Fa 5 anys va renovar-se la regidoria de participació, que fins aleshores havia estat força inactiva i centrada, principalment, en la tramitació de subvencions per les entitats i la gestió de centres cívics. Fins aquell moment, la cultura participativa s’havia basat a contractar empreses que desenvolupessin els diferents processos participatius. 

El nou equip tècnic tenia una visió crítica respecte d'aquesta manera de fer, perquè per més que la metodologia fos impecable, els processos no estaven vinculats amb el territori ni el context de la ciutat. Amb l’entrada del nou equip va sorgir la necessitat d’adquirir expertesa en relació amb les metodologies participatives, per la qual cosa es va decidir contactar amb personal extern expert que pogués ajudar a donar respostes sobre com acompanyar els processos participatius des del terreny local.  

La població destinatària del projecte IMAGINEM és el conjunt de la ciutadania de Lleida, amb especial incidència en els col·lectius i agents vinculats als diferents processos participatius impulsats en el marc del projecte. També es posa especial atenció a la inclusió de col·lectius habitualment infrarepresentats, incorporant una perspectiva interseccional i de gènere en el disseny dels processos participatius.

L’abast territorial del projecte és principalment municipal, abastant el conjunt de la ciutat de Lleida. Tot i això, alguns processos participatius tenen una incidència específica en determinats barris o espais concrets de la ciutat. Per tant, es tracta d’un projecte d’escala ciutat amb actuacions específiques adaptades a diferents barris i territoris segons les necessitats i característiques de cada procés participatiu.

El projecte s’alinea amb el PAM (Pla d’Actuació Municipal) de l’Ajuntament de Lleida, que estableix la necessitat d’implicar activament la ciutadania en la presa de decisions i en la conceptualització de projectes urbans i comunitaris.

A més, IMAGINEM es desenvolupa directament a través de diferents projectes estratègics de ciutat, actuant com a marc metodològic i participatiu per a la seva definició i implementació.

La pràctica també està relacionada amb les polítiques municipals de participació ciutadana, innovació social, feminismes, urbanisme, educació, joventut, medi ambient i convivència, ja que incorpora equips tècnics de diferents regidories i fomenta el treball transversal dins l’administració municipal.

El projecte consta de 3 fases: 

Fase 1. Formació i capacitació a l’equip tècnic (25 persones): Es van fer un seguit de formacions teòriques adreçades als tècnics de les regidories de l’Ajuntament de Lleida i també a polítics (regidors), de manera que, almenys, un referent de cada àrea hagi rebut la formació. Després de les formacions teòriques, els tècnics van participar també en una formació pràctica sobre diferents metodologies. 

La formació adreçada als polítics va tractar els següents temes: 
- El grau d’interacció amb l’entorn per definir el grau de participació
- La gestió d’expectatives de la ciutadania respecte als objectius del projecte
- La planificació del procés, la importància de la participació i les oportunitats que ofereix 

La formació adreçada als tècnics va aprofundir en: 
- Els conceptes bàsics, el marc normatiu i la transversalitat
- La perspectiva de gènere interseccional en els processos participatius
- La interacció amb l’entorn per definir el grau de participació 
- Modelatge i estratègia dels processos
- Calendarització i eines
- Avaluació, retrospectiva i retorn

Es va contactar amb la cooperativa d’arquitectura MUTU Coop i amb la cooperativa Momentum Lab, especialitzada en temes de participació ciutadana, les quals van treballar de manera conjunta en la realització de les formacions. 

Fase 2. Prova pilot: En aquesta fase es va iniciar la implementació de processos de participació ciutadana amb el suport i assessorament de l’equip de formació. Els processos desplegats en aquesta fase van ser: l’Antiga Estació d’Autobusos, les Platges de Lleida, la Zona Esportiva de Llívia, el Passatge Santa Anna, el Pacte pel Civisme i la Convivència i els mapatges territorials de Barris Vius. 

En aquest sentit, es va establir que cada procés participatiu tindria un equip de treball encarregat de dissenyar de manera conjunta el procés, comptant amb tècnics, referents de les regidories implicades i agents clau del territori com ara experts, ciutadania… D’aquesta manera, es podia garantir que es tenien en compte les particularitats de cada procés participatiu.  

També es va definir una metodologia adequada i concreta per als diferents processos, que va consistir en: 
- La participació general en jornades obertes i lúdiques
- Grups focals i taules d’experts en aquells projectes més tècnics o amb necessitats específiques d’experts
- Tallers participatius i sessions deliberatives per fomentar la interacció directa amb col·lectius concrets
- L’ús de la plataforma Decidim per fomentar la participació i ampliar la representació ciutadana 

Fase 3. Redacció del manual Imaginem: A principis de gener es comença la redacció del manual, que actualment es troba en procés de maquetació i que està previst que es publiqui a finals de juny - principis de juliol de 2026. L’objectiu d’aquest manual és recollir de forma clara i sistematitzada els diferents processos participatius i metodologies, amb l’objectiu de consolidar el desenvolupament de la participació ciutadana entre el personal polític i tècnic municipal, independentment dels canvis de govern que pugui haver-hi. El Manual estarà disponible a la web de l’Ajuntament per garantir-ne la transferibilitat. També hi haurà algunes còpies en format físic. 

