant conveni amb el Consell Comarcal): 5-7h/setmanals que actua com a pont entre les persones nouvingudes i la comunitat

- 2 Treballadores familiars: 25h setmanals + 12’5h setmanals suport Casal Cívic.

- 1 Treballadora familiar: 25h/setmana.

- 2 Auxiliars de la llar: 36h/setmanals.

- Altre personal municipal en funció de la proposta.

- Un grup estable de 40 voluntaris (aproximadament)

- Professionals i empreses externes de suport, segons el programa.

- Casal Cívic.

- Centres educatius.

- CAP.

- Biblioteca municipal.

- Altres equipaments municipals en funció de l'activitat.

- Canals digitals i xarxes socials municipals.

La participació es canalitza a través del voluntariat estable, les comissions del Casal Cívic i espais específics de coordinació, com les taules de joventut o les vinculades als centres educatius.

Aquests mecanismes permeten implicar la ciutadania i els agents del territori en la detecció de necessitats, l’organització d’activitats i el desenvolupament de projectes. No existeix una taula general permanent, sinó que es creen espais de participació quan hi ha una finalitat concreta, per garantir-ne la utilitat i evitar la fatiga participativa.

- Un marc d’intervenció social estructurat i dinàmic que articula l’atenció individual, el treball grupal i l’acció comunitària, afavorint una resposta flexible davant les necessitats canviants de la població.

- Una manera consolidada de planificar i desenvolupar la intervenció social, basada en la detecció de necessitats, la prevenció, el treball en xarxa i la revisió continuada.

- Un catàleg consolidat però flexible de projectes grupals i comunitaris, adaptat a l’evolució de les necessitats socials del municipi.

- La consolidació del Casal Cívic com a equipament comunitari de referència i espai de desenvolupament dels projectes, amb aproximadament 400 inscripcions durant el curs 2025-2026.

- Una estructura estable de coordinació i treball en xarxa entre serveis socials, àrees municipals, equipaments, entitats, professionals i persones voluntàries.

- La incorporació del treball grupal i comunitari com a línies permanents d’actuació dels serveis socials, complementàries a l’atenció individual.

La difusió dels projectes i activitats es realitza principalment a través de les xarxes socials, la web municipal i la cartelleria distribuïda als equipaments i espais del municipi. 

També es fa una difusió més directa mitjançant la coordinació amb serveis municipals (com el centre cívic, les entitats i professionals del territori, que informen i deriven les persones potencialment interessades. 

- Increment de la participació en activitats comunitàries, especialment entre persones que viuen soles o manifesten situacions de solitud no desitjada.

- Creació de vincles, suport mutu i espais estables de relació, amb efectes positius sobre el benestar emocional, la confiança i el sentiment de pertinença.

- Enfortiment del teixit social i canvi en la percepció dels serveis socials, que també són identificats com a espais de relació, participació i contribució comunitària.

- Millora de la detecció precoç, les derivacions i la capacitat de resposta gràcies a la coordinació amb el CAP, els centres educatius, el Casal Cívic i altres agents del territori.

Interna

Ajuntament de Gironella

No s’ha realitzat una avaluació global del model com a unitat, però sí avaluacions continuades de la majoria dels projectes. Encara no es disposa d’un sistema comú d’indicadors que permeti mesurar l’impacte global.
L’avaluació ha estat realitzada pels equips tècnics responsables de cada projecte, en coordinació amb els serveis socials bàsics i, quan correspon, amb les entitats i els serveis col·laboradors.

La principal transformació ha estat la incorporació estable d’una lògica preventiva, comunitària i adaptativa al funcionament ordinari dels serveis socials. Les actuacions han deixat de concebre’s com respostes aïllades i formen part d’un sistema que parteix de necessitats detectades, mobilitza els recursos del territori i revisa els projectes a partir de l’experiència i de la informació recollida.

En aquest marc, l’atenció individual, el treball grupal i la intervenció comunitària s’utilitzen de manera complementària segons cada necessitat.
També s’ha observat una major participació, la consolidació dels espais comunitaris, una millor coordinació entre serveis i més capacitat per detectar situacions de vulnerabilitat.

- Planificació arrelada a la realitat local, que combina diagnosis, dades, observació professional, participació i memòries per identificar prioritats i ajustar les actuacions.

- Incorporació estable de la prevenció i el treball comunitari al funcionament ordinari dels serveis socials, més enllà d’actuacions puntuals.

- Existència d’una infraestructura comunitària i d’una xarxa de col·laboració estables, articulades al voltant del Casal Cívic, els serveis municipals, les entitats i el voluntariat.

- Capacitat d’aprenentatge i adaptació, amb flexibilitat per mantenir, modificar o crear projectes en funció de les necessitats i per combinar l’atenció individual, el treball grupal i l’acció comunitària segons cada necessitat.

- Recursos humans i econòmics limitats, amb dependència parcial de subvencions i absència de línies estables per a moltes actuacions comunitàries.

- Manca d’un sistema global d’indicadors quantitatius i qualitatius que permeti avaluar el model en conjunt.

- Dificultat per reservar espais periòdics de reflexió estratègica sobre l’orientació del model, els col·lectius als quals arriba i les necessitats no cobertes.

- Participació ciutadana més consolidada en activitats concretes que en processos oberts de disseny, deliberació i planificació.

- Implantar un sistema compartit d’indicadors quantitatius i qualitatius per avaluar el model en conjunt.

- Consolidar recursos humans i fonts de finançament més estables per garantir la sostenibilitat dels projectes comunitaris.

- Reservar espais periòdics de revisió estratègica i utilitzar-ne els resultats per adaptar la cartera de projectes.

- Ampliar la participació en el disseny de les actuacions i arribar a nous col·lectius i necessitats emergents.

El model és transferible a altres municipis, especialment aquells de mida similar, sempre que es donin determinades condicions:

- Voluntat política i suport institucional sostingut

- Disponibilitat d’un equip tècnic estable i coordinat

- Cultura de treball en xarxa amb agents del territori

- Capacitat d’adaptació del model a la realitat local

La replicació no consisteix a reproduir els mateixos projectes, sinó a traslladar la metodologia de detecció, planificació, coordinació i revisió, adaptant-la als recursos disponibles i al teixit comunitari de cada municipi.