Les persones i col·lectius que es troben en situacions de vulnerabilitat econòmica, sigui estructural o sobrevinguda, experimenten desigualtats causades, entre altres, per factors socioeconòmics.

Per a aquests col·lectius, les ajudes econòmiques són un recurs molt important, i una necessitat bàsica per assegurar una vida digna. Tanmateix, conèixer l'existència d’aquestes ajudes és difícil per aquestes persones i presenta una dificultat elevada donada la complexa i també diversa normativa d’ajudes, la dispersió de les administracions i dels procediments, i fins i tot el llenguatge que s’empra. Des de l’Àrea de Drets Social i l’Institut Municipal de Serveis Socials fa temps es detecten aquestes dificultats.

Cal tenir present, per exemple, que els llindars de renda a partir dels quals s’atorguen ajudes són diferents en funció de cada norma (són diferents en el cas de l’Ingrés Mínim vital, del seu complement a la infància, de la renda garantida o del fons d’infància de Barcelona per posar uns exemples) i que aquesta manca d’un criteri general comporta que les persones desconeixin els seus drets. És a dir, la població no sap que “si donat el seu nivell d’ingressos X té dret (o no) a una determinada ajuda”. Igualment, les unitats familiars i de convivència que es tenen en consideració a les sol·licituds d’ajudes varien d'unes ajudes a altres (de l’ingrés mínim vital a les ajudes d’habitatge per exemple, que admeten diferents formes d’unitat de convivència), fent molt complexa la comprensió de la normativa per part de la ciutadania.

Les famílies, les persones i els professionals de l’àmbit social tenen doncs dificultats per identificar les ajudes econòmiques a les quals tenen dret. Tampoc no és evident per la ciutadania quina és l’administració que dona ajudes d’habitatge, quina dona ajudes per a la infància, o fins hi tot quina atorga les rendes mínimes. Els marcs competencials que existeixen són molt complexos; existeixen diversitat de programes de suport, distribuïts entre les diferents administracions (local, autonòmica i estatal), amb informació sovint dispersa en múltiples fonts i documents i portals. La complexitat del llenguatge tècnic i normatiu amb què es redacten aquests documents, dificulten encara més l'accés a aquesta informació.
D’altra banda, tot i que l’atenció social de l’Ajuntament dona suport a les persones usuàries en temes d’ajudes econòmiques, la seva funció no es centra en aquest àmbit, i no inclou la tramitació d’ajudes d’altres administracions.

Davant d’aquesta realitat, el Simulador es presenta com un instrument que busca cobrir la necessitat d’informació clara i entenedora sobre drets i possibilitats de suport econòmic. L’eina contribueix a reduir les barreres d'accés a la identificació i possible tramitació de les ajudes bàsiques i complementàries a les que una persona o família té dret. https://mes-aides.gouv.fr/

Ciutadania en general

La pràctica està vinculada amb la Innovació Social, les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) i els Serveis Socials. També es relaciona amb les polítiques i els procediments de les administracions responsables de les ajudes incorporades al simulador, entre les quals hi ha l’Institut Municipal de l’Habitatge, l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i Transports Municipals de Barcelona, entre d’altres.

1. Fase pilot (2018-2019).
Durant aquesta etapa inicial s’identifica el projecte del govern francès com a bona pràctica i es dissenya i es programa, amb codi obert, la primera versió de l’eina. Es posa a disposició de la ciutadania a internet.

2. Fase de creixement (2020-2024).
La situació socioeconòmica generada per la pandèmia i el seu impacte econòmic en les persones i famílies propicia un moment de reflexió i un punt d’inflexió en el projecte. S’inicia la fase de creixement, que consisteix en la incorporació progressiva d’ajudes i la millora de funcionalitats. Es licita i adjudica un contracte de serveis TIC i s’allotgen el web i l’eina al centre de processament de dades corporatiu gestionat per l’Institut Municipal d’Informàtica. També és clau posar l’eina a disposició dels serveis d’atenció a les persones i generar espais de participació d’agents interns i externs per construir una visió conjunta de l’evolució del projecte.

3. Fase de consolidació (2024-2025).
L’objectiu principal és consolidar els processos de treball enfocats a la millora contínua: actualització permanent de les més de 35 ajudes incorporades, millora del llenguatge clar i de les preguntes freqüents, versió en anglès, incorporació de l’IRIS, posada en marxa d’un quadre de comandament, adaptació a dispositius mòbils —en curs— i revisió i millora permanents de l’arbre de preguntes.

Funcionament de la simulació: la persona introdueix les dades relatives a la seva situació i a la dels seus familiars o convivents; el simulador genera un resultat per a cadascuna de les ajudes programades; es genera un codi de recuperació i una impressió en PDF; posteriorment, la persona pot recuperar la simulació, modificar les dades i obtenir un nou resultat.

80000.00

Es destinen per pagar els recursos clau per mantenir i evolucionar el projecte que són: l’equip professional i els serveis TICEn el moment de la fitxa estava vigent la pròrroga d’un contracte que finalitzaria l’abril de 2026.

Quant als recursos humans, pel que fa a l'equip de l’ajuntament, està integrat per dues tècniques responsables de la direcció, implementació i seguiment del projecte i un tècnic de l’Institut Municipal d’Informàtica que és referent de tecnologia, tots amb dedicació parcial al projecte.

Pel que fa a l’equip de serveis TIC del proveïdor, està integrat pel cap de projecte, un programador, una dissenyadora web i un economista, incorporats al contracte de serveis.

El projecte utilitza el programari lliure OpenFisca, el web del simulador i el centre de processament de dades corporatiu gestionat per l’Institut Municipal d’Informàtica.