12.463€

Total euros darrer any: 12.463€

Total euros de tot el projecte: 42.797,12€. Dels quals:
- Formació: 10.000
- Seguiment i acompanyament processos: 8.000
- Manual imaginem – edició i maquetació: 9.797,12€
- Seguiment tècnic: 15.000€

Serveis externs de la Cooperativa Mutu i Consultora Momentum Lab i personal tècnic municipal.

Instal·lacions i materials propis de l’Ajuntament de Lleida

S'han utilitzat diferents mecanismes de participació per garantir la implicació dels agents del territori i de la ciutadania. En primer lloc, s'han aprofitat els espais de participació estables de la Regidoria de Participació, com els Consells de Barri, els grups dinamitzadors d'entitats que treballen als barris per al desenvolupament de projectes conjunts i les entitats veïnals. També s'ha comptat amb les entitats inscrites al Registre Municipal d'Entitats, convidant-les a participar en els diferents processos participatius. Així mateix, en funció de la naturalesa de cada procés, s'ha promogut la participació dels col·lectius professionals i dels agents sectorials pertinents, amb l'objectiu d'incorporar el seu coneixement i expertesa.

Paral·lelament, s'ha obert la participació al conjunt de la ciutadania de Lleida mitjançant convocatòries i accions de difusió a través dels canals digitals municipals i de la premsa local. Com a eina complementària, s'utilitza la plataforma digital Decidim Lleida, que facilita la participació en línia de la ciutadania durant totes les fases dels processos participatius. Aquesta plataforma permet informar sobre les iniciatives en curs, recollir propostes i aportacions, fomentar el debat, fer retorn dels resultats i garantir la transparència i la traçabilitat de les diferents actuacions participatives.

D’entre els resultats principals, destaca:
- La realització de 5 processos participatius
- La redacció del manual Imaginem
- Les formacions realitzades a polítics i tècnics en termes de participació i la seva vinculació amb l’espai públic i l’urbanisme
- Un equip tècnic municipal millor preparat i capacitat per dur a terme processos de participació ciutadana

Per tal de fer difusió de la pràctica s’ha utilitzat un sistema multicanal basat en: punts d’atenció al carrer, tallers presencials arreu de la ciutat, la plataforma Decidim, difusió als diaris locals i a les xarxes socials (tant de l’Ajuntament com de les regidories i departaments concrets), les entitats de la ciutat (que n’hi ha unes 1.000 de registrades) i els consells de barri.

Un dels impactes principals ha estat la millora de coneixement i formació del personal polític i tècnic sobre participació ciutadana, metodologies i processos. A més a més, també ha tingut un impacte comunicatiu, de manera que molta més gent coneix el programa de participació. Aquest augment en la coneixença s’ha vist reflectit en els projectes de ciutat que han sorgit arran dels 5 processos de participació que s’han impulsat en la prova pilot. 

Igualment, el projecte Imaginem ha permès fer pedagogia social (tant als polítics com a la ciutadania) sobre què és la participació i per què és important, fet que ha reforçat i ha donat més legitimitat als processos que s’han realitzat. 

El projecte IMAGINEM ha permès avançar significativament en la consolidació d’un model de participació ciutadana més estructurat, transversal i connectat amb la realitat del territori. Una de les principals transformacions produïdes ha estat el reforç de les capacitats tècniques i metodològiques del personal polític i tècnic municipal en matèria de participació ciutadana, gràcies al procés de formació i assessorament especialitzat desenvolupat durant el projecte.

El projecte també ha contribuït a transformar la cultura organitzativa de l’Ajuntament de Lleida, promovent una mirada més participativa, col·laborativa i transversal entre les diferents regidories implicades. La creació d’equips de treball compartits i la incorporació de metodologies comunes han facilitat una millor coordinació interna i una coherència més gran en el desenvolupament dels processos participatius.

Pel que fa a la ciutadania, el projecte ha incrementat la participació i la implicació comunitària en projectes estratègics de ciutat, generant espais de diàleg més inclusius i accessibles. Els diferents processos desplegats han permès incorporar visions diverses, recollir necessitats i propostes del territori i reforçar la legitimitat de les actuacions municipals. Una altra transformació rellevant ha estat la incorporació progressiva de metodologies participatives adaptades a cada context, combinant eines presencials, deliberatives i digitals com la plataforma Decidim, fet que ha ampliat l’abast i la representativitat dels processos.

A més, el projecte ha tingut un important component pedagògic i de sensibilització, tant dins de l’administració com entre la ciutadania, contribuint a generar més comprensió sobre el valor de la participació ciutadana i el seu impacte en la construcció de polítiques públiques més democràtiques i compartides.

Finalment, la redacció del manual IMAGINEM representa una transformació estructural destacada, ja que permet sistematitzar metodologies, aprenentatges i bones pràctiques amb l’objectiu de garantir la continuïtat, transferibilitat i sostenibilitat del model participatiu més enllà dels canvis polítics o organitzatius futurs.