També disposa de fitxes informatives de cada ajuda, preguntes freqüents, ajudes contextuals, eines de prova i resolució d’incidències i materials de comunicació.

• Una web i una eina online de simulació centralitzada i personalitzada d’ajudes econòmiques municipals, autonòmiques i estatals.
• La incorporació progressiva de més de 35 ajudes, amb un creixement de 15 a 34 ajudes en un any i mig segons les dades de novembre de 2024.
• Un qüestionari i un arbre de preguntes que permeten identificar la situació personal, familiar, laboral, econòmica i d’habitatge de la persona usuària.
• Un resultat personalitzat per a cada ajuda programada, amb codi de recuperació de la simulació i impressió en PDF.
• Fitxes informatives de cada ajuda, preguntes freqüents, ajudes contextuals i continguts en llenguatge més clar i accessible.
• Una metodologia de treball i un equip multidisciplinari consolidats per actualitzar, programar i validar les ajudes.
• Desenvolupaments en programari lliure OpenFisca posats a disposició de la comunitat.
• Millores en fase de consolidació: versió en anglès, incorporació de l’IRIS, quadre de comandament, adaptació a dispositius mòbils i revisió permanent de l’arbre de preguntes.

La principal via de difusió és el web públic del simulador.
El Departament de Comunicació de l’Àrea de Drets Socials dona suport al disseny i a la comunicació web i a altres suports elaborats pel projecte, com el fulletó en paper, el flyer i el pòster.
També s’han preparat presentacions del projecte per a espais interns, com el comitè de direcció de l’Institut Municipal de Serveis Socials.

Reconeguda com a Bona Pràctica Social dins del Banc de Bones Práctiques de l'Ajuntament de Barcelona

Consolidació de l’ús de l’eina per part de la ciutadania. El 2022-2023 es van assolir aproximadament 10.000 simulacions anuals i, el novembre de 2024, ja se n’havien realitzat més de 14.600. Les visites a la web, situades entorn de 80.000 el 2022-2023, superaven les 158.000 el novembre de 2024.

Les dades d’ús mostren que integrar ajudes de diferent tipologia i de diverses administracions proporciona una resposta al problema de la fragmentació i la complexitat en l’accés a ajudes econòmiques. El valor que el simulador ofereix a la ciutadania radica en la personalització de la informació.

La pràctica promou la transparència i l’empoderament de la ciutadania, redueix la primera barrera d’accés a les ajudes i facilita que les persones identifiquin els recursos als quals poden tenir dret sense haver de conèixer prèviament el mapa competencial de les administracions.

El projecte també ha consolidat una metodologia i un equip de treball que han permès augmentar el nombre d’ajudes incorporades i establir una solució centrada en les persones, amb una clara orientació de servei i informació agregada, centralitzada i expressada en un llenguatge tan planer com sigui possible.

Interna

L’eina ha consolidat el seu ús i ha incrementat de manera significativa l’activitat, tant en simulacions com en visites.

També ha augmentat el nombre d’ajudes incorporades i ha consolidat la metodologia i l’equip de treball necessaris per continuar fent créixer el projecte.

La millora és contínua, perquè la qualitat del servei depèn de l’actualització permanent de la programació, la revisió del llenguatge i l’adaptació de les funcionalitats a les necessitats de les persones usuàries.

• Centralitza i personalitza la informació sobre ajudes de diferents tipologies i administracions, superant la fragmentació institucional.
• Ofereix una solució centrada en les persones, que no exigeix a la ciutadania conèixer el mapa administratiu ni els organismes responsables de cada ajuda.
• Utilitza tecnologia i programari lliure OpenFisca per democratitzar i “desburocratitzar” l’accés a les ajudes, amb un cost de programari reduït i possibilitats de transferència.
• Manté una col·laboració constant amb els organismes responsables de les ajudes per interpretar la normativa i validar els continguts.

• L’actualització contínua de la programació i de la informació exigeix un esforç molt elevat, perquè els barems, els requisits i les ajudes canvien de manera permanent.
• El marc legal no presenta una lògica única: els llindars de renda, les unitats de convivència i els criteris varien entre ajudes, fet que incrementa la complexitat de la programació.
• No tota la població és capaç d’entendre el contingut de la web o de fer una simulació de manera autònoma.
• Persisteixen barreres lingüístiques, digitals i socioeducatives que poden limitar l’accés realment universal al servei.
• Algunes millores, com l’adaptació completa a dispositius mòbils, encara es trobaven en curs en el moment de la fitxa.

• Consolidar els processos de treball orientats a la millora contínua i mantenir l’actualització permanent de totes les ajudes incorporades.
• Continuar millorant el llenguatge clar, les preguntes freqüents, les ajudes contextuals i l’arbre de preguntes.
• Completar la versió en anglès, la incorporació de l’IRIS, el quadre de comandament i l’adaptació a dispositius mòbils.
• Complementar l’eina digital amb accions presencials o sistemes d’acompanyament per a les persones amb dificultats d’ús de les tecnologies, barreres idiomàtiques o necessitats de suport socioeducatiu.
• Estudiar col·laboracions amb serveis i dispositius professionals per garantir un accés més universal al simulador.

La pràctica té una elevada possibilitat de replicació perquè utilitza programari de codi obert i un dels objectius específics és assegurar-ne l’escalabilitat i transferibilitat. El projecte parteix, de fet, de l’adaptació d’una experiència del govern francès al context de Barcelona.
La replicació requereix, però, un equip multidisciplinari estable, recursos tècnics i econòmics suficients, una col·laboració continuada amb les administracions i organismes responsables de les ajudes, capacitat per interpretar i actualitzar normatives complexes i una estratègia d’acompanyament per reduir les barreres digitals, lingüístiques i socioeducatives.