Un dels aspectes més destacats és el desenvolupament d’una metodologia pròpia i estructurada de participació ciutadana, basada en protocols clars, processos adaptables i eines transferibles, amb l’objectiu de garantir coherència i continuïtat més enllà dels cicles polítics.

També destaca l’aposta per la capacitació interna del personal tècnic i polític municipal, fet que ha permès reforçar les competències en facilitació, deliberació i gestió participativa. Aquest enfocament contribueix a generar autonomia institucional i a consolidar una cultura participativa dins l’Ajuntament de Lleida.

Un altre punt fort és la creació d’equips de treball interdisciplinaris i transversals entre diferents regidories municipals, afavorint més coordinació interna i una mirada compartida sobre els processos participatius. Aquesta transversalitat ha facilitat la integració de perspectives diverses en els projectes de ciutat.

La pràctica també sobresurt per la seva capacitat d’adaptació metodològica a cada procés participatiu, combinant diferents tècniques com: tallers deliberatius, grups focals, jornades obertes, mapatges territorials, sessions específiques amb col·lectius concrets i eines digitals com la plataforma Decidim. Aquest enfocament diversificat ha contribuït a ampliar la representativitat i la inclusió de la participació, incorporant ciutadania de diferents perfils, edats i realitats socials.

Cal destacar també la incorporació transversal de la perspectiva de gènere i interseccional, tant en les formacions com en el disseny dels processos, fet que ha contribuït a generar espais més accessibles, equitatius i inclusius.

Finalment, un altre element innovador és la redacció del manual IMAGINEM, que sistematitza metodologies, aprenentatges i bones pràctiques amb la voluntat de garantir la sostenibilitat, reproductibilitat i transferibilitat del model participatiu a futurs projectes i altres administracions.

Un dels principals reptes és la necessitat de consolidar en el temps les dinàmiques i metodologies desenvolupades. Tot i l’esforç per generar protocols estables, la continuïtat dels processos participatius encara pot veure’s condicionada pels canvis polítics, organitzatius o de prioritats institucionals.

Un altre aspecte a millorar és la dificultat d’aconseguir una participació plenament representativa i diversa. Tot i els esforços per incorporar una mirada interseccional i arribar a diferents col·lectius, continua existint el risc que alguns sectors de la població participin menys o quedin infrarepresentats, especialment persones joves, col·lectius vulnerables o ciutadania desvinculada dels canals habituals de participació.

Així mateix, la gestió de les expectatives de la ciutadania esdevé un element complex. En alguns casos, pot existir una distància entre les propostes recollides i la capacitat real d’execució administrativa o pressupostària, fet que obliga a reforçar els mecanismes de comunicació, retorn i transparència sobre l’impacte real de les aportacions ciutadanes.

Altrament, la coordinació transversal entre múltiples regidories, equips tècnics i agents externs, tot i ser un dels punts forts del projecte, també pot generar dificultats operatives i necessitar més temps de consens i articulació interna per garantir una implementació àgil i coherent dels processos.

Una de les millores prioritàries seria establir un sistema d’avaluació continuada més estructurat, amb indicadors qualitatius i quantitatius que permetin mesurar de manera més precisa l’impacte dels processos participatius, el grau d’incidència real de les aportacions ciutadanes i el nivell de satisfacció dels participants. Això facilitaria la identificació de bones pràctiques i aspectes a corregir en futures experiències.

També es considera important reforçar les estratègies d’inclusió i representativitat per aconseguir una participació més diversa i equilibrada. En aquest sentit, seria convenient ampliar les accions específiques dirigides a col·lectius amb menor participació habitual. 

També seria positiu reforçar els mecanismes de comunicació i retorn cap a la ciutadania, fent més visibles els resultats dels processos i explicant de manera clara com s’han incorporat les aportacions recollides. Aquest aspecte és clau per augmentar la confiança ciutadana i evitar frustracions o percepcions de manca d’impacte real.

El seu principal valor transferible és la creació d’una metodologia estructurada, flexible i adaptable a diferents realitats socials i organitzatives. La pràctica pot replicar-se tant en altres àrees de l’Ajuntament de Lleida com en altres municipis o administracions públiques interessades a consolidar models de governança participativa. Elements com la formació interna, els equips transversals, els protocols de participació, la combinació d’eines presencials i digitals o la sistematització metodològica a través del manual IMAGINEM faciliten aquesta transferibilitat.

A més, la metodologia és adaptable a diferents escales territorials i a diversos tipus de projectes, fet que en reforça la versatilitat. La combinació de tallers deliberatius, grups focals, espais comunitaris i eines digitals permet ajustar els processos a les característiques i necessitats de cada territori o col·lectiu.

Tot i això, la reproductibilitat de la pràctica requereix algunes condicions prèvies, com el compromís polític o disposar de recursos humans i tècnics suficients amb formació específica. També és necessari adaptar la metodologia al context social i territorial de cada municipi o projecte, evitant models rígids o excessivament estandarditzats. La implicació dels agents locals i el coneixement del territori són factors clau per garantir processos participatius útils, legítims i inclusius.